Les eleccions comunals del 15-D comencen a deixar seqüeles i efectes secundaris. L’excap de Govern, Toni Martí, membre del comitè demòcrata d’Escaldes-Engordany, va anunciar divendres que deixa la militància de la formació, de la qual ell en va ser el principal impulsor l’any 2011. Martí, que a través de la plataforma taronja va aconseguir arribar a ser cap de Govern, fa un pas al costat després de deixar la primera línia política nacional fa uns mesos, en no poder optar a la reelecció, i una setmana després de la desfeta dels demòcrates a la parròquia escaldenca en els comicis comunals.  Aquest gest de Martí ha sigut interpretat com una conseqüència dels resultats del 15-D a Escaldes, on Rosa Gili es va imposar per deu vots a Miquel Aleix, que liderava una llista amb DA en solitari pels recels d’un sector crític del comitè escaldenc –amb Martí com una de les cares més visibles– a fer un pacte amb els Liberals com a la resta de parròquies.

L’excap de Govern continuarà sent simpatitzant, però no tindrà dret de vot ni podrà accedir a cap càrrec dins del partit. Una de les incògnites és saber si després de la baixa de Martí hi haurà més militants, sobretot del comitè escaldenc, que podrien fer aquest pas. Tot això es produeix en un context marcat pels primers passos que es podrien començar a fer efectius a principis de l’any que ve per consumar una federació entre DA i L’A, amb la idea que vagin de bracet en futures cites amb les urnes però preservant la independència de cada formació. 

Demòcrates ho «respecta»

Els demòcrates van enviar dilluns un comunicat en què s’explicava que Martí havia enviat a Xavier Espot, líder de l’Executiu i president de la formació, la carta firmada renunciant a la militància. El partit taronja es va limitar a «respectar» la decisió presa per l’anterior cap de Govern i confiava que com a simpatitzant «aporti la seva experiència i bagatge per sumar al projecte de Demòcrates». Toni Martí va defensar-se ahir de les interpretacions que es puguin fer al voltant de la seva decisió i sobre la disputa interna que s’apunta que mantenia amb Xavier Espot al comitè escaldenc. En aquest sentit, l’excap de Govern va afirmar que «no renuncia» a tenir «una simpatia» amb la formació que ell va contribuir a crear. «El que no faré és anar en contra dels meus principis. El centrisme aquí a Andorra ha de continuar existint i qui l’encarna millor és DA», va assegurar Martí, que va voler deixar clar que «una cosa és deixar la militància i l’altra la simpatia vers el partit». 

Una decisió presa

L’exlíder de l’Executiu va dir que aquesta decisió l’hauria pres igualment, desvinculant-ho dels resultats que es van produir el passat 15 de desembre, i va assegurar que si ho hagués fet abans també s’hauria interpretat en clau sobre la disputa interna dins del partit. En tot cas, Martí va donar a entendre que no estava d’acord a un eventual pacte amb els Liberals, com ja s’havia vingut apuntant després de la culminació del Govern tripartit. Martí no perdonava al partit liderat per Jordi Gallardo el seu dur tarannà contra el rescat de BPA i algunes de les seves intervencions al Consell General.  «Sobre alguns temes, tothom sap que ni em vaig equivocar ni ens vam equivocar amb Xavier Espot perquè  ell liderés el projecte de DA i fos el president i el seu cap visible, ni tampoc m’arrepenteixo d’haver ajudat els companys en aquestes dues últimes eleccions», va dir Martí, que admet que el resultat del 15-D reforça els resultats de la coalició d Govern.

Al mateix temps, Martí va afirmar que no està liderant la intenció de crear un partit alternatiu, com s’havia estat especulant en les últimes hores. «No encapçalo cap moviment alternatiu. El martinisme no existeix a Escaldes», va assegurar Martí, que explica que a partir deixarà «una mica la política de banda» i se centrarà en la seva vida personal.

Martí va aconseguir aglutinar al 2011 diferents sensibilitats de l’espai de centredreta andorrà després de ser cònsol major d’Escaldes-Engordany durant dos mandats. Anteriorment, també havia sigut conseller general del Partit Liberal durant tres legislatures. Fa vuit anys, la candidatura de DA de Toni Martí va aconseguir desbancar Jaume Bartumeu, que va haver d’anticipar la cita electoral. Tant al 2011 com al 2015, DA va assolir la majoria absoluta, fet que li va permetre tirar endavant amb les seves propostes amb comoditat. En la segona legislatura, però, els taronja van necessitar teixir acords amb altres forces en l’aprovació de lleis qualificades, com la de les competències i de les transferències, per falta de majoria absoluta  la circumscripció nacional.

El PS atribueix la baixa de Martí a les desavinences de DA

En el marc del balanç polític del Partit Socialdemòcrata que va tenir lloc aquest dilluns, la presidenta de la formació, Susanna Vela, va confessar que no havien comentat massa la baixa de Toni Martí de DA, però «ho podem entendre per una sèrie de desavinences dins de Demòcrates que no són cap novetat. Potser Martí no se sent còmode amb la nova situació que viu la formació i les coalicions que està realitzant». El primer secretari del PS, Gerard Alís, va recalcar que «DA va néixer com una agrupació d’interessos per fer fora el PS del Govern. Nosaltres tenim un nou impuls i la ciutadania torna a apostar per projectes sòlids i no per projectes que es mouen per interessos», seguint l’opinió que té el secretari respecte a DA, considerant que la formació ha anat perdent força amb els anys.