Les apostes ja han començat, ara ja estan les cartes sobre la taula. Un cop validades les llistes ara tant sols fa falta convèncer a l’electorat amb totes les promeses i justificacions necessàries per arribar a la fita de les fites, guanyar! I tal com estant les coses, per guanyar només calen 15 consellers.
Si bé no tot si val, i un es creu allò de que el fi no justifica els mitjans; veient l’amalgama de noms en les candidatures, s’entreveuen les negociacions, contradiccions, sacrificis i promeses que s’han hagut d’invertir per a tancar les llistes.
Les candidatures de DA, PS i Ld’A són fruit d’unes intenses negociacions que porten temps gestant-se perquè aquestes són agrupacions d’interessos diferents, que partien fins i tot de punts contraposats, que per tenir opcions de guanyar, s’han hagut de sacrificar per optar a la consecució de cadascun dels projectes.
Al igual que se succeeix amb les alienacions dels equips de futbol, amb cadascuna de les llistes es pot observar l’estratègia de cada partit polític. Així l’estratègia de DA és molt clara, havent hagut de sacrificar l’opció de guanyar en alguna de les parròquies (Sant Julià, la Massana i Encamp) per concentrar el seu vot en les llistes nacionals i les parròquies més poblades (Andorra la Vella i Escaldes-Engordany).
Al meu entendre, Ld’A té clares opcions de guanyar a 4 parròquies (Encamp, Ordino, la Massana i Sant Julià), mentre que DA tindria guanyada la partida a 3 parròquies (Canillo, Andorra la Vella i Escaldes-Engordany).
Així si les opcions estant a favor de Ld’A a les circumscripcions parroquials, DA podria acabar amb 15 consellers si aconsegueix fer un bon resultat a la circumscripció nacional gràcies a les parròquies més poblades. D’aquí la gran aposta amb la incorporació de la Cònsol d’Andorra la Vella.
Si per quelcom haurà servit aquestes eleccions, serà per haver fet una mica de neteja entre els diferents partits agrupant els Verds i Iniciativa ciutadana a l’entorn del PS, i concentrant de nou UL amb Ld’A. Els resultats diran si finalment acaben fent net amb la resta.
Una reflexió final. ¿No hauria estat més positiu que la mescla de noms i d’interessos els hagués escollit directament els ciutadans amb les llistes obertes? Perquè ara només ens toca posar la papereta a l’urna, sense entendre gran cosa més que l’interès per guanyar dels polítics, a l’igual que qualsevol partit de futbol.
Alexis Estopiñán
alexisestopinan@gmail.com
Per a més informació consulti l’edició en paper.
