El cost per a criar un infant al Principat és de 747 euros al mes. Així ho mostra l’estudi sobre la despesa de tenir un infant presentat ahir per la directora i fundadora d’Andtropia, Marta Alberch, el coordinador de l’àrea de Sociologia d’Andorra Recerca i Innovació, Joan Micó, i el director d’Unicef Andorra, Albert Mora. L’autora va explicar que per a fer l’estudi s’han basat en l’informe de Save The Children Espanya ‘El Coste de la Crianza’ de l’any passat, i recordava que han intentat establir un resultat estàndard d’un infant que es troba sa i que viu al Principat, tot apuntant que aquest resultat pot variar perquè «cada família és un món i les prioritats poden canviar».

D’aquesta manera, explicava que han fet un treball de camp amb productes i serveis que creuen que són bàsics per a criar un fill, «hem anat a supermercats a veure el que val el preu dels aliments i també a les botigues», apuntava Alberch.

Els grups de despesa que han estudiat són l’alimentació (21%); la higiene, que inclouria els bolquers, higiene famenina (3%); roba i calçat (6%); educació (10%); oci i joguines (5%); sanitat (1%); mobles i estris, com per exemple els cotxets o la trona (2%); habitatge, en aquest punt s’ha calculat l’increment que suposaria passar d’un habitacle amb una habitació, a una vivenda de dues habitacions i amb el preu d’un contracte (19%); despeses associades a l’habitatge, que seria l’electricitat o l’aigua (2%); transport, en el cas d’Andorra es situa a 0, ja que és gratuït; conciliació, que serien tots els costos associats amb les escoles bressol, extraescolars, serveis de cangur (19%); i finalment les despeses extraordinàries, que serien destinades a vacances, regals de reis, imprevists.

Quant a les despeses, la franja que té un cost més elevat és la de 13 a 17 anys amb 804 euros mensuals, seguida de la franja de zero a tres anys amb 774 euros. En canvi, les franges de quatre a sis anys amb 649 euros de mitjana i de set a 12 anys amb 736 euros es trobarien per sota. Les partides amb més pes són la de l’alimentació, la de conciliació i la d’habitatge que ja representen el 59% del total. Tot i això, depenent de la franja d’edat el pes varia lleugerament, sent la partida destinada a la conciliació dels zero als tres anys la que representa un cost més elevat.

Pel que fa als col·lectius, per a les famílies que es troben en el quintil inferior (amb uns ingressos màxims de 16.433 euros segons dades del 2020), el cost de la criança representaria un 31%. En canvi, per a les del quintil superior (amb uns ingressos mínims de 34.066 euros el 2020) suposa com a molt el 26%. Si es compara amb els salaris mitjans a febrer del 2023, per a una família monoparental el cost de la criança pot representar el 32%.Si la família està composta per només la mare, i per culpa de la bretxa salarial, el pes pujaria fins al 36%. En el cas d’una família formada per a una sola persona adulta que cobrés el salari medià, el cost de criar un fill seria del 40% i en el cas que cobrés el salari mínim, suposaria el 62%, un cost que es podria considerar inassolible.

Finalment, el director d’Unicef Andorra, Albert Mora, va celebrar tota iniciativa que doni informació objectiva sobre la situació de la infància al Principat «ens complau poder donar suport a un altre estudi que ens ajudi a completar la comprensió sobre la infància a Andorra, que toca un tema tan central per a nosaltres com és el cost de la criança per a les famílies», va manifestar Mora.