El Ministeri de Territori i Habitatge ha aprovat el reglament dels requisits d’accés i el procediment d’adjudicació dels habitatges socials o de protecció pública, que entrarà en vigor aquest divendres i que inclou la creació d’un registre de sol·licitants. El reglament preveu una intervenció socioeducativa intensiva adreçada als usuaris basada en el programa Primer la llar ('Housing First', en anglès), en el qual l’habitatge constitueix un recurs per assolir una vida autònoma i la integració en l’activitat comunitària.

Els objectius del programa, que serà gestionat per una entitat social del país que haurà de guanyar un concurs, són facilitar l’accés a l’habitatge a persones amb risc d’exclusió social i residencial greu o moderat; realitzar un procés de recuperació, reinserció i adquisició plena de l’autonomia personal amb suport socioeducatiu; procurar la vinculació de les persones amb els serveis de la xarxa comunitària i aconseguir l’autonomia personal, funcional i econòmica que permeti la vida independent sense suports professionals. «Aquesta és una metodologia que ja existeix, però l’adaptarem a la realitat del país, serà un model a l’andorrana», va puntualitzar ahir el ministre de Territori i Habitatge, Víctor Filloy, durant la presentació en sala de premsa del nou reglament.

L’oferta serà de 21 pisos de l’edifici Armor de la capital, amb preus adaptats als ingressos

De moment, l’oferta de pisos socials serà de 21 habitatges, situats a l’edifici de la Fundació Armor del carrer Ciutat de Valls número 69 d’Andorra la Vella, però en funció de la demanda en el futur podrà créixer l’oferta. En principi, la llista dels Serveis Socials de possibles demandants oscil·la entre 50 i 70 persones beneficiàries de pensions, però el nombre final de sol·licitants podria ser més llarga. Els 21 pisos disponibles són estudis o habitatges d’una habitació. El preu de lloguer no serà fix, sinó que es marcarà en funció dels recursos de l’usuari, però no podrà superar el 25% dels ingressos. No se signarà un contracte de lloguer a l’ús, sinó una cessió administrativa d’habitatge de protecció pública. La durada d’aquesta cessió també serà flexible i dependrà de l’evolució de l’acompanyament social de l’inquilí.

«Treballem en tres eixos pel que fa a l’habitatge: protecció, estímul i governança, no hi ha res improvisat, així que hem de preveure el que passarà demà perquè en el futur el problema podrà ser mesurat i controlat, però és evident que això no es resoldrà en aquesta legislatura», va recordar Filloy.

Quant als requisits, n’hi ha de generals i específics, i s’han de complir tots. Així, cal tenir la residència efectiva a Andorra durant un mínim de cinc anys, ser major d’edat o menor d’edat emancipat, ser família unipersonal o unitat de convivència, tenir una font d’ingressos que no superi el LECS personal o familiar (proper al salari mínim), acreditar la necessitat d’habitatge i no superar el barem patrimonial establert a la llei de serveis socials.

Pel que fa als col·lectius preferents per a l’adjudicació, cal destacar les persones amb discapacitat psíquica, amb un grau de menyscabament mínim del 33%, o que pateixen una conducta addictiva amb seguiment mèdic i adherència al tractament. A més, les persones sense llar, que és aquella que no disposa d’un domicili fix ni reuneix les condicions de vida per mantenir un habitatge estable, permanent i adequat, i tampoc no disposa de mitjans per obtenir-lo. De la mateixa manera, persones amb una edat igual a superior a 55 i a 30, persones vinculades de forma puntual o intermitent a qualsevol dels serveis adscrits a Serveis Socials, sense projecció de millora de la seva situació, les persones en situació de risc d’exclusió social i les víctimes de violència de gènere i domèstica.