L’aplicació Andorra Salut, plataforma digital que recull les dades mèdiques dels usuaris del sistema sanitari andorrà, fa un pas endavant en les seves prestacions. Després d’un any i mig en funcionament, l’app suma un seguit de funcionalitats i té un calendari ambiciós per continuar-ne afegint pròximament, per tal que acabi esdevenint un recurs de referència i permeti optimitzar i agilitzar l’atenció sanitària al Principat. Així ho van exposar ahir el cap de projectes informàtics del SAAS, Roger Ribera, i l’assessor del SAAS pels projectes de digitalització, Jordi Serrano, acompanyats de la secretària d’Estat de Salut, Helena Mas.

La pròxima actualització serà en pocs dies, i permetrà, com a element més destacat, demanar cita per als serveis i prestacions oferts en el marc del SAAS. Segons Serrano, aquest fet permetrà «agilitzar els processos» i facilitarà als usuaris que «no hagin d’esperar certes trucades». En la mateixa línia, l’app també afegirà la consulta de les imatges radiològiques, així com permetrà l’autenticació de l’usuari mitjançant paràmetres de biomètrica (reconeixement facial i lectura de l’empremta dactilar), i incloure en un mateix compte les dades dels fills menors de 16 anys. Però l’ampliació del ventall de funcionalitats no queda aquí, i en un termini de setmanes també s’avançarà en aspectes com les enquestes mèdiques o la telemedicina, i més endavant també permetrà la gestió de les receptes electròniques, incloure resultats de laboratoris externs, i facultar els pacients a afegir per iniciativa pròpia alguns continguts.

En definitiva, i segons va posar de manifest Ribera, les tasques de digitalització de la salut presenten dos grans objectius finals. En primer lloc, posar a l’abast de la ciutadania la totalitat de la història clínica compartida; i en segon, que l’aplicació esdevingui un canal de comunicació bidireccional entre prestadors de l’atenció sanitària i els seus usuaris. Aquest segon aspecte, tal com va remarcar Serrano i recollint les valoracions de l’Organització Mundial de la Salut, són la línia de treball en futur arreu del món en matèria de gestió de la salut, i s’estima que pot contribuir en un millor tractament pels pacients i regit pel principi de prevenció –en afegit a la recerca que pugui resultar dels qüestionaris mèdics–. 

Així mateix, els compareixents van incidir en l’èmfasi posat en la protecció de dades, tenint en compte la seva naturalesa «sensible», i van destacar la rellevància i singularitat de la història clínica compartida. «L’aplicació s’alimenta d’aquest pinyó que és la història clínica compartida, que és bastant únic al món» va declarar Serrano, que va afegir que «el que fem és obrir a poc a poc tot el que hi ha en aquest repositori, assegurant-nos que tot sigui correcte, ordenat, i que les informacions estiguin ben fetes i tancades». Paral·lelament, per tal de valorar en quines prestacions s’avança en l’app, i per dotar la ciutadania d’empoderament efectiu, també es preveu iniciar un focus group perquè els mateixos usuaris puguin prendre part de les decisions.

En darrera instància, Ribera i Serrano van recordar que cal actualitzar l’aplicació per tal d’accedir a les novetats, ja que s’estima que molts usuaris encara tenen la primera versió. Una primera versió que, segons les dades recollides, es van descarregar 32.000 persones i va ser utilitzada des de 96 països diferents per tal de poder accedir al codi QR sobre l’estat de salut respecte del coronavirus. Per tot plegat, i segons va indicar Mas, l’aplicació Andorra Salut «canvia el paradigma», ja que «ens converteix en gestors de la nostra informació sanitària», i per tant, «és un pas endavant del model».