A mitjan decenni dels cinquanta del segle passat, es va produir una pel·lícula protagonitzada per l’inoblidable Manolo Morán, titulada Aquí hi ha petroli. Venia a parodiar la recerca del petroli com una loteria que remeiava tots els mals. Ha passat més de mig segle i poc han variat les circumstàncies, perquè en tot el món la constància d’existència de petroli és rebuda amb alegria i símptoma d’una major prosperitat excepte a les Canàries Allà , el que arreu del món és considerat una benedicció, es transforma en maledicció, gràcies a la lectura de Coalició Canària, emparada en la bandera ecològica, que parla del perill de la destrucció del turisme .
Cada any passen per les costes canàries vaixells petroliers que transporten més de 12 milions de tones d’hidrocarburs, sense que als preocupats ecologistes de Coalició Canària els produeixi cap preocupació, tot i que els majors desastres ecològics es van produir pel xoc o trencament de vaixells transportadors, abans que per l’extracció de petroli .
El 2002 es van vessar 77.000 tones de fuel del Prestige, i van afectar una àrea que anava des del nord de Portugal fins a les Landes, passant per Galícia, llocs on no s’extreu petroli. Molt abans, el 1979, el xoc de dos superpetroliers, enfront de les blaves aigües de Tobago, va vessar més de dos milions de barrils de cru. Una mica després, el 1999 un vaixell de Shell va vessar a l’Argentina més de cinc milions de petroli afectant els rius i 30 quilòmetres de la costa. I en la Guerra del Golf es va produir una marea negra que va superar els 4.000 quilòmetres quadrats, amb 12 centímetres de gruix .
És a dir , que si Canàries es contamina –Déu no ho vulgui– serà pels vaixells que passen per les seves costes, i es proveeixen en els seus ports, sense que Coalició Canària vegi cap perill. Sóc comprensiu amb la manipulació emocional dels polítics, però les dades són irrefragables, i no entenen de política cateta, o sentimental, o interessada en demagògies.
Per a més informació consulti l’edició en paper.
