El Centre Residencial d’Educació Intensiva (CREI) endarrereix la seva obertura, almenys un mes. Pocs dies abans que finalitzi el mes de juny –data inicialment prevista per a l’obertura del centre–, la ministra d’Afers Socials, Joventut i Igualtat, Judith Pallarés, va confirmar ahir que s’allarga el termini, amb l’objectiu de poder obrir les portes del centre de cara al mes de juliol o agost. De fet, el primer pas per a aquest nou objectiu temporal serà aprovar, aquesta mateixa setmana, la licitació de l’espai a l’empresa guanyadora del concurs: «Estem treballant per poder passar la informació i prendre una decisió el dimecres, a la reunió del Consell de Ministres; i si no és dimecres, serà al llarg de la setmana». Paral·lelament, la ministra també té previst dur a terme trobades amb les associacions per tal de tenir la seva opinió al voltant de les candidatures rebudes i les opcions que presenten pel fet que «volien conèixer cap on anava aquesta gestió publicoprivada i com s’havia de determinar».

D’aquesta manera, un cop s’esculli l’encarregada de prestar el servei al CREI, es durà a terme la signatura del contracte i aquesta haurà de començar el procés de contractació de personal, amb la idea de l’Executiu que «de seguida que tinguem professionals treballant al centre, li donarem utilitzat», i així «podrem començar a recuperar alguns dels joves que tenim fora». Per tot plegat, i sense entrar a fer una afirmació vehement sobre la data d’obertura del CREI, Pallarés va esmentar que «pensem que el mes de juliol es destinarà a aquesta posada en marxa, i de seguida que estigui, no volem esperar més».

Aquestes declaracions de la titular d’Afers Socials, Joventut i Igualtat van ser posteriors a la seva compareixença davant la Comissió Legislativa d’Educació, Recerca, Cultura, Joventut i Esports, amb la finalitat de presentar l’avenç de les polítiques públiques que s’han de desenvolupar segons l’Acord de Joventut, aprovat encara no fa un any pel Consell General. Tal com va compartir Pallarés, les 72 propostes d’accions presentades pels joves inclouen diverses temàtiques, apuntant doncs que el document és «l’eix vertebrador per fer polítiques de joventut des de tots els àmbits», a la vegada que suposa «tenir-los inclosos, cada cop més, en aquells llocs de presa de decisió i fer-los partícips». «No és únicament una acció directa, sinó que és una tasca compartida», va refermar la ministra. Així, Pallarés va situar les temàtiques de medi ambient, educació i habitatge, com les que més preocupen al jovent i urgeixen solucions, motiu pel qual «han estat qüestions marcades com a prioritàries i ja hi estem treballant». En aquest sentit, malgrat no tenir una valoració concreta sobre el nivell d’assoliment de les propostes, la ministra va assegurar que «estem satisfets amb l’avenç de la tasca», i es va mostrar confiada que «veurem com al llarg dels mesos hi haurà un grau de compliment molt elevat de les propostes».

En aquest sentit, durant la presentació davant els consellers i a través de les seves qüestions, s’han posat en relleu alguns elements com el desenvolupament d’estudis d’accés a l’habitatge o sobre la desafecció política, entre altres matèries, per tal de tenir dades que siguin públiques i transversals; els programes de reinserció social i laboral; l’accessibilitat del transport públic; la promoció de la salut sexual; la implementació de la figura de l’educador de carrer; l’impuls de l’emprenedoria jove; o el foment del consum cultural. Cal tenir en compte que moltes de les mesures ahir esmentades requerien l’aprovació del Pla Nacional de la Joventut (PNJ), que tal com va indicar la ministra «pensem que a finals d’any podria estar elaborat». Abans, el ministeri es tornarà a trobar amb els representants del Consell d’Europa a l’octubre, que els faran un retorn de les conclusions obtingudes durant la seva visita fa unes setmanes i així poder perfeccionar un text que ja compta amb «una feina avançada».