Josep Maria Pla lidera el Comitè Director que està al capdavant del primer mandat de l’Institut Nacional de l’Habitatge (INH). Aquesta institució està destinada a impulsar la línia d’acció de les polítiques d’habitatge al país i per tal de frenar una de les grans problemàtiques d’Andorra i principal preocupació de la ciutadania.

–Com ha estat la primera presa de contacte en el càrrec?
–Primer de tot, voldria agrair a les persones que m’han fet confiança per encarregar-me aquesta tasca, que entenc que tindrà un impacte important sobre la població i el futur de l’Estat del benestar d’Andorra, i sento un gran plaer estar-hi associat. També em genera respecte, perquè estem parlant d’una necessitat molt bàsica de les persones, i il·lusió per poder participar a construir i a aportar solucions. En segon lloc, les persones amb qui comparteixo aquesta tasca, la Marta Alberch i l’Àlex González, ens hem entès de seguida molt bé i penso que som molt complementaris. Jo sóc més aviat del món de la gestió i l’economia, la Marta de l’entorn dels serveis socials, i l’Àlex és arquitecte. I després, també he notat una gran empenta política darrere d’aquest tema, i això sempre facilita, en el sentit que és més fàcil anar amb el vent a favor que no a la inversa. Aquests tres punts fan que l’arribada hagi estat positiva.

–Ha mantingut ja alguna trobada?
–Sí, i quan he començat a parlar amb les persones i les entitats implicades en el punt de l’habitatge, he vist que hi ha moltes ganes d’avançar per part de tothom. No m’he trobat a ningú bloquejat o totalment a la defensiva, al contrari. Encara no he pogut veure a tothom, però sí que he cobert diversos àmbits i a tots els he vist amb ganes de participar, d’ajudar, de tirar endavant, de buscar solucions… Potser les vies no són les mateixes, però això ja és part de la dificultat o la gràcia de la qüestió, que és descobrir-ne el perquè i què s’hi pot fer.

–Certament, també ha pres l’encàrrec de crear el servei, no?
–Sí i no, perquè els comuns, que estan molt a prop de la població, sempre han tingut algun tipus d’actuació en aquest sentit, encara que no fos a escala nacional o no de forma estructurada. Així mateix, el Govern té un gabinet tècnic d’habitatge, que sota l’empenta del ministre Filloy, ja fa temps que està treballant aquesta temàtica i buscant maneres d’actuar-hi, venint des de l’àmbit social i ara més relacionat a l’ordenament del territori. Penso que té molt sentit que les solucions puguin venir més des del costat de l’ordenament del territori que no el social, en el sentit que les decisions que es facin d’ordenament del territori poden simplificar la problemàtica i ajuden a alleugerir el tema, i així les necessitats d’ajuts socials puguin ser diferents o enfocats d’una altra manera. I finalment, tenint en compte que un 40% de les persones viuen en un habitatge de lloguer, vol dir que estan en contacte regular amb els propietaris i hi ha un vincle, sobretot quan és de llarga durada. Penso que això s’ha vist especialment amb la pandèmia, que els propietaris també han estat al costat dels llogaters en els moments difícils.  D’aquesta manera, és cert que no hi havia un organisme centralitzador i coordinador, però sí que hi havia accions en aquest àmbit.

–Quines són les primeres tasques que ha dut a terme?
–El primer de tot, ha estat treballar amb el Comitè Director, conèixer-nos, establir les pautes de treball i iniciar el Pla Estratègic sobre el qual estem treballant. Després, veure’m amb els actors implicats, tant de l’àmbit polític, l’administratiu, les associacions, els propietaris, etc. Estic més o menys a la meitat, no he fet totes les visites que tinc previstes per qüestions d’agendes. Però el meu objectiu és parlar amb tothom que, de prop o de lluny, tingui un interès o una participació en aquest tema. I l’altra cosa que també hem fet és començar a analitzar uns projectes que s’estaven tirant endavant des del Govern i que segurament es traslladaran a l’Institut.

–I quin diagnòstic en fa de la qüestió?
–Aquesta és la darrera tasca que hem pres, que és començar un diagnòstic, perquè entenem que sense aquest no es poden aportar solucions que tinguin un sentit o una coherència. És un treball que no està acabat, perquè part del diagnòstic ve de parlar amb les persones. De fet, jo no vinc del sector de l’habitatge, i això té avantatges i inconvenients. L’inconvenient és que no sé directament de la qüestió i he de prendre les dades i les opinions, i anar-me fent una imatge. I l’avantatge és que no vinc amb cap idea preconcebuda i puc escoltar als uns i als altres, sense haver de prendre situació, analitzant els arguments i les xifres, per després fer-nos un dibuix de la situació dins de l’Institut que posteriorment compartirem. Pensem que compartir l’anàlisi i el diagnòstic ens ajudarà a tots a buscar i trobar solucions.

–Aquest diagnòstic serà el primer document que facin públic des de l’Institut?
–Sí, ens agradaria. Això i el Pla Estratègic són els dos imput primers que tenim previstos.

