El doctor Jordi Serrano és assessor del Servei Andorrà d’Atenció Sanitària (SAAS) en matèria d’innovació i salut digital. Va rebre l’encomana de fer realitat Andorra Salut, l’aplicació de gestió de l’atenció sanitària del Principat que, després d’engegar amb l’aplicatiu de la covid, ha continuat incorporant funcionalitats amb l’objectiu d’esdevenir la via referent de comunicació entre el servei i el pacient.
 
–Quin va ser l’encàrrec del SAAS respecte de l’aplicació Andorra Salut?
–L’aplicació sorgeix d’un pla que és anterior a la pandèmia. I durant l’etapa de la covid-19, es va decidir començar amb aquest recurs del QR sobre l’estat respecte de la malaltia. Hi va haver una encomana perquè es va considerar molt important que Andorra tingués una aplicació, com a altres llocs, per poder permetre, en primer lloc, l’accés a la informació sobre la covid, però després, com que ja hi havia la voluntat per part del SAAS de tenir aquesta aplicació per accedir a la història clínica, es va aprofitar el fil.

D’aquesta manera, sí que es va haver de fer realitat a correcuita, però a partir d’aquí, vam lligar-ho a la resta de continguts i amb el que ja tenim ara: una app on es pugui demanar cita, on es puguin consultar els informes mèdics, que doni accés als pares a la gestió sanitària dels fills, entre altres. En definitiva, podem considerar que ara tenim una app de país que volem que sigui un referent per a altres països, perquè és possible aconseguir-ho gràcies a un element: la història clínica compartida. 
 
–Darrerament s’han posat a disposició noves funcionalitats. Com valora aquest pas?
–Creiem que l’aplicació ha de ser una eina de relació entre la ciutadania i el sistema de salut. En primer lloc, m’agradaria destacar que ja hi ha més de 900 pares registrats per tenir accés a l’historial dels fills menors de 16 anys. I estem molt contents amb aquest nou feature de la filiació parental, perquè sovint, permet introduir i fer arribar l’eina als diferents membres de la unitat familiar. També tenim a disposició la petició de cites, tot i que inicialment només al SAAS. I d’altra banda, estem ampliant l’accés a cada vegada més informes d’estada a urgències i altres hospitalitzacions.
 
–I quins seran els pròxims avenços?
–Passat Nadal, podrem incloure l’accés a imatges radiològiques, cosa que pensem que ajudarà molt. El que s’havia de fer antigament era demanar un CD a l’hospital per poder-nos endur aquesta prova a un altre país, però ja s’ha avançat facilitant un magic link que permet a l’usuari tenir accés a la prova en format digital. També hi haurà d’aquí poc les notificacions push, i la gent veurà que té missatges que l’avisen de nous resultats de proves disponibles o que li proposen respondre enquestes mèdiques. Això ho lliga tot, i a mi m’agrada valorar que això constitueix l’empoderament del pacient. L’usuari ha de veure l’aplicació com una eina de comunicació amb el sistema de salut, tot i que no ha de ser l’única, malgrat que estem intentant donar les facilitats màximes a tothom per obtenir una bona plataforma de connexió entre pacient i servei sanitari. 

–Quin element serà el més complicat d’implementar de cara a completar l’aplicació?
–L’aplicació, més que tenir-la acabada, s’anirà actualitzant de forma rutinària. El futur és difícil de veure, però el que està passant a altres països és que cada cop hi ha més funcionalitats. Per exemple, a Holanda i França hi ha opcions molt completes que aquí no tenim, que són possibilitats que es poden permetre perquè tenen uns camins que aquí no disposem, ja que comptem amb un sistema molt característic, amb les seves vies, i trigarem més a poder-ho incorporar a l’app. Però serà qüestió d’anar-ho actualitzant, així que no penso que hi haurà un moment que es podrà dir que està completa, sinó que s’aniran afegint funcionalitats.

Però és evident que, quan aquestes funcionalitats que he citat siguin ja una realitat, serà un pas molt important. Per a mi, un moment clau serà quan la mateixa ciutadania, per exemple grups de malalts, iniciïn una interlocució per demanar certs recursos.

–Parla de les demandes de la població i l’empoderament. Aleshores, estan oberts a escoltar els usuaris per saber què integrar a l’aplicació?
–Quan parlem de l’empoderament del pacient és important escoltar, i ja ho hem fet. Però quan hi ha tot supeditat a les dinàmiques actuals, la història clínica compartida té els seus avantatges, però també les seves limitacions. Així, hem decidit desplegar les coses d’una forma congruent i progressiva. En definitiva, estem oberts a qualsevol demanda, i després, valorar entre el SAAS i el ministeri com han d’evolucionar les coses.

–Quin serà el pes dels qüestionaris en la futura gestió de la salut?
–Cal tenir clar que un estudi significa moltes coses: tenir les persones disposades a respondre, un comitè ètic… O sigui, no és una sistematització de fer estudis perquè sí. A més, a Andorra tenim la gent que tenim i es podran fer els estudis que es podran fer. Però és important que se’n puguin fer alguns a través de l’app perquè s’origina un lligam.

–Hi ha algun país o aplicació de salut referent al món?
–Hi ha aplicacions locals molt referents, sobretot a Holanda, on hi ha municipalitats que són molt avançades de cara a tenir aquesta tecnologia. Dinamarca també és un bon mirall. I al costat de casa, també hi ha hagut un avenç molt destacable arran de la pandèmia en algunes aplicacions com a Catalunya. Però insisteixo: aquí tenim una facilitat destacada que és la història clínica única, i se li ha de donar molt de mèrit als sistemes d’informació del SAAS i del Ministeri de Salut. L’app no deixa de ser una finestreta d’un transatlàntic més gran, que és la història clínica. I és que sense aquest pal de paller, hauria estat molt difícil fer-ho. Per tant, penso que en un futur, nosaltres podríem arribar a ser el referent si alineem els eixos que hem d’alinear. Tenim un avantatge únic que podem aprofitar.