El segon dia de la vista oral del cas BPA va continuar amb la declaració de l’exconseller delegat de la Banca Privada d’Andorra (BPA), Joan Pau Miquel. Aquest va seguir amb l’exposició de les mesures de control de l’entitat bancària i detallant les auditories, tant internes com externes, fins que el fiscal general, Alfons Alberca, va demanar escoltar les gravacions d’unes converses telefòniques en les quals el fiscal volia posar en dubte les auditories que es realitzaven de forma periòdica a l’entitat bancària.

En aquestes converses es podia escoltar al director general adjunt del moment i responsable de l’auditoria interna de BPA, Santiago de Rosselló, parlant  amb un dels socis de KMPG –qui feia les auditories externes–, amb Banco Madrid o amb el mateix Joan Pau Miquel en què comentaven diversos temes que afectaven els bancs en aquella època. En elles, de Rosselló afirmava que «el problema dels russos és la corrupció», en referència a l’afer Petrov, o altres casos relacionats. En aquest punt, Alberca va demanar a l’exconseller delegat, si aquest fet era ètic o recomanable, en concret, si l’auditor extern no havia de parlar amb el conseller independent, en lloc dels executius de BPA.

Joan Pau Miquel va voler contextualitzar totes aquestes converses. Primer va matissar que el soci de KPMG no era l’encarregat de les auditories de BPA, segons va comentar, «en aquella època devia ser Maria Cosan», i, segon, que les relacions entre els auditors interns i externs eren habituals. A més, va tornar a recalcar que el banc canviava cada cinc anys d’auditors, però que aquest fet no implicava que poguessin tenir diferents paquets de contractació per altres fons d’inversió o Sicavs. A més, va manifestar que la relació amb KPMG era bona perquè els seus serveis els havien sigut molt útils en la política d’adquisició que van fer a Espanya.

L’exconseller delegat de BPA també va voler deixar clar que l’auditoria interna l’informava directament a ell, ja que així s’establia en la normativa de l’entitat bancària. A més, amb la voluntat de demostrar la transparència del banc va explicar que quan es va relacionar a de Rosselló amb el cas Petrov es va demanar a l’Institut Nacional Andorrà de Finances (INAF) si podia continuar sent l’interlocutor amb la institució, sense que l’INAF digués el contrari.
A banda d’aquest moment més tens, Joan Pau Miquel va seguir explicant i mostrant exemples dels informes tècnics que emetia anualment l’INAF, així com els controls interns i els informes complementaris que les auditories externes efectuaven al banc i que s’enviaven a l’INAF. L’exconseller delegat de BPA va reiterar que l’entitat bancària sempre complia amb la normativa vigent andorrana i que l’INAF mai va traslladar cap inquietud pel que fa a les especificitats dels mecanismes de control intern.

Miquel va voler posar en relleu l’informe complementari dels estats financers del 2009 que va emetre KPMG. Aquesta avaluació, tal com va ressaltar, va ser favorable i que només hi havien recomanacions que anaven destinades a introduir millores en l’entitat bancària. A més, va reiterar que el «risc no estava descontrolat» i que hi havia riscos, els quals s’havien de treballar i mitigar, tot i que, fins al 2011, no van donar prioritat a tenir una eina informàtica per dibuixar el mapa de riscos.

D’altra banda, l’exconseller delegat de BPA va explicar que la naturalesa de la banca andorrana des dels anys 80 fins al 2010 es basava en la confidencialitat i que per tant, era difícil mantenir les bones praxis. De fet, va recordar que des del 2013, l’entitat va deixar de treballar amb no residents que feien frau fiscal als seus països.

La declaració de Joan Pau Miquel continuarà avui amb el repàs de més auditories i informes emesos pels auditors externs.