PERIODISTA
Cal veure què poc dura l’alegria a la casa del pobre. La prima de risc que ens havia donat alegries en els últims dies, s’ha tornat a comportar com una prima petarda que no para de donar la tabarra. No va sortir especialment bé el Consell Europeu de la setmana passada amb aquest retard en la unió bancària i tampoc ha afavorit molt la filtració que Espanya no és Irlanda i a aquest país sí que li van a permetre la recapitalizació directa del seu sistema financer.
Les causes d’aquest nou ascens amb la consegüent baixada de l’IBEX ja no són explicacions raonables i raonades. La urgència del rescat, el que els mercats ho descomptin, la treva de les agències de qualificació sobre el deute d’Espanya, les previsions massa optimistes dels Pressupostos sobre el creixement de l’economia l’any que ve. Són algunes de les excuses que s’han vingut barrejant per a una cosa i la contrària. És clar que el govern espera d’Europa, de Merkel, contrapartides a la petició de l’ajuda perquè actuï el BCE comprant deute al mercat secundari. Rajoy vol que li assegurin a quin nivell es posaria la prima de risc si pren la decisió de demanar la pilota d’oxigen que d’altra banda té el seu cost social. I aquí està la clau de l’assumpte. Quan Europa ens donarà garanties que el nostre finançament s’abaratiria almenys 250 punts, doncs ningú no ho sap.
Mentre, seguim en la cruïlla, sense diners per res ni tan sols per revaloritzar les pensions més baixes. Els Pressupostos de 2013 seran molt socials com diu Montoro, però no es podrà mantenir per molt temps l’estat del benestar del que gaudim si no s’escometen reformes profundes del mateix i de tota l’administració. Ja no parlem d’empreses públiques, d’organismes oficials ni d’alts càrrecs. La retallada, al pas que van els comptes públics, haurà d’afectar a alguns serveis i a empleats públics. L’any que ve no serà per descomptat agradable per a ningú. Hi haurà dies de vi i roses i una complicada gestió econòmica a la qual se sumaran els desafiaments sobiranistes.
Per a més informació consulti l’edició en paper.
