La ministra de Medi Ambient, Agricultura i Sostenibilitat, Sílvia Calvó, fa un repàs a les darreres iniciatives que s’impulsen des de la seva cartera i, tot i reconèixer que els objectius marcats en matèria de sostenibilitat i lluita contra el canvi climàtic no són fàcils, està convençuda que Andorra els assolirà. 

–Per què hi ha hagut tant d’enrenou amb la taxa als carburants?
–La taxa als carburants serà aprovada al Consell General aquest dijous i serà llavors quan donarem totes les explicacions que es considerin escaients. La primera intenció del Govern amb aquest taxa era internalitzar el preu del carboni, perquè sabem que les emissions d’efecte hivernacle tenen un impacte negatiu sobre el planeta i que les de carburant que emeten els vehicles afecten la qualitat de l’aire. A més, fa pocs dies el secretari general de les Nacions Unides va fer una crida a tots els Estats a posar un preu al seu carboni, ja que és un element essencial per lluitar contra el canvi climàtic. I Andorra va en aquesta línia: tenim una aposta molt decidida i sempre hem mostrat els compromisos més ferms i hem estat dels primers a marcar els objectius més ambiciosos que ha demanat la comunitat internacional. 

–Tenint en compte la crisi que estem vivint arran de la Covid-19, és el moment de posar un nou impost?
–La taxa als carburants planteja una gradualitat, sobretot en el gasoil de calefacció que és el que té més impacte en l’economia familiar, i en el carburant de locomoció. Des del primer moment hem pensat en el ciutadà i en la situació complicada que tots estem vivint. Volem  revertir directament la recaptació en la societat, perquè la finalitat és de contribució en la lluita contra el canvi climàtic i de foment, entre altres, del transport públic. Tots els beneficis que se’n puguin obtenir aniran a accions que tinguin un impacte positiu per a tota la població.

–Quins són aquests beneficis?
–Per exemple, l’abonament de 30 euros al mes del bus que entrarà en vigor al setembre i que crec que trencarà la barrera del cost actual que fa que el transport públic sigui poc accessible. També hi haurà una reducció del transport escolar que ha de compensar a les famílies que tenen fills el possible increment de la resta de preus i el transport per als joves de fins a 20 anys que, amb el temps, esperem poder anar ampliant a altres franges d’edat. Aquest és un transport universal, ja que fins ara el bus lliure només era per als alumnes escolaritzats en els sistemes educatius públics del país. 

–Per què es va fer marxa enrere, doncs, en l’aplicació de la taxa?
–Els grups parlamentaris de la majoria vam treballar per fer un ajust i ajornar l’entrada en vigor de la taxa fins al gener del 2022, d’acord amb els neguits que ens van mostrar l’Associació d’Importadors i Distribuïdors de Carburants (Asidca) i la ciutadania amb la recollida de signatures que van presentar al Consell General. 

–Quina repercussió pot tenir a escala mundial una taxa que s’aplica a Andorra?
–Si pensem que el que passi Andorra no té cap pes per a la resta del món, mai farem res. Si portéssim aquest principi a l’extrem, no treballaríem a favor del medi ambient ni a favor de la salut, ni faríem tota la feina que ja hem fet per homologar-nos en temes financers a escala internacional. No ens podem amagar darrere la premissa que som petits i que per aquest motiu no hem de fer el mateix o més que els altres. Quan anem a fòrums internacionals el que fem els petits Estats és, precisament, estirar als grans pel nostre rol exemplar, per demostrar que si els petits fem les coses bé, els grans també s’hi poden implicar.

–Amb tot, creu que és imprescindible aquesta taxa?
–Crec que és un element essencial en la lluita contra el canvi climàtic si ens el creiem. De fet, hem tingut una crisi sanitària d’efectes molt immediats i molt importants i el canvi climàtic, tot i que menys immediat, tindrà unes conseqüències igual o més greus que la pandèmia mundial. Per tant, hem d’implementar els compromisos en la seva totalitat i amb urgència.

–Aquesta mena de taxes, però, han d’anar acompanyades de canvis. Creu que el transport públic actual o els ajuts a la compra de vehicles més sostenibles és suficient?
–Nosaltres posem la taxa a canvi de l’abaratiment del transport públic. Tot i això, no deixarem de treballar, perquè sabem que no és l’única solució; som conscients que cal millorar moltíssim el servei perquè el màxim nombre de ciutadans el pugui utilitzar, però d’altra banda, també tenim una estratègia de mobilitat sostenible i de forma participava amb tots els sectors implicats i els ciutadans. L’acció més concreta i immediata és l’abaratiment del preu del bus, però tenim la vista posada a d’altres futures que es podran implementar gràcies a la taxa.

–L’Asidca demana que la taxa s’apliqui a partir del 2023, que és quan els països veïns i el Fons Monetari Internacional preveuen sortir de la crisi econòmica provocada per la Covid.
–Però la nostra situació no té res a veure amb la dels països veïns. Ells tenen una fiscalitat molt més important que la nostra i des de fa 10 anys no han parat d’augmentar-la. A Andorra no s’ha tocat i, per tant, estem comparant el que no és comparable.

–També hi ha hagut molts balls de números de quina serà la xifra final que repercutirà en el ciutadà. Quina és la que ha calculat el Govern?
–Seran entorn de tres cèntims d’euro per litre de gasoil. Estem parlant d’un augment que podria arribar al 6%, sabent que l’increment al gasoil de calefacció l’any que ve serà gairebé nul, ja que la gradualitat ens permet anar-ho implementant a poc a poc en un termini de sis anys.

