El 81% dels joves sent angoixa a l’hora de respondre o fer una trucada per telèfon. Així es desprèn en una enquesta realitzada als Estats Units per part de la plataforma Bankmycell, on la major part d’aquests reconeixia que preferia no atendre la persona que els intentava contactar i optava per enviar-li un missatge. De fet, a la pregunta de si preferirien tenir dades de navegació il·limitades en lloc de trucades, un 88% hi va respondre favorablement. «Crec que té molt a veure amb el canvi de paradigma que estem vivint», va valorar al respecte la secretària del Col·legi Oficial de Psicòlegs d’Andorra (Copsia), Ariadna Alonso, que va detallar que «hi ha hagut un canvi en la societat i cada vegada som menys tolerants a l’espera», i fins i tot «hi ha una percepció de pèrdua de temps».

I és que tal com recull el resultat de l’enquesta, el principal motiu pel qual els joves eviten contestar les trucades, apuntat per un 75% dels casos, és davant d’aquelles que ja preveuen que els poden consumir molt de temps. «El sociòleg Zygmunt Baumant parlava de la modernitat líquida, fent referència a una societat on tot és fluid i efímer, i penso que les relacions també han esdevingut efímeres», va matisar Alonso. Tornant a l’estudi, els altres motius que els enquestats van mencionar de cara a evitar certes trucades van ser: si són de persones dependents (64%), per convidar-los a un esdeveniment (55%), perquè l’altra voldrà un favor (49%), quan hi pot haver una discussió (46%), perquè altres persones poden escoltar la conversa (41%), o quan es tracta de responsabilitats de la feina (37%).

En la mateixa línia, la psicòloga va remarcar que en aquesta nova forma de relacionar-se «hi ha un element generacional dels anomenats millennials i zeta», en definitiva, pel fet que «estan més acostumats a interaccionar a través de les xarxes socials», i que tal com va recordar Alonso «parteixen de la mateixa base: són estímuls efímers que satisfan el desig del moment». Sigui com sigui, la secretària del Copsia es va mostrar partidària de no fer d’aquesta qüestió un element genèric dels joves, puntualitzant que «també és una qüestió individual i de com cada persona afronta les situacions que se li presenten». En aquest sentit, Alonso va compartir que «des de la calma, hem d’analitzar què està passant i com és que els joves tenen tanta interacció a les xarxes, i si és que hi ha alguna cosa més al darrere», i evitant caure en una actitud «alarmista», tot i reconèixer que en primera instància «és normal que aquestes situacions despertin preocupació o puguin fer pensar als pares que el seu fill està enganxat al mòbil». 

D’altra banda, l’enquesta també va preguntar als joves les excuses que feien servir amb més freqüència per justificar que no contestessin la trucada. La resposta més habitual era, en un 63% de les ocasions, que no havien sentit el telèfon. A continuació, un 12% s’excusa generalment per no tenir bona cobertura i el 9% argumenta que es troba en una reunió. Finalment, l’enquesta va demanar de quines persones era més possible que n’esquivessin les trucades, on la primera resposta van ser la dels amics, en un 29% de les respostes, seguida del 25% de pares i família. En un 21%, les trucades que més s’evitaven eren les de companys de feina, però en el cas del superior, es reduïa al 14%. Per últim, l’11% defugia les trucades de la seva parella.

En darrera instància, la secretària del Copsia va fer referència a un element de seguretat a l’hora de comunicar-se per missatges de text o notes de veu: «Aquesta via de comunicació et facilita un temps per pensar i reescriure». Una situació que no es dona en el moment que es contesta una trucada, on segons la psicòloga es produeix «una manca de control, i això també genera un cert neguit». Tot i això, Alonso va concloure que aquests sentiments i reaccions «no s’han de reduir únicament a l’ansietat o l’angoixa, sinó que també hi pot haver altres influències que desanimen a contestar la trucada».