L’hospitalització domiciliària serà una realitat al mes de juny. Així ho van confirmar ahir el ministre de Salut, Joan Martínez Benazet, i el director general del Servei Andorrà d’Atenció Sanitària (SAAS), Josep Maria Piqué, que van destacar tots els avantatges, assistencials i econòmics, que suposarà per al pacient. En aquest sentit, Piqué va assenyalar que, tot i que el malalt haurà de continuar fent-se càrrec del 10% de la factura, aquesta serà inferior. Actualment el cost és «de 2.200 euros per estada, i amb la de l’hospitalització domiciliària seria d’uns 1.300 euros, un 40% inferior», va assegurar el director general del SAAS.

Els beneficis, però, no acaben aquí. Benazet va apuntar que amb aquest estil d’hospitalització «s’eviten les infeccions nosocomials», és a dir, aquelles agafades a l’hospital, i que actualment afecten entre un 8-10% dels pacients ingressats, així com la pèrdua de pes que experimenten el 40-60% dels malalts hospitalitzats o la desorientació que poden patir els més grans quan se’ls treu del seu àmbit habitual. 

Per la seva part, Piqué va indicar que amb aquesta tipologia d’hospitalització, de cara al pacient, s’aconsegueix una «disminució de riscos», «una major intimitat», una «dieta més ajustada als gustos personals», «una atenció més personalitzada», «una major implicació del malalt en les seves cures» i «menys limitacions en les visites d’amics i familiars»; mentre que pel sistema sanitari, comportarà, «una reducció dels malalts que passen per urgències» i una major «disponibilitat de llits» a l’hospital.

Aquest nou servei va encarat, per una banda, a persones grans seguides ambulatòriament dins del programa de persones fràgils que presenten una agudització d’alguna de les seves malalties cròniques i que requereixen un període transitori d’atenció de més alta intensitat de medicalització, les quals anirien a través del servei d’envelliment i salut. Per altra banda, persones de qualsevol edat que presentin una malaltia aguda que requereix hospitalització i que es podrien detectar a través del servei d’urgències i se’ls indicaria aquesta hospitalització domiciliària a través del servei de medicina interna. Entre les principals patologies susceptibles de poder beneficiar-se de l’hospitalització a casa hi ha els pacients que necessitin un tractament antibiòtic endovenós, les malalties cròniques descompensades com la insuficiència cardíaca o la malaltia pulmonar obstructiva crònica o per tractaments per trombosis venosa.
Amb estudis a la mà realitzats en altres països, Piqué va estimar que entre un 15 i un 20% dels malalts que podrien tenir una indicació per a l’hospitalització domiciliària «acaben complint els requeriments per fer-la». Entre les condicions per poder dur-se a terme hi ha la d’una situació sociofamiliar adient que permeti a un cuidador fer-se càrrec del malalt, un consentiment acceptat, l’absència de comorbiditat psiquiàtrica significativa i «una ubicació del domicili a una distància i accessibilitat raonable que faci factible els desplaçaments de l’equip sanitari», va assenyalar el director del SAAS.

Tant Piqué com Benazet van insistir que el programa es farà amb una infermera, que tindrà cura de sis malalts –ampliable a vuit– que realitzarà, mínim, una visita al dia, així com els metges ja existents en el servei d’envelliment i de salut i del servei de medicina interna.  «L’únic que pot augmentar segons vagi evolucionant el servei és que hi hagi una major càrrega d’infermeria», va concloure el director del SAAS.