El representant dels pensionistes al Consell d’Administració de la Caixa Andorrana de Seguretat Social (CASS), Jacint Risco, fa un repàs de l’estat actual de les pensions, així com el futur model perquè tothom tingui una pensió digna i altres temes d’actualitat de l’entitat.

–Com està actualment l’estat de les pensions?
–Si parlem de la fotografia d’avui en dia, no és que sigui dolenta, perquè la taxa de socialització encara està en 3 a 1, que significa que per cada tres assalariats hi ha un pensionista. Ara per ara, la seguretat social té un superàvit si mirem el que ingressa amb allò que està pagant en forma de pensions. No és pot dir que estiguem malament si parem el temps; una altra cosa és si mirem el futur i els resultats que indiquen els estudis.

–Tot i la situació actual, els estudis indiquen que en tres o quatre anys aquesta situació de més assalariats que pensionistes s’invertirà. Com es veu aquesta situació des del fons de jubilació?
–Correcte, els estudis, l’últim data del 2018, indiquen que la piràmide poblacional cada vegada és més estreta i, per tant, que s’invertirà, és a dir, que s’ingressarà menys del que caldrà pagar en temes de cotitzacions i pensions, força aviat. Es calcula que aquest fet passarà sobre el 2026 o el 2027 i s’exhaurirà el fons entre el 2037 i el 2040. Tot això, si no es fa res, però des del fons de pensió ho tenim detectat i s’està treballant per poder ajudar el Govern a decidir les millors accions per intentar-ho resoldre.

–Precisament per buscar solucions a aquesta problemàtica, s’acaba de crear el pacte d’Estat per a la sostenibilitat de les pensions, quines haurien de ser les mesures que en surtin?
–A ningú se li escapa que, actualment, la inversió en pensions és realment molt bona, perquè per cada euro que s’inverteix després se’n reben 2,5; un model que fa que el sistema s’ensorri. A partir d’aquí el que s’ha de mirar és ingressar més i hi ha moltes mesures que es poden adoptar i que ja ho han fet països europeus. Nosaltres, els pensionistes, allargar l’edat de jubilació no ho volem, tot i que personalment ho podria acceptar perquè la salut, avui en dia, ens fa ser més longeus, però tenim clar que l’edat de jubilació s’ha de mantenir, ha d’haver-hi un relleu generacional en el treball. Altres solucions que es podrien adoptar seria una cotització més alta, el coeficient de conversió de les pensions sigui una mica més ampli, és a dir, els anys en els quals recuperes els diners invertits en la cotització de la CASS; això, però, comporta que, si es van allargant aquests anys, la quantitat de la pensió és més baixa. També es podria posar un topall a les pensions, però s’haurà d’estudiar com fer-ho. És una problemàtica complexa i no hi ha una solució matemàtica per resoldre-la. El que els pensionistes tenim clar, però, és que les pensions no es toquen ni es poden baixar, no entra dins de la llei.

–Com ha afectat la crisi sanitària a les pensions?
–Encara que no ho sembli, s’ha notat i molt. Els ERTOs han fet molt mal perquè no cotitzaven a la branca de jubilació i, per tant, els números del 2020 i del 2021 no són bons –que no vol dir dèficit–, ja que no s’ha cotitzat a la branca de jubilació. Tot i això, gràcies a les inversions s’ha pogut mantenir el superàvit i engrossir una mica el fons de les pensions, que actualment està entorn els 1.500 milions d’euros. Esperem que amb la recuperació de les cotitzacions a la branca de jubilació es vagi assolint els ingressos que es tenien en els anys anteriors.

–Una de les solucions passa per les pensions privades?
–En el llibre blanc de les pensions de la Unió Europea s’indica que per tenir una pensió digna s’hauria de recolzar en tres pilars: la pública, la de l’empresa –que ha d’incentivar l’estalvi per a la jubilació– i la privada o personal. Des de la comissió el que es pretén és que els experts aportin solucions perquè tothom pugui tenir una pensió digna basada en aquestes tres fonts d’ingressos. Evidentment, les pensions privades han d’entrar en joc.

–Els joves s’han de preocupar pel tema de les pensions?
–El sistema està creat d’acord amb un model en què es té una feina estable amb un salari que va pujant i amb el qual es va cotitzant al llarg de tota la vida laboral. Si es mira l’actualitat, avui en dia, els joves no tenen una feina estable i els salaris són més baixos, per tant, fa que les aportacions a la seguretat social siguin més minses del que havíem fet tots nosaltres. Si el sistema no es canvia o no hi ha altres fonts d’ingressos, quan s’arribi a l’edat de jubilació es tindrà una pensió baixa. Amb la joventut s’ha de fer un esforç de pedagogia per fer entendre que s’ha de mirar la jubilació amb anys d’antelació i buscar diferents vies per tenir una pensió digna. S’ha de canviar el sistema i la comissió s’ha creat amb aquest efecte per encaixar les diferents vies.

