Millorar el sistema de control de les prestacions i de les recaptacions. Aquest és un dels objectius del pla estratègic 2022-2025 de la Caixa Andorrana de la Seguretat Social (CASS) que s'ha presentat avui, i per assegurar-ne el compliment fins i tot s’ha decidit contractar un professional. Els responsables de la parapública han revelat que en el darrer any i mig (2021-primer semestre del 2022) s’hauria produït un sobrecost d’uns 200.000 euros per males praxis en la gestió de les baixes i dels actes mèdics per part dels usuaris i dels prestadors del servei, sobretot en les visites no presencials motivades per la pandèmia.

«Hem detectat situacions que s’han intentat perllongar baixes, se’ns han disparat les visites telemàtiques, així que hi ha hagut un ús indegut de recursos públics; hem identificat desviacions en alguns professionals, errades sistemàtiques, males aplicacions dels criteris i un mal ús de la història clínica», ha denunciat el director de prestacions de la CASS, Ignasi Arbusà. 

Per aquest motiu, la parapública i el Col·legi de Metges han establert un mecanisme de col·laboració per evitar aquestes disfuncions. Tot i això, de moment no s’ha sancionat cap professional, però sí que s’ha cridat a la seu de la CASS els metges que haurien comès errors. «Hem establert un mecanisme útil i ara la situació s’està normalitzant, perquè la pandèmia va quedant enrere i perquè hem pres aquestes decisions, un bon camí que parteix de l’entesa», ha assegurat Arbusà.

Fixen reduir l’augment de la despesa sanitària com a objectiu del 2022

En aquest context, el director de prestacions ha explicat que l’objectiu que s’han marcat per aquest 2022 és reduir l’augment de la despesa sanitària, una part significativa de la qual es produeix pels actes farmacèutics. «Ens veiem capaços d’aconseguir-ho», ha emfatitzat Arbusà. En aquest sentit, la presidenta del Consell d’Administració de la CASS, Montserrat Capdevila, ha recordat que el dèficit de la branca general i de la banca de jubilació va creixent des de l’any 2011, ja que «la despesa augmenta per sobre de les cotitzacions, que són les mateixes des del 1968 i, en canvi, oferim prestacions noves i cada vegada n’oferirem més». Per aquest motiu, «és impensable que mai arribem a tenir superàvit ni equilibrar els comptes, així que potser ens haurem d’acostumar a estar en situació de dèficit pressupostari, uns dèficits que al final és el Govern qui s’encarrega d’abonar». Capdevila ha recordat també que s’està produint un envelliment de la població i que la medicina està evolucionant cap a tractaments més bons i, per tant, més cars.

El tercer pagador, possible

Sobre el règim del tercer pagador que reclama el col·lectiu de la gent gran, els responsables de la parapública han assegurat que el sistema informàtic està preparat per assumir-ho per al conjunt de la població. En canvi, per un col·lectiu en concret, com seria el cas dels padrins, es podria fer en el mínim temps possible. «No hi veiem cap inconvenient perquè es normalitzi el tercer pagador», ha afirmat Capdevila.

Capdevila i Arbusà han comparegut avui a la seu de la CASS amb la directora general, Joaquima Sol, per presentar el pla estratègic, un document que representa una revisió i reformulació del que es va aprovar el 2017. En aquest cas, el pla marca models de gestió a curt (2022) i a mitjà termini (2025), una eina que pretén ser «dinàmica, per adaptar-se als canvis». A banda de l’objectiu de la millora dels mecanismes de control de la despesa, també hi ha la millora a l’atenció a l’usuari, implementar un sistema integral de qualitat, desenvoupar l’administració electrònica (a la tardor s’obrirà una nova web), potenciar el capital humà i treballar per a la sostenibilitat del sistema de seguretat social.