El proper 20 de novembre pot donar-se una inquietant circumstància: que coincideixi l’aniversari de la mort de Franco amb l’establiment d’una situació en la qual un grup polític acumuli gairebé tant poder, o més, que Franco precisament. O dit d’una altra manera: si el Partit Popular obté la majoria absoluta en les eleccions generals que divendres va anunciar pel 20-N el president del Govern, pot ser que l’economia millori (la d’alguns, sobretot), però això no hi haurà qui ho aguanti. Amo del poder polític en quasi totes les comunitats autònomes, en les diputacions provincials, en la immensa majoria dels grans municipis i al Govern central, el Partit Popular pot convertir-se, a efectes pràctics, en el partit únic d’Espanya per als propers anys. El fet que si això succeeix seria per la voluntat majoritària de l’electorat, expressada a l’urnes democràticament, no comenci per considerar aquesta possibilitat com a molt lesiva per a la pròpia democràcia, doncs les majories absolutes, i amb major raó tan absolutes com els sondejos entreveuen, són sempre nefastes. Donar-li poder, molt poder, a algú, a algú espanyol per a més senyals, és, com se sap, el pitjor que, políticament parlant, pot fer-se.
Al recer d’aquesta possibilitat sorgeix, no obstant això, el que s’ha donat a anomenar l’efecte Rubalcaba, que abans encara de la convocatòria pel 20-N havia produït ja una certa rectificació d’aquesta deriva boja de posar el país sencer, des de la punta de les banyes fins a la punta de la cua, en mans de Mariano Rajoy i de les diferents famílies de Gènova. Aquest efecte, considerat així, no pretén, per impossible, laminar la memòria del mal Govern del PSOE en l’última legislatura, ni la de les traïcions al seu electorat, ni la del seu obscè entreguisme als mercats, però sí refrescar la memòria de l’última legislatura del PP, la majoria absoluta que capitanejada per Aznar va suposar una alarmant regressió democràtica.
Com diuen els col·legues de l’anàlisi política, i també els més peperos, «encara hi ha partit». De fet, no s’ha començat a jugar. I com diuen altres col·legues, els esportius, en un partit pot passar de tot fins a la xiulada final.
Per a més informació consulti l’edició en paper.
