Vist que aquests dies recordem les persones finades i que el nostre destí inexorable és que algun dia, al més tard possible, també formarem part d’aquest conjunt, no està de més recordar que ens trobarem amb un col·lectiu que es compta amb 12 dígits, 107.602.707.791. Aquesta és una xifra estimada pel Population Reference Bureau, de Washington, sobre els habitants que ha tingut la Terra des del Neolític, que és el període en què es descobreix l’agricultura, la ceràmica, el tèxtil i es creen els primers assentaments humans fixos i per tant, la propietat privada, les societats jerarquitzades i altres activitats que afaiçonen el nostre món des de fa deu mil anys.
Actualment, la població del planeta, que es calcula en gairebé 7 mil milions de persones, representa un 6,5% dels éssers humans que han nascut mai en aquesta vall de llàgrimes, d’acord amb l’esmentat Bureau. Queda clar que les vanitats humanes queden força diluïdes dins d’aquestes dades billonaries, representades pels esquelets anònims importats per les festes.
Si el passat ens supera en xifres, el futur serà una mica estrany. En el cas que es complissin els pronòstics d’aquests estudiosos, Europa tindrà una població en declivi. En el 2012 hi havia 740 milions de persones, però en el 2050, pensen que només n’hi haurà 732. Tal com va la densitat, potser és una bona notícia, però tampoc arregla res perquè les previsions apunten que la població es concentri, en un 86%, en els països menys desenvolupats.
El repte està servit fa dies. Les Nacions Unides havien programat a llarg termini els objectius del Mil·lenni (d’aquí dos anys s’havia d’haver eradicat la pobresa extrema), però si els objectius polítics només projecten pal·liatius, l’estadi de menys desenvolupats és mantindrà perillosament. El futur és molt difícil de predir, cal insistir-hi, però l’hem de projectar. El que tenim segur, en canvi, són persones que ens han precedit, tantes generacions que desconeixem, que van formar aquest fil invisible en milers d’anys d’antiguitat, que és permès d’imaginar-nos. I tenim les persones que hem estimat i que hem de recordar sempre fins que s’acabi.
Per a més informació consulti l’edició en paper.
