Gregoire Akcelrod és, avui dia, representant de jugadors a l’elit del futbol mundial, però també va tenir un passat com a futbolista. Arran d’una petita enganyifa, Akcelrod va estar a punt de disputar, fins i tot, alguns minuts a la Champions League amb el CSKA Sofia. Amb el pas dels anys va trobar la seva vocació i ara, com a agent, ajuda joves futbolistes a trobar oportunitats dins de l’elit d’aquest esport, com pot ser el cas del jugador del Reial Madrid Aurélien Tchouaméni. Molt vinculat a Andorra, i després d’haver penjat les botes, Akcelrod va tornar als terrenys de joc, formant part de l’Atlètic Amèrica, a la Segona Divisió del futbol andorrà.

–Com va començar la seva carrera com a agent?
–Després de deixar el futbol com a jugador, vaig treballar en l’automobilisme, concretament per a Sebastian Loeb, sent director comercial. Un dia, em trobo per sorpresa amb un antic entrenador de quan jo tenia 19 anys i em diu: «Greg, tinc un increïble jugador camerunès de 14 anys. Si us plau, ajuda’m perquè vull portar-lo a l’elit». El vaig anar a veure a un partit i li vaig dir: «t’ajudaré, i et portaré a un club de prova a Anglaterra». Ell pensava que era una broma, però el vaig portar al Liverpool. I fins avui dia (riu).

–Diria que és un món complicat?
–És un món molt complicat. En el meu cas, el meu principal mercat és el francès, i es nota molt quan veus les noves generacions. No pots construir una relació a llarg termini amb ells, tal com passava fa uns anys. Tenen l’hàbit de contractar un agent, que pot ser-ho o no, per relacions, perquè els ofereixen favors, perquè la parella és algú, etc. Tot canvia quan tens un jugador de qualitat i tens 10 clubs trucant-te tota l’estona. Així les negociacions són molt fàcils.

–Vostè va portar Tchouaméni, actual jugador del Reial Madrid.
–Així és. Vaig ser el seu agent des dels 15 fins als 19 anys. Aurélien [Tchouaméni] va ser el traspàs més gran del món del futbol l’estiu passat, costant 110 milions d’euros. Estic molt content per ell, perquè quan el vaig conèixer tenia 15 anys i no hi havia ningú que el conegués. Va ser el primer que em va cridar l’atenció. Té un gran talent, és molt intel·ligent, i estic feliç.

–Quan va començar a treballar en el mercat futbolístic andorrà?
–És curiós. Un dia, quan tornava a casa, vaig veure gent jugant al futbol. Els vaig preguntar si podia jugar, i em van dir que sí i, de fet, era un club de Segona Divisió d’Andorra, l’Atlètic Amèrica. Sobre el mercat, és difícil treballar en un context tan particular. Vaig portar un patrocinador molt gran a un club de Primera Divisió, i només vaig rebre el 3% de comissió, pel 10% habitual. També vaig tenir un problema amb un jugador, que va fitxar per un club i no va cobrar el sou. Així que no va ser una bona experiència. Sé que hi ha clubs professionals, però no tots ho són.

–Què opina del format de la lliga?
–Crec que la federació està fent una feina molt gran, i volen que la lliga es professionalitzi. És bo per a atreure jugadors. L’any que ve tindrem 10 equips, i la millora consistirà en el fet que els clubs més petits facin passes endavant, i amb aquest format pot ser més beneficiós per a tots.

–S’ha plantejat alguna vegada intentar col·locar a algun jugador andorrà en lligues europees més potents?
–La selecció d’Andorra té jugadors diferencials, però és cert que no tinc una xarxa establerta per col·locar esportistes d’aquí. La meva xarxa principal és un club de primera a Anglaterra, a Xipre, però tinc molt clar que, d’igual manera, segur que puc ajudar alguns dels jugadors joves per afavorir el seu desenvolupament. Després ja és una qüestió de destí. 

–Vostè va ser un dels artífexs que va portar Goldstar a l’FC Santa Coloma. El futbol andorrà necessita d’inversió estrangera?
–Exacte. Van venir a Andorra per reunir-se amb mi, per parlar de jugadors de futbol americà. Vaig ser jo qui els va dir, durant un esmorzar, que havien d’invertir en la lliga, perquè és una competició petita, però amb la qual pots jugar a Europa, en competicions com la Champions League. Penso que és molt positiu tenir un inversor estranger, per descomptat, perquè si veus tots els grans països, a  Anglaterra per exemple, són més els inversors estrangers que els locals. A França, és Qatar qui ho fa. Ho necessitem perquè la lliga creixi. Necessitem professionals, personal qualificat, gestió d’elit, jugadors amb projecció, i per fer-ho fan falta diners.

–Quines característiques busca en un jugador?
–L’actitud ho és tot. Prefereixo treballar amb jugadors que tenen actitud, que són llestos, que volen treballar, que no pas amb algú que té molta qualitat, però sigui gandul. He de conèixer molt bé el jugador, saber quina és la seva ambició.

–Treballaria amb algun d’Andorra?
–Per qualitat, segur. Àlex Martínez, per exemple, crec que té molt potencial, com altres joves de les categories inferiors. Però, com he dit, la clau està en l’ambició. Cada persona és un món i, al futbol, també necessites sort. No obstant això, tant de bo puguem tenir dos o tres jugadors andorrans a alguna lliga de l’elit, perquè crec que realment hi ha possibilitats, i la meva porta sempre la tindran oberta.