–Des de la branca dels pensionistes reclamàveu el tercer pagador. Com està el tema?
–És un tema de Salut. El ministre de Salut, Joan Martínez Benazet, ho està lligant a la cartera de serveis de la CASS. És una opció política, però el que sí que s’ha de dir és que al Consell d’Administració de l’entitat per majoria, que no per unanimitat, es va estar d’acord en el tercer pagador, tot i que el president no hi està d’acord perquè creu que hi haurà un excés de despesa en sanitat. Aquest fet s’haurà de demostrar perquè els números no diuen això, però la CASS té els mecanismes de control necessaris perquè, en el cas que un metge es passi en els seus actes se’l pugui sancionar o retirar la convenció amb la CASS. El que nosaltres insistim, i que jo ja he fet referència en nombroses ocasions, és si jo no tinc 200 euros per fer-me una analítica no puc accedir a la sanitat i, per tant, s’està vulnerant un dret fonamental reconegut a la Constitució.

–Es veurà aviat aquesta figura del tercer pagador?
–El tercer pagador s’ha d’implantar el més ràpid possible, com més aviat millor, tot i aquestes diferents postures, que no vol dir que no siguin lícites. De fet, el ministre està a favor, des del Consell d’Administració de la CASS també i la població també la reclama. La CASS està preparada i no hi hauria cap problema per iniciar-la quan calgui. A banda, també hi ha el tema del dèficit sanitari, que cal remarcar que s’ha disparat amb la Covid, fet molt normal, i que no ha d’amagar que cal fer una reflexió sobre la sanitat. Haurem de veure si aquesta nova cartera de serveis manté els mateixos serveis o es reorganitza.

–No incloure el tercer pagador de forma, més o menys, ràpida, pot repercutir en la salut de la gent, perquè s’ho pensi més per anar al metge?
–És veritat que es pot sol·licitar la cobertura del 100%, però si una persona guanya 1.105 euros ja no té dret a acollir-s’hi. Aleshores, si  tinc una analítica de 400 euros o un medicament que val 200 és molt probable que no la pugui costejar i, per tant, no segueixi el tractament prescrit pel metge o em faci la prova complementària pertinent. De fet, i no és ni una ni dues persones, sinó diverses, m’han vingut a veure perquè no poden fer front a una prova o un medicament i Afers Socials no l’ha pogut ajudar perquè és una cosa de la seguretat social. Això no pot succeir, i és incomprensible, que passi en una economia amb una de les rendes per càpita més alta del món.

–Es preveu que hi puguin haver molts canvis en aquesta nova cartera de serveis?
–No ho sabem si hi haurà molts canvis o no, perquè la veritat és que no l’hem vist. Quan un ministre diu que hi haurà una reorganització de tot això, el que un pot esperar és que hi hagi una reorganització a millor o a pitjor, és a dir que es retallin prestacions. Quan es parla de reorganització a vegades es deixen de prestar algunes coses, sigui en la seguretat social o els medicaments; tothom recorda què va succeir amb l’Almax, que abans era finançat per la seguretat social i ara ja no. Estem a l’expectativa, però l’experiència el que ens pot dir és que quan es parla de reorganització, potser, no es tindran les mateixes prestacions. Fins que no tinguem la carta de serveis sobre la taula, no es podrà dir si es va endavant o enrere. El que sí que ha d’haver-hi un debat segur és del sistema sanitari i del seu finançament, perquè cada any, la despesa sanitària va pujant i ens hem de preguntar què es pot fer per racionalitzar aquesta despesa. Hem tingut i tenim una sanitat molt bona, però que costa diners i s’ha de veure com es pot fer aquest finançament.

–I quina és la visió que tenen els pensionistes d’aquest punt?
–Des dels pensionistes advertim que, a tota aquesta problemàtica de la despesa sanitària, s’ha d’afegir el tema de la dependència, i que en el futur anirà a més. Totes aquestes persones grans que parlàvem abans en les pensions, i que requereixen majors controls mèdics, penso en malalties com l’Alzheimer o l’esclerosis múltiple, farà pujar molt la factura i s’ha d’estar preparats per poder-hi fer front. Jo estic més preocupat pel dèficit sanitari que pel dèficit que hi pugui haver en les pensions.