–Com es relacionarà l’Institut amb els altres recursos d’habitatge del Govern?
–Amb els membres de la Taula d’Habitatge, que aviat es transformarà en la Comissió Nacional de l’Habitatge tal com preveu la llei, m’he vist amb dues terceres parts i han sigut els interlocutors preestablerts per parlar-hi. Però no són els únics, perquè no tots els estaments estan representats, i entenc que és d’interès parlar amb tothom que estigui, de prop o de lluny, implicat en la temàtica. I en relació amb l’Oficina de l’Habitatge, el Ministeri d’Habitatge, i el Gabinet Tècnic d’Habitatge, hi tenim una relació continuada, perquè en certa manera ens estan fent traspàs del seu coneixement i treballem conjuntament. En especial, tenim una col·laboració molt estreta amb el Gabinet, perquè ja té iniciada una labor i per tal de fer trasllat d’aquests projectes. 

També fem feina braç a braç amb el Departament de Sistemes d’Informació del Govern. La llei encarrega la creació d’una base de dades dels contractes de lloguer, i aviat es publicarà l’edicte per fer aquesta eina informàtica que estarà supervisada per aquest departament, perquè la idea és que lligui amb les dades que ja existeixen. Finalment, tenim molta relació amb el Departament d’Estadística, perquè té totes les dades disponibles i les contrastarem amb les que nosaltres puguem obtenir,  juntament amb les del CRES. Penso que és una cooperació molt bàsica i necessària, perquè el que tenim clar és que no volem repetir les coses que ja s’estan fent.

–De cara a la ciutadania, quin serà el rol de l’Institut?
–Considero que hi ha un rol d’informació i de pedagogia, en el sentit d’explicar les nostres conclusions i propostes de la manera més entenedora possible per tal que tothom pugui aportar i enriquir el diagnòstic. No obstant això, és cert que s’estableixen diferents relacions amb la ciutadania, des d’aquelles que reben els efectes de regulacions de caràcter més general, per tant, no són directament visibles, fins a les situacions com poden ser les de l’àmbit de l’habitatge socials, on hi ha un lligam molt directe amb la persona implicada. És un ventall molt ampli, i segurament l’acció en les unes i les altres no seran les mateixes.

–Mesures com la congelació dels contractes de lloguer passaran a càrrec vostre?
–L’Institut fa propostes i és el Govern qui pren les decisions. Podem tenir una iniciativa i fer suggeriments, però la decisió no serà nostra. Tal com entenc la llei de creació de l’Institut i com està configurat, ha de tenir un rol, sinó preponderant almenys molt present a l’hora de fer propostes, anàlisi i suport de cara a aquesta decisió, encara que no li pertoqui. Així que entenem que des de l’Institut hem de ser capaços, a partir de les dades disponibles, de donar una imatge en cada moment de la situació que està vivint l’habitatge i de les actuacions que poden ser pertinents. Però això no treu que les administracions vulguin fer actuacions, i la nostra finalitat és que els puguem ajudar a tirar endavant les solucions davant la problemàtica que plantegin. Crec que no es tracta, en cap cas, que l’Institut tingui una exclusiva de la qüestió de l’habitatge. Ha de tenir més aviat un rol de coordinació, de suport, d’aportar expertesa, de tenir una visió global a escala de país, recollir propostes que s’hagi fet a altres llocs… L’objectiu és poder ser un referent pel que fa a l’anàlisi i l’aplicació de solucions. Aquest em sembla un element molt important, perquè l’Institut, sense la participació de tots els actors implicats en l’habitatge, no té ni tindrà la capacitat de resoldre el problema. Crec que està molt clar que és la col·laboració entre tots la que farà que puguem aportar solucions i millorar la situació.

–A hores d’ara, gestionen algun bé immoble? 
–Actualment, l’Institut no té cap patrimoni en béns immobles. Segons preveu la llei, això només pot ocórrer perquè se li traspassi la titularitat o la gestió, o bé per l’impuls d’algun projecte que generi el mateix Institut, com és el que tindrem a Andorra la Vella. Però, de moment, no n’hi ha cap.

–Per a aquest 2022, quins són els objectius de l’Institut?
–El que s’ha plantejat fer l’Institut aquest 2022 és, d’una banda,  un projecte d’habitatges socials destinat a persones amb dificultats socials. Es posaran a disposició uns apartaments a unes persones que avui ja són usuàries de Serveis Socials i que és un projecte que es va desenvolupant des del Govern i el sector privat, però la idea és que això ho gestioni l’Institut i estigui en marxa al final del primer trimestre. Tal com preveu la llei, s’ha de crear el Fons d’Habitatge, cosa que ja està en curs i ho està liderant el Ministeri de Finances. 

Després, hi ha un primer projecte en el qual participaria el Fons, que és la construcció d’uns habitatges de lloguer accessible a Andorra la Vella, en col·laboració amb la corporació de la capital i Andorra Telecom. I a partir d’aquí, hi ha els diferents elements que ja he esmentat amb anterioritat, com és la creació de la base de dades dels contractes de lloguer, que preveiem que estigui entre final d’any i principi del vinent; el Pla Estratègic, que inclourà tot el que pensem fer durant el nostre mandat de quatre anys; i el diagnòstic sobre l’estat de l’habitatge i les seves problemàtiques. Es pot dir que el nostre full de ruta a molt curt termini és aquest.

–I tenint en compte tot això, quan considerarà que quedarà consolidat l’Institut Nacional de l’Habitatge?
–Crec que el repte d’aquest mandat és fer que l’Institut sigui vist com el referent, amb expertesa i capacitat de suport, en matèria de l’habitatge a Andorra. I tot això, amb la voluntat d’ajudar que el dret a un habitatge digne, que és bàsic i reconegut per les Nacions Unides, sigui realitat al nostre país.