El ritme de vacunació observat durant la primera jornada és més ràpid de l’esperat. Per aquest motiu, hi ha la possibilitat que les primeres 1.000 dosis de Pfizer s’hagin administrat en 10 dies, en lloc dels 14 que inicialment es van deixar de marge. 

Així ho va compartir el ministre de Salut, Joan Martínez Benazet, que també va assegurar que la primera jornada de vacunació s’havia desenvolupat «amb total normalitat», malgrat que es tractés «d’un sistema nou que té la seva complexitat». Per això, va felicitar als sanitaris que hi van treballar i va seguir animant a la població a vacunar-se.

D’aquesta manera, la primera sanitària vacunada va ser la cap del Servei d’Envelliment i Salut, la doctora Eva Heras, que va declarar als mitjans que «ha estat un moment molt emocional i l’estem vivint amb molta il·lusió», i també que «teníem moltes ganes que pogués començar aquesta campanya de vacunació». D’altra banda, el primer usuari del Cedre en rebre el vaccí va ser una dona de 82 anys.

Així, ahir es van vacunar més de 200 persones, entre residents i professionals de les residències del Cedre i Clara Rabassa, i els primers sanitaris del SAAS: 25 padrins i 34 treballadors del Cedre; 49 residents i 35 professionals de Clara Rabassa; i 56 sanitaris del SAAS – fins al migdia–.
Avui, el dispositiu es traslladarà a la residència l’Albó, on es vacunaran 24 residents i 22 treballadors. I a l’Hospital Nostra Senyora de Mertixell, es mantindrà la campanya amb un ritme mitjà d’entre 80 i 100 dosis diàries.

Pel que fa a l’acceptació de la vacuna, les xerrades informatives han ajudat a convèncer a algunes de les persones dubtoses de rebre el vaccí. Així, tal com va exposar el director general del SAAS, Josep Maria Piqué, mitjançant un sistema informàtic, els 1.100 treballadors que actualment té el servei han anat donant. D’aquests, fins ahir, més de 500 persones havien confirmat que volien ser vacunades, de les entre 700 i 800 que havien respost l’enquesta. En aquest sentit, Piqué va puntualitzar que en la resta d’unes 200 persones hi anirien incloses tant treballadors que no volen vacunar-se com alguns que ja hagin passat la malaltia i tinguin anticossos.

Aquesta acceptació era similar al Cedre, on dels 28 candidats, només tres s’hi havien negat. Així ho va compartir la responsable assistencial del centre sociosanitari, Montserrat Alsina, que també va assenyalar que «hi ha hagut molta predisposició i il·lusió per part de les famílies», i que «els padrins senten que és una responsabilitat important».

Sigui com vulgui, tant Benazet com Piqué van assegurar que tothom que ara opti per no rebre el vaccí, però que més endavant el vulgui, podrà vacunar-se, ja sigui al mateix dispositiu fix de l’hospital o pel desplaçament dels professionals a les residències quan es tracti d’un padrí resident. De fet, en centres com el Cedre, es va optar per vacunar als professionals en dues jornades diferents, per tal de no patir per manca de personal en cas d’una possible reacció adversa generalitzada.

Acció per trencar la cadena

Per la seva banda, Piqué també va exposar que rebre la vacuna és important per dos aspectes principals. El primer és la protecció d’un mateix al coronavirus, i el segon, la responsabilitat «col·lectiva» de protegir als altres. A tall d’exemple, el director va explicar que amb una taxa de reproducció equivalent a 1, quan una persona n’infecta a una altra, hi ha d’haver «50 salts de la cadena» perquè es produeixin 15 hospitalitzacions i una mort; en canvi, si la taxa de reproducció puja a 2, aquesta cadena es redueix tan sols a 5 salts perquè es doni un decés. «Això és el que hem de tallar mitjançant la vacunació», va sentenciar Piqué. És per aquest motiu, que el director del SAAS va detallar que «és un moment històric, iniciem el tall de la cadena de contagis». 

Aviat arribaran les noves dosis

Finalment, el ministre va anunciar que els dies vinents s’aniran a recollir a Madrid les 1.000 dosis de Pfizer restants del primer paquet provinent del veí del sud, i que es va optar per traslladar en dos viatges diferents per si es donava algun incident, no perdre la totalitat dels vaccins.

Així mateix, encara no hi ha una data prevista per a l’arribada de nous lots, ja siguin d’Espanya, França o el projecte Covax. I és que Benazet va reiterar que, per exemple, en el cas de Pfizer, hi ha una dificultat reconeguda per la farmacèutica per produir i aprovisionar dosis arreu d’Europa. Per aquest motiu, i segons dicta l’acord marc del Consell General del darrer mes de setembre, els països tercers que compraran dosis a estats membres de la Unió Europea, rebran els vaccins al mateix ritme i proporció que aquests.