–Fa un parell de setmanes es va presentar la nova llei d’economia circular. Quin és el punt més destacable?
–L’element més important de la llei d’economia circular és tot el lligat al consum. Volem un canvi d’hàbits i aprofitar el confinament i la recuperació de la normalitat per implementar-los. Un dels nostres objectius és reduir al 50% el malbaratament alimentari per evitar les imatges de grans centres comercials llençant menjar aprofitable en un context de crisi tan greu com l’actual i que els ciutadans ja ens han advertit que no ens podem permetre. El text també inclou l’obligació de fomentar una estratègia exclusiva pel malbaratament alimentari amb la implementació d’una jerarquia que hauran de complir tots els actors implicats i altres de més concretes, com que els supermercats han de disposar d’un espai en què tots els productes amb data de consum preferent es puguin vendre abans d’esdevenir un residu a un preu més reduït. Els menjadors escolars, per la seva banda, també estaran obligats a evitar el malbaratament i a ajustar racions perquè, aquí a més, cal incloure l’aspecte educatiu. Els hotels i restaurants també estan obligats a poder oferir el menjar per emportar si no s’acaba a la seva sala. La llei està feta d’obligacions molt concretes i d’una estratègia més global per a noves mesures. 

–Potser un dels canvis més significatius és l’eliminació dels plàstics d’un sol ús.
–Aquí ens alineem amb Europa i Europa en aquest sentit és molt prudent, ja que marca que els plàstics d’un sol ús s’han de prohibir si existeix una alternativa més sostenible en el mercat. Però també obliga a marcar estratègies de reducció de plàstics d’un sol ús, encara que no tinguin aquest substitut. A poc a poc hi haurà productes que ja no trobarem als centres comercials i, senzillament, haurem de canviar d’hàbits, ja que molts d’aquests s’utilitzen per comoditat i potser no són tan necessaris com ens pensem.

–Quins ajuts hi haurà per assolir aquesta transició?
–Hi ha un pressupost de 150.000 euros per ajudar les empreses que promocionin l’economia circular. Malgrat la crisi, també hem augmentat els ajuts del programa Renova i això, sumat a la nova llei de contractació pública, fa que tinguem eines perquè tots els sectors vulguin apostar cap a línies de recuperació amb una connotació de sostenibilitat i es creïn oportunitats en una economia més verda. Evidentment que la recuperació no passarà únicament per això, però sí que hi pot ajudar. 

–Arribar al 65% del reciclatge al 2035 és un objectiu realista?
–És un objectiu ambiciós, però jo crec que és factible, perquè sempre hem assolit reptes difícils. El que hem de fer és elaborar un nou pla de residus que trobi les fórmules per arribar al 65% que segurament inclouran un sistema de recollida porta a porta. Tenim una societat sensibilitzada que només necessita les eines escaients per a poder-hi arribar; estic convençuda que és un objectiu realista.

–Quina és la tasca actual de l’Oficina del Canvi Climàtic?
–Durant la darrera legislatura se’n va parlar molt perquè es va presentar el seu full de ruta. Ara estem en el desenvolupament de la normativa i, tot i que té menys visibilitat mediàtica, la feina es fa igual. Recentment, hem aprovat el reglament d’autoconsum que és molt important, ja que l’energia fotovoltaica està creixent de manera exponencial; s’està treballant en el reglament d’emissions i en el reglament de concessions per al pla sectorial d’infraestructures... La taxa als carburants, per exemple, també és un projecte que surt de l’Oficina del Canvi Climàtic.

–Per què era necessari el Projecte de llei de la contracció pública?
–L’encomana al ministeri va ser modernitzar la contracció pública vigent a favor d’una de digital i amb diferents menes de contractes que preveu la Unió Europea, però que nosaltres no contemplàvem perquè la nostra llei tenia 20 anys. Hem aprofitat per desenvolupar una contractació pública amb elements de sostenibilitat, igualtat i elements socials, ja que ha de ser un exemple per fer canviar el sector empresarial.  La contracció pública juga un paper fonamental a l’hora de canviar els hàbits que, de retruc, també són necessaris per assolir les millores que preveu la llei d’economia circular.

–Creu que el telefèric al pic de Carroi compleix amb els objectius de sostenibilitat?
–Hem d’esperar a conèixer el projecte, que encara ha de passar el filtre de l’avaluació d’impacte ambiental. Hi haurà un estudi que els tècnics del ministeri analitzaran i veuran si les mesures són suficients i què es pot fer per corregir els possibles impactes. És un transport per cable que és molt sostenible, però fins que no tinguem el projecte final no en podrem avaluar les conseqüències.

–Però que hi haurà impacte ambiental és evident, oi?
–Tot a la vida té un impacte ambiental, però des del Ministeri de Medi Ambient hem de ser objectius i no podem fer valoracions fins que no tinguem tots els elements oficials.

–El ferrocarril és una via sostenible per desenclavar el país?
–El tren és una via sostenible, sí, però també hem d’esperar a veure una proposta concreta. És un projecte a molt llarg termini per les dificultats que pot comportar tant pel que fa a la construcció com al finançament. És un opció que, quan arribi el moment, s’haurà d’estudiar molt bé.