Periodista
Els qui vam néixer en els primers 60, ho vam fer en un país que, en matèria d’igualtat, sortia de l’edat mitjana. La dona era mer apèndix de l’home, amb una consideració civil semblant a la minoria d’edat, i molts àmbits –educatius, professionals, socials–encara estaven vetats perquè, com el brandi Soberano, eren «cosa d’homes».
Vam créixer amb contes en què les protagonistes femenines o eren princeses pànfiles o madrastres malvades, amb algunes excepcions d’heroïnes valentes que solien acabar a la foguera, camí dels altars. A la tele, els pallassos recordaven a la pobra nena que no podia anar a jugar perquè havia de planxar, o ens rèiem amb acudits de borratxos maltractadors. Espanya va arribar a presentar al Festival de l’OTI una cançó que deia: «rómpeme, mátame, però no em deixis, no, la meva vida». I gairebé guanyem.
Són només alguns exemples que evidencien el camí recorregut en aquestes últimes dècades, el que aquest país ha canviat. No només fins a aconseguir estàndards que ens homologuen en matèria d’igualtat, sinó que ens situen al capdavant del món.
Però cada 8 de març, les estadístiques, com una bufetada, ens demostren que la plena igualtat legal encara no s’ha materialitzat en igualtat real. I amb una freqüència superior al suportable escoltem veus com la del diputat Toni Cantó presentant l’home com a víctima de les polítiques d’igualtat i frivolitzant amb la violència de gènere, o la de el dirigent socialista Jesús Ferreira, manant a fer punt de creu a la ministra d’Ocupació, o la de Maria Dolores de Cospedal, fent un discurs més passat de moda que el masclisme que pretén denunciar, o hem de tapar-nos el nas en veure com el PSOE pacta una moció de censura a Ponferrada amb un antic assetjador. El que ens demostra que el masclisme és persistent i aflora de manera transversal sense respectar sexe, ideologies o edats. I ens ha de prevenir davant l’evidència que no és només que ens falti camí per culminar la igualtat, sinó que fins i tot podem fer marxa enrere.
Per a més informació consulti l’edició en paper.
