La degana del Col·legi Oficial d’Arquitectes d’Andorra, Zaira Nadal, assenyala que «la construcció de les torres del Clot d’Emprivat es menja la muntanya, un dels símbols més preuats d’Andorra». Davant una opinió general de la població que genera dubtes sobre l’impacte visual de les edificacions, Nadal va indicar que «hi ha torres que tripliquen l’altura dels edificis del voltant, que vistes a peu pla, sobrepassen les muntanyes que els rodegen i no s’integren en el paisatge». D’aquesta manera, Nadal va assenyalar que «la idea inicial portava aire fresc al centre del país i es tracta d’un projecte que pretén donar una sensació d’alçada imponent», però «s’hauria d’haver realitzat un treball previ més exhaustiu sobre les possibles afectacions dels edificis». Un dels principals problemes que detecta el COAA és la «manca d’alliberació de l’espai, sobretot si es mira des de la planta baixa». 

Pel que fa als aspectes arquitectònics de les edificacions escaldenques, la degana va assenyalar que «una de les torres té una façana que s’anomena mitgera i és un mur cec de 20 plantes». Aquest fet és un aspecte que va ser objecte de crítiques per part dels membres del COAA, ja que segons Nadal, «en desconeixem el motiu, però la normativa o l’arquitectura han fallat a l’hora de dur a terme una mitgera de tant d’impacte visual com aquesta». A més, va indicar que «la façana està tocant a un bloc de sis pisos i la normativa estableix que no es poden habilitar les finestres, però el disseny hauria d’haver sigut diferent o bé haver establert un conveni amb la propietat de l’edifici contigu per canviar la forma de fer-ho». 

La degana del COAA va assenyalar que un altre de les incidències més remarcables gira entorn l’assolellament de la zona. «Les torres projecten unes ombres considerables, i malgrat que sembla que actualment hi ha certa distància entre elles, és possible que es construeixin més edificis d’aquest calibre». En aquest sentit, la postura dels arquitectes critica que l’edificació s’hagi dut a terme de manera precipitada sense tenir en compte la visió final i l’opinió pública.

Amb tot, el col·legi d’arquitectes resta a l’espera de poder veure si les torres  aportaran més beneficis que perjudicis per a la ciutadania. «Esperem que quan treguin les tanques d’obra que envolten la parcel·la apareguin zones verdes de parc i voravies més amples que atorguin una visió més amable de la ciutat», va desitjar Nadal.

Reglament acústic

D’altra banda, una de les reivindicacions més recents del col·legi d’arquitectes gira entorn la modificació del reglament acústic a les obres que contempla un nivell màxim de decibels, el manteniment de la maquinària, les proteccions acústiques adients i l’horari d’actuacions, entre altres. En aquest cas el Govern va canviar la llei per tal que la responsabilitat de les afectacions sonores durant el procés d’edificació recaiguin sobre els arquitectes en comptes de les constructores. El COAA defensa el reglament, ja que les edificacions i les excavacions es poden allargar i pot afectar els veïns del centre urbà. A més, el sector de l’hoteleria també podria patir pèrdues econòmiques donades les molèsties que produeixen als hostes. 

Tanmateix, la degana va criticar la decisió del Govern de «buscar responsables», ja que «entenem que la responsabilitat recau sobre l’empresa constructora, que és qui està treballant sobre el terreny les 24 hores del dia». De la mateixa manera, Nadal va assenyalar que «no entenem quina mena de control ha de dur a terme la direcció facultativa, és a dir, els arquitectes, si tan sols visitem els projectes en persona durant una o dues hores a la setmana». Aquesta nova mesura provoca que s’hagi de fer un estudi previ de les condicions acústiques i, per tant, l’encariment del projecte definitiu.