El Govern va presentar ahir el nou pla estratègic de la cultura, que neix fruit del mandat del llibre blanc i després d’un procés participatiu amb el sector. El document, que inclou quatre grans objectius i un decàleg de 10 punts, preveu prop de 300 accions que s’hauran d’implantar fins a l’any 2030, 50 de les quals ja s’estan portant a terme, així com mecanismes d’avaluació periòdics. «No volem que sigui flor d’un dia, sinó un punt d’inflexió, ja que establim un contracte cultural entre tots els actors [Govern, comuns i sector] que ens ha d’enriquir com a país, sumant des del diàleg en espais de trobada», va afirmar el cap de Govern, Xavier Espot, durant la presentació del pla, que va tenir lloc a la sala d’exposicions del Govern, a Andorra la Vella.

Entre les accions més destacades, cal fer esment a una antiga reivindicació del sector: la creació de la taula de treball per la cultura, entre el ministeri, els comuns, i entitats i empreses privades per millorar la coordinació de la programació, per evitar problemes de contraprogramació, millorar l’ús dels recursos i afavorir l’accés a la cultura dels ciutadans, amb el propòsit final de donar un suport més efectiu a les propostes sorgides des del país.

En aquest sentit, també destaca la creació de la figura que assessori i doni suport als artistes, en àrees com la professionalització, la internacionalització, l’orientació legal i financera, les infraestructures disponibles, i tot altre servei que es pot accedir amb el suport de les administracions públiques.

També destaca destinar l’1% del pressupost d’inversió en obra pública a fomentar la creació

Segons va revelar el cap de Govern, una altra acció estaria encaminada a destinar l’1% del pressupost d’inversió en obra pública a fomentar la creació artística, adquirint obres d’art o encarregant-les, per ser instal·lades a la mateixa obra pública o als seus entorns.
Continuant amb les accions, cal destacar la creació d’un conservatori nacional, un laboratori per a la innovació artística i cultural, així com el pla nacional per la llengua (PNL), amb l’objectiu d’harmonitzar totes les accions encaminades a promoure l’ús del català com a llengua comuna de comunicació.

«Una cultura endreçada, amb un horitzó a llarg termini i sobre la base de la corresponsabilitat, pot arribar lluny i, a més, el document és viu, ja que hi haurà seguiments semestrals per part dels responsables de l’aplicació», va afirmar la ministra de Cultura i Esports, Sílvia Riva.

La globalitat de les accions es persegueixen en quatre grans objectius estratègics: identitat i cultura (conservar manifestacions culturals), drets culturals (accessible i inclusiva), suport estratègic (un «pas endavant», segons la ministra), i governança i gestió (millorar la coordinació per incrementar l’eficiència). D’entre aquests quatre objectius se’n desplega un decàleg de 10 punts que permeten sintetitzar el pla i donar coherència al conjunt de les polítiques culturals. A més, dins de cadascun d’aquests punts s’hi ubiquen les accions que s’han dissenyat per desenvolupar-se de forma immediata o amb l’horitzó de l’any 2030.

Per últim, Riva va presidir ahir la quarta reunió de l’any del Consell Assessor del Patrimoni Cultural (CAP) a l’edifici de l’antiga Ràdio Andorra. Durant la trobada, la ministra va presentar els eixos que recull el nou pla estratègic, en una reunió prèvia a la presentació del pla. L’objectiu de presentar-lo a aquest òrgan consultiu és perquè coneguin de primera mà totes les accions previstes en matèria de patrimoni cultural.