Tens mal de cap amb freqüència, hi ha dies que les digestions es fan pesades i, tot i dormir, et lleves cansat? A vegades notes la pell més reactiva o, simplement, no acabes de trobar-te bé? Moltes persones conviuen amb aquests símptomes des de fa anys i els han normalitzat, assumint que formen part de l’estrès, de l’edat o, simplement, de “ser així”.
Aquests símptomes no sempre apareixen de manera aïllada, sinó que sovint es presenten de manera conjunta: problemes digestius que conviuen amb cefalees, fatiga acompanyada de molèsties cutànies, alteracions del son o dolors musculars. Com que afecten diferents sistemes del cos, sovint es tracten per separat i gairebé mai es relacionen entre si. El resultat és habitual: proves que surten dins la normalitat, explicacions poc concloents i la sensació que alguna cosa no acaba d’encaixar.
En aquest context, el dèficit de diaminooxidasa (DAO) – més conegut com a dèficit de DAO – comença a cobrar rellevància. La DAO és un enzim que se sintetitza a nivell intestinal i la seva funció principal és la d’eliminar la histamina que prové de la dieta. Quan aquest enzim funciona amb menys eficàcia, la histamina procedent dels aliments no s’elimina i s’absorbeix, acumulant-se a l’organisme i desencadenant símptomes diversos. S’ha estudiat que per arribar a sospitar si estem davant un dèficit de DAO, abans de realitzar cap analítica específica, cal que dos o més sistemes del cos estiguin afectats, per exemple, el sistema digestiu, el neurològic i/o el dèrmic.
Lluny de ser una condició excepcional, s’estima que entre un 10 i un 15% de la població podria presentar dèficit de DAO. Tanmateix, els diagnòstics actuals són molt escassos, molt per sota d’aquestes xifres. Aquesta diferència explica, en part, per què tantes persones se senten identificades amb els símptomes, però mai no han sentit a parlar del problema.
Lluny de ser una condició excepcional, s’estima que entre un 10 i un 15 % de la població podria presentar dèficit de DAO. Tanmateix, els diagnòstics actuals són molt escassos, molt per sota d’aquestes xifres. Aquesta diferència explica, en part, per què tantes persones se senten identificades amb els símptomes, però mai no han sentit a parlar del problema.
L’alimentació hi juga un paper clau. Els símptomes no depenen d’un sol aliment, sinó de la càrrega acumulada d’histamina al llarg del dia o, fins i tot, de diversos dies. Això explica perquè a moltes persones els resulta tan difícil identificar l’origen del seu malestar i per què tenen la sensació que “tot els cau malament” sense una causa evident. Aliments fermentats, conserves o determinades combinacions, entre d’altres, poden agreujar la simptomatologia, fins i tot en persones que segueixen una alimentació saludable. Menjar bé, però no trobar-se bé, és una font habitual de frustració i confusió. En aquest context, l’abordatge nutricional sol basar-se en una reducció inicial dels aliments amb més càrrega d’histamina i sempre que es pugui suplementada amb enzim DAO. Al cap de poques setmanes els professionals aconsellem començar una reintroducció dietètica progressiva i adaptada a cada persona. No es tracta d’una restricció permanent, sinó d’una estratègia orientada a recuperar el benestar de manera segura i individualitzada.
En els darrers anys, diferents grups i entitats especialitzades en l’estudi del dèficit de DAO estan ajudant a comprendre millor aquesta condició encara poc coneguda. Aquest avenç és fonamental per deixar de normalitzar símptomes persistents i començar a interpretar-los com a senyals de desequilibri.
Sentir-se malament de manera habitual no hauria de formar part de la normalitat. Escoltar el cos, qüestionar allò que s’ha cronificat i buscar informació rigorosa pot ser el primer pas per entendre què està passant i prendre decisions més conscients sobre la pròpia salut.
