PERIODISTA
L’economia espanyola continua mostrant alguns desequilibris que per a alguns s’aniran salvant-se en els propers mesos, un cop es posin en marxa algunes de les mesures anunciades o ja aprovades pel Govern. Altres segueixen pensant que no s’està prenent les mesures adequades i que els riscos segueixen assetjant-nos.
Un dels indicadors més visuals de la confiança o desconfiança que genera la marxa econòmica és sens dubte la prima de risc, el diferencial del deute espanyol amb el bo alemany a deu anys i el tipus d’interès que hem de pagar pel deute que emetem .
Bé, doncs aquest indicador ha millorat substancialment els últims dies. És cert que també ho han fet les primes de risc de tots els països del nostre entorn, que estan pitjor o igual que nosaltres. No obstant això, quan la prima de risc estava en cotes de 600 punts i pagàvem un 7 per cent pel deute, l’argument era que Espanya generava desconfiança, estava a la vora del col · lapse, de la intervenció i que la suspensió de pagaments o la ruptura de l’euro eren imminents.
Si ara està per sota dels 280 caldrà dir que la confiança a Espanya ha millorat substancialment i que les mesures del Govern, que ens poden semblar encara escasses, sobretot en el que té a veure amb el volum de despesa pública, mereixen la confiança dels inversors.
És clar que és important que el Govern segueixi en la política d’ajust del sector públic. El dèficit segueix sent de més de 60.000 milions d’euros i aquestes necessitats de finançament usurpen recursos al sector públic.
La banca espanyola està plena de deute públic i potser el fet que no es doni crèdit perquè suposadament, no hi ha demanda solvent podria invertir-se, si no fos que encara és una ganga per als bancs comprar deute públic i guanyar un bonic marge acudint als diners del BCE sense més.
Estem millor, però no bé. El malalt està estable però amb això no en tenim prou per sortir de la crisi. Mans a l’obra.
Per a més informació consulti l’edició en paper.
