El Consell de Ministres va aprovar el dimecres el Reglament de l’activitat de producció d’energia elèctrica en règim de concessió administrativa. Així ho van informar ahir la ministra de Medi Ambient, Agricultura i Sostenibilitat, Silvia Calvó, i el director de l’Oficina de l’Energia i del Canvi Climàtic (OECC), Carles Miquel, que van posar en relleu que aquest text culmina el desplegament normatiu previst en la Llei d’impuls i transició energètica i del canvi climàtica (Litecc) i que recull el propòsit d’abastar el 33% de la producció d’energia al país de cara l’any 2030, i del 50% el 2050. «Avancem amb escreix en aquest objectiu per l’any 2030, i per això puc afirmar que es podrà assolir, gràcies a les actuacions implementades, en aquesta legislatura», va declarar Calvó, que també va posar en relleu que aquest pas «cap a la sobirania energètica», «pren rellevància en el moment actual» per la inestabilitat internacional del mercat de l’energia.

El text aprovat, segons va exposar Miquel, defineix el procediment per atorgar les concessions d’infraestructures de generació elèctrica i les seves característiques. És a dir, el reglament facilita la construcció i explotació de les instal·lacions del país, previstes en el Pla sectorial d’infraestructures energètiques (PSIE), per part de privats. En aquest sentit, durant la darrera sessió del Consell de Ministres també es va aprovar la primera convocatòria dins aquest marc, per a la instal·lació i explotació d’una hidroelèctrica al Serrat, a la parròquia d’Ordino. La infraestructura té dues fonts de captació, el riu de Tristaina i el riu de Rialb, i comptarà amb un salt d’uns 181 metres. S’ha estimat que pugui produir 3,9 GWh/any, xifra equivalent a l’abastiment d’unes 1.100 llars del país. El procediment iniciat inclou la presentació de les ofertes, la revisió per part de l’OECC, l’atorgament i sol·licitud dels permisos per engegar-la, i l’execució de les obres, per la qual cosa s’ha previst que entri en funcionament d’aquí a 18 mesos –a mitjan 2023–. Cal posar en relleu que, segons recull el reglament aprovat, s’ha previst una durada de les concessions de 30 anys per a les instal·lacions hidroelèctriques i de 20 per a les fotovoltaiques, si bé es pot prorrogar fins que acabi la vida útil de la infraestructura o s’esgoti un termini màxim de 50 anys.

Altres equipaments

Dins del PSIE, l’Executiu ha inclòs un total de 18 instal·lacions de diversa tipologia arreu del país, i que seran les que permetran arribar a l’objectiu del 33%. El propòsit de la sobirania energètica va rebre una empenta en la Litecc, ja que fins al moment de la seva aprovació, Andorra només generava un 17% de l’energia consumida. D’aquesta manera, a banda de la licitació pel Serrat, el Govern té previst engegar els procediments per a posar en marxa altres instal·lacions. Seguint en les hidroelèctriques, a banda de les ja existents a Engolasters, Arcalís i Aixovall, el ministeri dirigit per Calvó també ha projectat una cinquena a la Serra de l’Honor, a la Massana, si bé encara no està planificada. Sobre les fotovoltaiques, a banda de les diverses situades en edificacions i el parc solar del Planell de la Tossa (aliè al PSIE), FEDA vol tirar endavant un projecte similar al de Nord Andorrà a Grau-Roig. De fet, sobre la infraestructura de Pal i a preguntes de la premsa, la ministra va precisar que no havia avançat la qüestió i que estava pendent la creació de la comissió entre el Principat i Espanya per delimitar la frontera. En darrera instància, el pla també contempla la valorització energètica de residus i la xarxa de calor, ja present a Soldeu, El Tarter, Andorra la Vella, en implementació a Escaldes-Engordany i prevista al Pas de la Casa. De fet, a través d’aquests projectes es passarà a produir el 26% de la demanda energètica.

El PSIE també inclou la planta de pretractament de biomassa de Sant Julià de Lòria, que tal com va puntualitzar Calvó, «és un projecte de país que s’està treballant conjuntament amb els set comuns» i que, ara per ara, «no compta amb un termini consensuat». Sigui com sigui, «forma part del full de ruta de l’objectiu 2030», i és una instal·lació que agrada al Govern perquè «des de la visió de l’economia circular, ens interessa», va afegir la ministra.