Els casos d’obesitat en les dones s’han triplicat en els últims anys, i en els homes s’han duplicat. Així es desprèn de la darrera enquesta Nutricional d’Andorra (2017-2018). Actualment, el Principat segueix una tendència d’estabilització de la malaltia. Tot i així, l’afectació ha anat creixent progressivament. Avui, se celebra el Dia nacional de la persona obesa amb l’objectiu de sensibilitzar i conscienciar al voltant de l’obesitat.
L’any 2018, el 12% de la població masculina patia obesitat. En termes comparatius, el 2004, un 14% dels homes tenia aquesta malaltia i, el 1991, només un 5%. Pel que fa a la població femenina, el 15% de les dones eren obeses el 2018, enfront d’un 11% el 2004, i del 5% el 1991. En aquest sentit, l’obesitat afecta més a les dones pels canvis hormonals que pateixen al llarg de la seva vida, com pot ser l’embaràs o la menopausa, va explicar la dietista i nutricionista Katia Durich. Alhora, resulten menys actives, ja que en general fan menys esport, i sovint tenen feines menys físiques que no pas els homes. A banda, «les dones poden ser menjadores emocionals, però en el cas dels homes, és menys freqüent que busquin confort a través del menjar», va indicar Durich, que va afegir que ells ho acostumen a fer més amb la beguda o amb activitats físiques o lúdiques. Concretament, l’edat més vulnerable a patir obesitat és dels 45 als 65 anys i durant l’adolescència, tant pels canvis hormonals com per la inactivitat física.
L’enquesta també revela una millora de la ingesta en general d’aliments, però «es constata una disminució del consum de verdures, fruites i llegums, una situació que caldria revertir, però que esdevé complicada amb la inflació de preus actual», va valorar.
Segons la Societat Espanyola d’Obesitat, aquesta és una malaltia crònica i multifactorial, però infravalorada. Per tant, l’ entitat considera que hauria de ser diagnosticada i tractada correctament per metges especialistes, a causa dels diversos riscos que comporta per a la salut. L’obesitat incrementa el risc de patir cardiopaties, accidents cerebrovasculars, diabetis, osteoartritis i diversos càncers, com el de mama, pròstata, fetge, ronyons o còlon; i pot arribar a disminuir l’esperança de vida fins a 10 anys. A més, segons un estudi elaborat per l’Organització Mundial de la Salut (OMS), aquesta malaltia causa 200.000 casos de càncer i 1,2 milions de morts a l’any a escala global.
D’altra banda, «molts estudis demostren que l’obesitat coexisteix amb malalties com la depressió i l’ansietat», va asserir Durich. Fins ara, però, els investigadors no han trobat una resposta clara a la pregunta de quin trastorn desencadena l’altra malaltia. «L’obesitat determina l’aparició de trastorns mentals, o més aviat són els responsables? Hi ha indicis de dependències bidireccionals», va assegurar.
Finalment, Durich va advertir que «no es pot generalitzar, però un nen amb sobrepès acabarà sent un adult obès si al darrere no hi ha una reeducació nutricional i un acompanyament tant dels pares, com del sistema sanitari, com de la societat». Així doncs, aquesta malaltia es pot prevenir amb una bona educació nutricional, sense prohibicions, fent partícips els nens, donant exemple i prioritzant l’alimentació i l’activitat física.
