El mercat és el que mana i quan hi ha molta demanda d’un producte i aquest és escàs, pot ser que el preu no sigui l’adequat. Aquesta és una de les explicacions que el president del Col·legi d’Agents i Gestors Immobiliaris d’Andorra (AGIA), Jordi Galobardas, va atribuir a l’enquesta del CRES, de finals de juny, en què s’indicava que el 39% dels ingressos anaven destinats al pis. «És cert que els lloguers estan a un cert nivell, sobretot, els que surten de nou al mercat, perquè, en els antics, hi ha la moratòria. Pot ser que aquests preus siguin cars per una certa part de la població. Hi ha una carència de producte per cobrir la demanda que té la gent, sobretot, pel que fa a preu mig-baix», va assegurar el president de l’AGIA.

Aquest 39%, per Galobardas, «és una mica més alt del 33% que recomana que es destini al lloguer», tot i que no creu que es pot vincular a la crisi de l’habitatge del país, sinó «als gustos».

En aquest sentit, el president de l’entitat va posar en relleu que el 77% dels enquestats «no estan buscant habitatge, no tenen cap interès a fer-ho i estan contents al lloc on viuen». Un fet que el sorprèn també quan la gent veu l’habitatge com el principal problema actualment al país. «Aquí hi ha una mica el rebombori que s’ha creat per la premsa; el problema hi és, però la gent s’ha format l’opinió a través de tercers perquè no estan buscant», va assegurar Galobardas.

A més, referent el preu destinant a l’habitatge, el president de l’AGIA va ser taxatiu: «La gent quan es posa en un habitatge ja sap el que ha de destinar; fa els càlculs i es fica si pot arribar».

Tot i això, Galobardas va reconèixer que la problemàtica de l’habitatge existeix, si més no, per a un sector de la població. La solució, però, no és senzilla, ja que, com va apuntar, «no es poden construir cases en dos dies» i les mesures que es puguin prendre en aquest sentit, «es veuen al cap de tres o quatre anys  que és quan s’acaba de construir». Entre aquestes hi hauria, «crear més producte, fer que les condicions per als promotors i inversors que vulguin fer immobles en règim de lloguer siguin més fàcils i així afavorir la possibilitat que surtin més pisos en el mercat. Per a les classes baixes és possible que es necessitin més ajudes de benestar social, siguin directes en el lloguer o creant més habitatge social».

A més, des de l’AGIA també van recordar que el preu de la construcció al Principat és «car per les mateixes condicions del país, la normativa, el terreny i les taxes». Per aquest motiu, va reclamar que les mesures que s’han d’impulsar, sobretot si es vol crear habitatge social, «es toqui tots els components de tota l’estructura de costos que té el promotor, perquè sinó no s’hi arriba».
D’altra banda, Galobardas va reconèixer l’esforç fet pel Govern per trobar solucions a aquesta problemàtica i va ressaltar el futur Institut de l’Habitatge, on hi haurà col·laboració público-privada. «Nosaltres sempre hem dit que quan es crea habitatge social es faci amb col·laboració amb el sector privat, ja que és la manera més eficient de fer-ho, que no només impulsar-ho directament des del sector públic», va concloure el president de l’AGIA.