El Col·legi de Logopedes d’Andorra (COLA) assegura que «el confinament va fer aflorar problemàtiques de llenguatge en famílies que ja havien estat avisades abans, però que no havien posat en marxa el procés de consultar-ho». Així ho va indicar la seva presidenta, Sara Fité, en declaracions a EL PERIÒDIC, on també va apuntar els efectes negatius del coronavirus en pacients que han patit la malaltia i van haver de ser intubats, en professionals que han de parlar moltes hores amb la mascareta o en l’aprenentatge de la parla en infants.

«Pel fet de passar més estona amb els seus fills a casa, les famílies van poder evidenciar directament les seves dificultats», va assegurar Fité al voltant dels nous casos tractats arran del confinament. A més, el tancament va tenir sobre els infants una altra afectació, i és que segons va detallar la presidenta del COLA, «també hem detectat moltes consultes noves de nens petits, de tres i quatre anys, amb retards importants de parla». «Aquest increment podria ser degut al fet que en el moment de l’aprenentatge del llenguatge, aquests nens estaven confinats a casa, poc estimulats en l’àmbit verbal en alguns casos», va indicar Fité, que també va recalcar que habitualment, aquesta manca d’estimulació en el nucli familiar es compensa «en un context escolar i social», i a l’haver mancat, s’ha pogut veure agreujat.

Més enllà dels nens, des del COLA també alerten dels dos tipus de pacients que ha provocat la Covid. D’una banda, les persones que van patir la malaltia i que van haver de ser intubades, «presenten problemes de deglució i/o alteracions de veu». Així mateix, la presidenta va exposar que «s’han vist afeccions de veu en alguns professionals que han de parlar moltes hores amb la mascareta, com els professionals de l’educació, per exemple».

Aquesta darrera situació també afecta directament als logopedes, perquè tal com va detallar la seva presidenta «la nostra professió requereix poder-la exercir sense traves amb els canals de comunicació visual i auditiu», per això «el fet d’haver de dur una mascareta és una aberració, ja que per poder adquirir el llenguatge i particularment reeducar un llenguatge alterat, és importantíssim que el pacient pugui tenir accés visual a la forma dels llavis, la posició de la llengua o a les expressions de la cara, ja que totes elles manifesten i comuniquen emocions».

Tot això s’afegeix a les modificacions que han hagut de dur a terme aquests professionals en el seu espai de treball, dotant-lo de mampares, gels, tenint cura de les distàncies, suprimint joguines, etc. En aquest sentit, Fité va destacar que «el 14 de febrer, gairebé un any després de l’inici de la pandèmia, vam aconseguir que es votés un decret modificant la nostra nomenclatura amb la CASS, autoritzant-nos a treballar de forma telemàtica», una demanda que el sector va fer arribar al Ministeri de Salut pel fet que «el confinament va ser una experiència força dura, fins i tot traumàtica, perquè vam haver d’aturar tots els tractaments que teníem en curs de cop».

Un professional establert 

Més enllà de la pandèmia, la figura del logopeda ha tingut una bona evolució al país. Segons la presidenta del COLA, han passat de ser uns dos o tres professionals als anys 80 a ser una cinquantena actualment. «El nombre de logopedes ha anat creixent adaptant-se a les necessitats del país, i això denota una major sensibilització i un millor coneixement i reconeixement de la nostra tasca», va dir Fité.

Cal recordar que el logopeda té un àmbit d’exercici molt ampli: «El logopeda és un professional de la salut que identifica, avalua, diagnostica i tracta els trastorns de la comunicació i de la deglució al llarg de la vida», va puntualitzar la presidenta del col·legi, i va afegir que «l’objectiu de la seva intervenció és el de participar en la millora de la qualitat de vida dels seus pacients». En aquest sentit, el COLA té activa fins al dia 15 una exposició de plafons informatius sobre la tasca del logopeda, situada a l’encreuament de l’avinguda Meritxell amb el carrer de la Borda d’Andorra la Vella. Aquesta acció s’emmarca en la commemoració del Dia Europeu de la Logopèdia, establert el 2004 pel comitè permanent de logopedes de la Unió Europea, amb la voluntat de «divulgar la importància i rellevància de la professió de logopeda a tot Europa», va explicar Fité. 

Per últim, la presidenta del COLA va compartir que el col·legi està fent aportacions a la Llei de les professions sanitàries, i va detallar que defensen que «la formació continuada sigui obligatòria per a poder exercir amb les millors garanties de qualitat professional». Relacionat a això, Fité va posar sobre la taula que és necessari parlar amb els interlocutors del ministeri la qüestió de les tarifes, perquè «tenim els mateixos honoraris que el 2006, és a dir, des de fa 15 anys».