La Nit de Sant Joan
Un any més, aquest diumenge passat, vam celebrar la Nit de Sant Joan. Per a mi des de ben petita una nit màgica en què estaven involucrats tant el foc com l’aigua. Per descomptat, vam sopar xurrasco portuguès (pollastre a la brasa), ja que jo, com ja he comentat altres vegades, odio les sardines. El vam acompanyar amb una bona amanida i per les postres Coca de Sant Joan, de crema i pinyons que és la que més ens agrada. Després de llençar una traca, uns quants petards i un parell de fonts, que a una li agrada la pólvora, vam anar cap a la zona de davant del Comú per veure els fallaires cremant les falles. Com sempre, a les fosques, un espectacle extraordinari amb el foc com a protagonista. Els fallaires s’estiraven a terra i pujaven sense deixar de moure les falles, realitzaven batalles i altres acrobàcies amb les seves falles enceses.
Més tard, va sortir el diable anunciant l’arribada de les bruixes i la cremada de les falles va continuar a la Plaça Guillemó. Acabada aquesta van arribar el diable i les bruixes i es va realitzar el ja clàssic ball de les bruixes. En acabar aquest, tothom va ballar al voltant de la foguera i jo vaig aprofitar per cremar el meu paper amb les coses que no desitjo a la meva vida, tal com porto fent-ho des de petita... Les tradicions són les tradicions! Va començar el ball, però nosaltres vam anar a un pub a prendre alguna cosa i cap a casa que l’endemà calia treballar. Espero que tots hàgiu gaudit d’una bona nit de Sant Joan!