- Foto: EL PERIÒDIC
Ara fa un any que va morir José Luís Sampedro a l’edat dels 77 anys, i no podia estar-me de recordar-lo de nou, revisant les darreres entrevistes que va fer, perquè les seves paraules tenen encara molt de ressò. Escoltant-lo, un recorda al personatge del seu llibre la Sonrisa etrusca, un vell malalt, rondinaire i tossut arrelat a la terra. Però si recorda a Sampedro, és més per la tendresa amb que educava al seu net, per transmetre-li l’amor a la vida, fins al punt, que el personatge, com l’escriptor, es torna a enamorar, demostrant-li que mai és tard.
La radicalitat que Sampedro ensenya és la de que mai és tard, però no sols per enamorar-se, sinó també per lluitar, i defensar el que un creu. I així ho transmet en les entrevistes.
Destaca com la política es mou tota a l’entorn de la política econòmica, la nacional com la internacional, i explica com governar a base de la por és el mitjà més eficient en la política, motivant les decisions polítiques en base a que si no es fa tal o qual cosa, anirem a pitjor, que els nostres fills viuran pitjor.
La política és també en part l’art de les decisions, i s’han de prendre, perquè no prendre cap decisió, i deixar que les coses es podreixin, també acaba sent una decisió. Però les decisions en política a més d’estar votades en els programes electorals, han d’estar motivades.
Sampedro recorda que si bé ens han ensenyat primer a creure, i després a raonar sobre el que hem cregut; ens recorda que la llibertat del pensament és completament a l’inversa, primer s’ha de raonar i després podrem creure o no, sobre el raonat. Primer és la llibertat del pensament i després la llibertat d’expressió.
Per tant les decisions polítiques no poden basar-se en afirmar dient com molts polítics fan que «no ho farien però que no hi ha altre possibilitat, no hi ha un altre camí que aquest». Tal com diu Sampedro, a aquests polítics se’ls ha de demanar que deixin de ser polítics, i que no facin el que no creu que no ha de fer. A la vida, s’ha de viure en dignitat, i aquest criteri, que no és fàcil, s’ha d’aplicar en tots els àmbits de la vida.
Per a més informació consulti l’edició en paper.
