La ministra d’Educació i Ensenyament Superior, Ester Vilarrubla, va assenyalar ahir en declaracions posteriors a la presentació del Pla Nacional de la Infància i l’Adolescència (PNIA), la voluntat del ministeri d’allargar l’escolarització obligatòria fins als 18 anys, un aspecte que porta temps sobre la taula, ja que «ho vam dir en el seu moment en programa electoral del 2019», segons va explicar Vilarrubla. Així, l’actual situació d’educació obligatòria, dels 6 als 16 anys, passarà a ser dels tres fins a la majoria d’edat. 

En aquest sentit, la ministra va apuntar que aquest canvi encara no s’ha fet «per una raó molt simple i molt complexa a la vegada: dels 3 als 6 anys ja tenim la major part de la població escolaritzada. Per tant, ja es podia haver posat per llei, però vam voler esperar a tenir la dels 16 als 18», va destacar. D’altra banda, «posar per llei aquestes darreres edats i no crear les estructures necessàries que donin resposta als diferents perfils és abocar-nos en un fracàs», va asserir Vilarrubla, que va afegir que a partir de certa edat, l’escola convencional no contesta a totes les representacions «o a la seva manera d’aprendre».

Així doncs, la voluntat des del Ministeri d’Educació és diversificar els models educatius, «i quan ho tinguem fet al màxim exponent i tinguem la seguretat que cobrim el màxim de perfils, serà quan podrem fer obligatòria l’escolarització», com va ser en el seu moment la implantació, fa un parell d’anys, de la Formació Professional Incial, que actualment compta amb una cinquantena d’alumnes. 

Respecte a aquesta feina, la ministra d’Educació i Ensenyament Superior va mostrar el seu convenciment en tenir-la enllestida «al llarg de la següent legislatura».

Per la seva part, la ministra d’Afers Socials, Joventut i Igualtat, Judith Pallarés, també va fer referència al treball que es vol desenvolupar durant la legislatura vinent envers les llars d’infants de 0 a 3 anys: «De vegades ens han fet arribar demandes per poder disposar de més guia pedagògica, però això implica treballar-ho amb els comuns i alguns centres privats», va assenyalar.

Per tant, des del ministeri consideren que no «hem de treballar simplement la part normativa en relació amb les escoles bressol sinó també la part en la qual es pugui donar més suport de seguiment i d’acompanyament amb aquestes entitats», una línia de treball que la ministra va assegurar que estan disposats a fer per tal de facilitar un seguiment als infants durant la seva primera etapa de vida.  Un fet que, això sí, no passa pel mateix marc de l’obligatorietat d’escolarització, sinó que «entra dins d’altres característiques amb una manera transversal i diferent per qüestions de competències», va afegir Pallarés. 

Pel que fa al PNIA, les dues ministres el van presentar ahir davant la Comissió Legislativa d’Educació. Durant l’exposició, van explicar que el pla contempla 42 accions, de les quals, un total de 36 corresponen al Govern, cinc als comuns, i una al Consell General. Més en concret, el programa compta amb un pressupost de 900.000 euros anuals fins al 2026. A més, Vilarrubla va destacar la importància de fer un seguiment. Així, cada sis mesos es reunirà la comissió nacional per a fer un balanç, mentre que el coordinador del PNIA anirà fent un acompanyament setmanalment amb els diversos actors de les diferents mesures. 

Finalment, van destacar algunes de les accions recollides dins el pla que tenen previst engegar al llarg del primer semestre d’enguany. Algunes d’aquestes són, per exemple, la revisió del decret d’escolarització d’alumnes amb discapacitat, «una feina que teníem pendent», va apuntar la ministra d’Educació i Ensenyament Superior. D’altra banda, «a nivell d’escoles ens demanaven que davant l’actitud negativa d’un alumne no es procedís a expulsió, sinó que es reconvertís en activitats cap a la comunitat» o altres mesures menys desfavorables cap al mateix alumne i la seva família. Es tracta d’una mesura que ja s’està treballant i que preveuen implementar-les a la normativa de cara a l’inici del curs vinent.

Acord entre Educació i el Col·legi de Logopedes

La ministra d’Educació i Ensenyament Superior, Ester Vilarrubla, va confirmar ahir que s’ha arribat a un acord amb el Col·legi de Logopedes perquè les sessions en horari lectiu no es considerin com a absentisme escolar, un fet que actualment succeeix a l’escola andorrana. «Demanen que davant d’algunes casuístiques es pugui fer en horari escolar, i Educació també ho creu», va destacar Vilarrubla. Així doncs, només seran vàlids alguns casos específics: «El compromís que hem pres és definir quines són les patologies o les situacions on sí que hem de fer prevaldre la no assistència en alguna hora lectiva perquè es pugui fer aquest tractament, ja que té uns beneficis molt directes amb l’aprenentatge», va afegir.