Un dels reptes més importants que afrontarà el Principat en aquesta legislatura és el debat sobre l’avortament i el seu encaix en el model d’estat i en la Constitució. Si bé el cap del Govern, Xavier Espot, en feia referència enigmàtica en el seu discurs d’Any Nou dient que «el ple assoliment dels drets de les dones era un dels punts que es marcava el seu Executiu», el Copríncep Episcopal, Joan Enric Vives, evitava pronunciar-s’hi durant el parlament que dirigia a les autoritats i el poble andorrà en la tradicional recepció del passat Nadal al bisbat de la Seu d’Urgell.  

Malgrat que serà el Govern qui estarà més exposat a l’opinió pública pels eventuals passos que pugui dur a terme, des de l’Església també hi diuen la seva. El PERIÒDIC s’ha posat en contacte amb els rectors parroquians del Principat per conèixer la seva opinió davant d’un debat immers en moviments més implícits que explícits.

Mossèn Ramon Sàrries, d’Andorra la Vella, considera que el debat sobre la interrupció de l’embaràs és «un repte que fa temps que ha d’afrontar l’Església. Per a nosaltres és una qüestió de mal resoldre, perquè entren en contradicció la defensa que fem de la vida i els drets que puguin tenir de les dones». Sàrries es planteja si el Govern, «en comptes d’oferir una única sortida, podria facilitar altres vies», fent referència a garantir la viabilitat econòmica i social de les dones embarassades que es plantegin avortar o a reforçar la via de l’adopció. Preguntat sobre si la posició del Bisbat ha perdut força, el mossèn creu que «potser sí que hem quedat fora de joc en aquest aspecte, però és que el deure de l’Església és defensar la vida del més indefens».

El rector de la parròquia de Canillo, Ramon Rossell, comparteix la visió de Sàrries en alguns aspectes. Rossell assegurava que, independentment de la política i l’Església, ell sempre estarà al costat de les persones que necessitin ser acompanyades en un moment difícil. «Jesús mai va condemnar ningú per les seves accions», mossèn Ramon de Canillo, i afegeix que va aprendre d’un psicòleg que «el més important és ajudar la gent a prendre una decisió acord amb la seva consciència, acompanyant-la en el seu pas i desdramatitzant la situació».

En una visió més en la línia de l’arquebisbe de la Seu estarien les opinions dels mossens de Sant Julià i de la Massana. Lluís Eduard Salinas, rector de la parròquia massanenca, defensava que «pertanyo a una institució que té el seu argument i el bisbe s’ha pronunciat clarament sobre la qüestió», però matisa que «malgrat creiem que l’avortament és una decisió errònia i equivocada, la comunitat religiosa respectarà les decisions personals i oferirà ajuda a qui ho necessiti». En canvi, mossèn Pepe Chisvert, de Sant Julià, és més contundent en la seva afirmació: «jo sempre defensaré la vida, com a cristià i com a sacerdot, en totes les seves etapes. No donaré la meva opinió personal perquè jo soc mossèn de tots i de totes les opcions polítiques».

 A banda dels mossens, la Pastoral de la Salut, un òrgan del Bisbat que promou la presència evangelitzadora entre els professionals de la sanitat, també s’ha volgut pronunciar. Segons explica a aquest diari la delegada diocesana, Visitación Lorenzo, un cop al mes es reuneixen amb l’equip mèdic que ho vulgui per resoldre dubtes morals. «L’avortament és un tema tan recorrent com l’eutanàsia». «De la mateixa manera que una persona gran té dret a viure fins que Déu la crida, el nonat té dret a viure quan Deu ho vulgui, perquè la vida no és nostra, és un do de Déu». Lorenzo conclou que «tots els governs, no només l’andorrà, tenen els interessos econòmics i polítics per sobre del dret a la vida, i quan faciliten l’avortament, inicien camins que no afavoreixen el que venim defensant des de l’Església».