L’Àrea de Polítiques d’Igualtat i el Servei d’Atenció a les Víctimes de la Violència de Gènere (Savvg) alerten sobre la prevalença de la violència de gènere invisible, és a dir, aquella que s’amaga rere formes implícites socialment tolerades. Així ho van exposar la cap d’àrea, Mireia Porras, i la psicòloga del Savvg, Mònica Álvarez, assenyalant com a principal responsable d’aquesta realitat el sistema patriarcal i masclista que regeix arreu del món. «Hi ha un seguit de violències invisibles que sí que es toleren, i que fins i tot no s’identifiquen com un abús, com per exemple els comentaris sexistes, les accions despectives només pel teu rol, ignorar la persona, o determinades humiliacions i ridiculitzacions», va compartir la psicòloga, tot recordant la figura d’un iceberg sobre la violència de gènere que Amnistia Internacional va publicar anys enrere denunciant precisament aquesta afectació.

En aquest sentit, Álvarez va recalcar que «a escala social ho tenim molt normalitzat, i també passa en les relacions», incidint doncs que «el que ens trobem és que, si no podem detectar això d’entrada, a mesura que avança la relació i la dinàmica abusiva es consolida més, ens és més difícil sortir-ne». D’aquesta manera, es va mostrar partidària de promoure «una socialització des del respecte, amb relacions sanes», que permetin que «a la mínima que es comenci a detectar aquesta violència psicològica, les víctimes puguin posar el límit i allunyar-se’n».

Sigui com sigui, la psicòloga del Savvg va lamentar que aquesta acceptació social ha provocat que «si les dones expressen el malestar que li fan sentir determinats comentaris, el seu entorn social ho minimitza o ho justifica». «Socialment, el que es veu malament no és el comentari sexista, sinó precisament la dona que diu això no m’agrada. Per això, hi ha vegades que no ens atrevim a dir segons què», va sentenciar.

Però, més enllà d’un tracte vexatori, aquesta mena de conductes solen ser la primera etapa d’una relació on s’acaben produint agressions físiques. «A qualsevol relació de violència de gènere sempre hi ha violència psicològica. És una interacció on es va creant una desigualtat entre la parella i apareix l’abús», va assegurar la psicòloga, que també va citar altres formes d’agressió com la sexual i l’econòmica. 

Així mateix, tant Porras com Álvarez van fer referència al sistema patriarcal com l’origen d’aquesta xacra. «La violència de gènere és fruit del masclisme, ja que partim d’unes concepcions molt arrelades al voltant dels estereotips de gènere», va remarcar la psicòloga, mentre que la cap d’àrea va puntualitzar que «a Andorra, com en la resta de països, hi ha persones que estan molt conscienciades, però d’altres que no. Per això és tan important tota la tasca de prevenció mitjançant la formació i les campanyes per arribar a aquestes». En la mateixa línia, Porras va considerar que al Principat «s’ha avançat molt, però queda moltíssim camí», tot destacant que «la violència de gènere va totalment unida a la desigualtat de gènere que encara avui dia existeix».

I quina és la principal via d’acció per avançar en el bon camí de manera eficaç? Per a la cap d’àrea, «el punt clau és l’educació». «L’educació és el pilar bàsic que pot fer revertir aquesta situació, tant pel que fa a la desigualtat com en la violència envers les dones», va asseverar Porras, que va recordar que, en el marc del Pla de sensibilització per a la igualtat de gènere als centres educatius aprovat el 2020, ja hi ha la figura de l’agent d’igualtat a totes les escoles, a la vegada que es continuen duent a terme tallers de prevenció i conscienciació.