Gabriel Ubach és el secretari general de la Unió Sindical d’Andorra (USdA). Considera que la pandèmia de la Covid-19 i la incidència de la mateixa al Principat ha servit per fer aflorar situacions relacionades amb l’àmbit econòmic que el país arrossega des de fa més d’una dècada. També creu que els efectes de la crisi actual seran molt greus.

–Pot fer un balanç de la situació en la qual es troben els treballadors d’Andorra en general?
–La situació és força dolenta i amb l’anunci de l’allargament de les mesures de mobilitat a Catalunya i a França encara és pitjor perquè s’està confirmant l’escenari que no volíem. Això automàticament farà que la majoria de les empreses andorranes, ja que no s’ha dut a terme una diversificació de l’economia, es trobi en una situació molt delicada.
 

–Quins sectors s’han vist més perjudicats per la pandèmia i a quins creu que els costarà més recuperar-se? Per què?
–A Andorra, malauradament, durant molts anys anem repetint que cal diversificar l’economia. El Govern d’Andorra actual, i també els que hi ha hagut al país fins a l’actualitat, no han actuat en conseqüència. Això fa que avui l’economia del Principat depengui gairebé totalment del turisme. Ja s’ha confirmat que no podrem fer una campanya de Nadal i Reis com estem acostumats, ni tampoc tindrem les reserves de sempre per Cap d’Any. Això comporta que tots els sectors relacionats amb el turisme patiran les conseqüències directes de no haver pres les decisions quan calia 

–Quines creu que són les mancances administratives en relació amb l’àmbit laboral que han aflorat arran de la pandèmia?
–El que és clar és que els governs que hi ha hagut a Andorra no han sabut preveure una catàstrofe de magnituds grans. Nosaltres fa 15 anys o més que estem demanant que un 1% del salari de tots els treballadors i un 1% dels beneficis empresarials es dipositin a un compte, precisament per preveure catàstrofes. Si la iniciativa s’hagués tirat endavant des que ho vam proposar, un altre gall ens cantaria avui. És clar que ningú preveia una pandèmia d’aquestes característiques, però unes inundacions, per exemple, ja les vam tenir l’any 1982... I una tancada de carreteres l’any passat ja la vam patir arran d’una esllavissada al costat francès. Es podrien haver tingut en compte moltes coses, però ara cal tenir present que encara poden passar moltes altres més a part de la Covid-19, i nosaltres pensem que se segueix sense preveure aquestes possibles situacions.

–Quanta gent es troba sota una Suspensió Temporal del Contracte de Treball actualment (STCT)?
–Des dels sindicats no tenim dades exactes perquè ningú ens les dona, però és una quantitat importantíssima. Ara com ara, moltes empreses tenien les esperances posades en la reobertura i a la propera campanya de Nadal, després de descartar el pont de la Puríssima. Si resulta que la campanya de Nadal, Cap d’Any i Reis no es pot dur a terme, això és un gerro d’aigua freda a l’economia andorrana. Nosaltres, quan va començar l’epidèmia, ja vam dir que això anava per llarg. Amb la poca informació que teníem en aquell moment, però amb la que ens arribava des del col·lectiu de sindicats europeus, ja sabíem que tot això no era una qüestió de 15 dies ni de dos mesos, i així ho vam fer arribar, llavors mateix, en una carta al senyor cap de Govern i a tota la premsa. Allà ja preveiem que els efectes, a banda de la malaltia, serien llargs. No se’ns va voler fer cas i ara ens trobem com ens trobem. La responsabilitat la té tota i exclusivament el Govern d’Andorra que va prendre una decisió sense voler escoltar ningú. L’Executiu, de manera unilateral, va prendre la decisió de tractar la gestió sanitària i el tema econòmic com l’ha tractat. Ara, la responsabilitat de tot el que ens trobem és del mateix Govern.

–Quines són les perspectives de futur de tots aquests treballadors que estan en aquesta situació (STCT)?
–És molt delicat perquè ara mateix ningú té la bola de vidre. Encara no hem sortit de la segona onada, però ja estem parlant de la tercera. Els treballadors no estan tranquils. La situació no és estable i això es trasllada a tots els sectors socials. En aquesta línia, per exemple, s’està parlant d’unes vacunes que des dels sindicats pensem que tan sols són propagandes competitives, però que confonen a la població quan, en realitat, ni l’Organització Mundial de la Salut (OMS) ni ningú està certificant cap vacuna, ni està dient que les que es van presentant siguin, realment, les idònies. Realment, aquesta vacuna no la veurem, en el millor dels casos, fins al març o l’abril de l’any vinent. Això vol dir que tota la campanya d’hivern està perduda i això, que serà d’afectació en l’àmbit global, a Andorra ho patirem perquè som més petits i perquè ens ha agafat sense haver fet els deures. Les conseqüències seran molt dures.

–En l’àmbit sindical, quina ha estat la seva línia d’actuació al llarg de la pandèmia? Han tingut contacte amb el Govern?
–Nosaltres des del primer moment vam oferir mà estesa a l’Administració central. Vam contactar amb Xavier Espot com a cap de Govern expressant-li el que nosaltres pensàvem, traslladant-li la informació de la qual disposàvem des d’Europa, que indicava que la pandèmia i els seus efectes anaven per llarg, recomanant-li que el que s’havia de fer era intentar pal·liar, al màxim aquests efectes, i la seva voluntat de col·laboració ha estat mínima. 

–Què proposaven?
–Una renda bàsica a tots els treballadors i treballadores que haguessin d’aturar la seva activitat laboral perquè se’ls havia aplicat una STCT, que estes emparada en l’economia andorrana. Vam creure que això era una solució fàcil, perquè al final estem parlant d’una economia de 70.000 persones, una economia més petita que la ciutat catalana de Sabadell... El Govern no ens va voler fer cas, van voler tirar endavant uns Expedients de Regulació Temporal d’Ocupació (ERTO) a l’andorrana, a la qual cosa ens vam oposar des del primer moment perquè el que no pot ser és, ràpid i corrent, fer els deures que no has fet durant els últims 15 anys. Mai s’ha volgut anivellar els temes socials i laborals amb la gestió del mateix que feia Europa i ara, de cop i volta, començar a fer aquests tipus d’ERTO sense que hi hagi comitès empresarials, i per tant, sense consens i diàleg entre empresaris i treballadors no té sentit. El que tampoc es pot fer ara és començar a parlar que estem disposats a mirar de fer coses amb l’Organització Internacional del Treball (OIT) quan Andorra no n’ha volgut formar part mai. 

–Se’ls ha tingut en compte?
–Des del primer moment, el Govern ha venut que a Andorra les coses s’estan fent molt millor que a altres països i això no és veritat. Als sindicats no se’ns ha tingut en compte per res, no hem col·laborat en cap presa de decisió de les que ha adoptat el Govern. Els vam oferir mà estesa, col·laboració, diàleg i consens i el Govern ens contestava que ho tindria en compte, però no s’ha donat cap acció derivada, com tampoc s’ha donat mai sobre les decisions que han anat prenent, ja que tenen majoria absoluta i no consideren necessari ni crear un fons empresarial ni crear un atur contributiu. A mi, personalment, em sap molt greu arribar a una situació com a la que estem veient que als altres països els sindicats i el Govern s’estan asseient a la taula i estan buscant solucions conjuntes, i que aquí a Andorra els sindicats no som consultats per res.