- Les eleccions són la festa de la democràcia, però ¿no són molts diners per només dos anys?
MARTA ESCODA
305.860 euros és el que van costar, com a mínim, al Govern d’Andorra les darreres eleccions, si tenim en compte que es van emetre 15.293 vots i que es donen 10 euros per cada vot emès, ja sigui a nivell territorial com a nivell nacional. Com a mínim, ja que cal afegir-hi altres despeses com la impressió de les butlletes, la infraestructura per difondre entre els electors i la població en general, les dades de participació, els resultats… A això també hi hem de sumar les despeses que ocasiona un esdeveniment d’aquest caire a les altres institucions públiques, els comuns, que posen a disposició la infraestructura i els recursos humans necessaris perquè tot es desenvolupi de la millor manera possible. Es tracta d’una festa, cert, però ¿no són molts diners per només dos anys de legislatura?
A aquest cost econòmic cal afegir-hi un cost moral, ja que una legislatura de dos anys significa que hi ha hagut una incapacitat per part dels polítics de tirar endavant la voluntat d’un poble. Es el fracàs d’un projecte, ja que un dels principis de la democràcia és que els escollits representin als seus electors. Els polítics que ocupen els llocs al Consell General tenen l’obligació de defensar la voluntat dels electors, i no tinc la sensació que això hagi estat així aquests darrers dos anys.
El Consell ha de ser un reflex, sempre que la llei ho permeti, del que els electors han escollit. Si no han escollit una majoria suficient, els polítics han de buscar els recursos i els esforços necessaris perquè la legislatura es pugui tirar endavant: consensuant, pactant, duent a terme les propostes dels uns i dels altres proporcionalment a com ho han escollit els electors.
Parlant amb la gent, sovint, tinc la sensació que hem entès el joc democràtic a l’inrevés. Nosaltres no hem de votar perquè els polítics puguin governar, l’objectiu del joc no és donar una majoria absoluta a un grup perquè pugui fer i desfer com vulgui i assegurar, així, que durant quatre anys el Govern podrà funcionar amb el pressupost proposat. Aquest seria un vot inútil i poc adaptat al joc democràtic. No, nosaltres hem de poder escollir l’opció que creiem més adequada i amb la que més ens identifiquem en funció del que se’ns proposa. Després, els representants escollits hauran de treballar per respectar el que nosaltres haurem escollit, mostrant una voluntat de diàleg, de concòrdia i de voler tirar el país endavant.
¿Potser és que som petits per fer-ho? No ho crec, i fórmules mixtes sense que cap partit tingués una majoria absoluta s’han dut a terme en altres països. Només citaré els més propers: Catalunya, on el tripartit ha dut a terme dues legislatures completes, França on en almenys dues ocasions s’ha dut a terme la cohabitation, sota François Mittérand i sota Jacques Chirac. Aquests sistemes poden agradar més o menys, poden haver obtingut resultats més o menys positius, però el que sí que han fet és respectar la voluntat dels electors.
El joc polític no és com un joc del Monopoly on els diners són de joguina i si ens els gastem tontament, a la partida següent es torna a començar amb una quantitat de diners considerable. ¡A la realitat els perduts estan perduts! Al Monopoly hi ha tramposos; hi ha qui s’enfada si no guanya i abandona el joc, algunes vegades violentament, dient que ja s’ha acabat i llençant el tauler enlaire; hi ha qui es retira elegantment; hi han aquells que, malgrat tenir pocs diners i poques propietats, s’esforcen per acabar la partida perquè han decidit jugar i potser en podran treure algun benefici o se sentiran orgullosos d’haver anat fins al final… També hi ha els petits a qui es diu sovint «tu surt que ets massa petit i no en saps prou», algunes vegades els petits contesten «va… que fa molts dies que us miro i crec que ja sé com va tot. De totes maneres si no em dones l’oportunitat no n’aprendré mai i mai em sentiré inclòs». Algunes vegades, els petits aconsegueixen aquesta oportunitat i qui sap si no poden sorprendre.
Presentadora de la candidatura dels Verds
Per a més informació consulti l’edició en paper.
