Poc més de 24 hores han calgut perquè els consellers de la majoria replantegessin la seva estratègia per tal d’introduir modificacions en el Codi de procediment Penal. Les cinc esmenes per modificar la Llei de prevenció i lluita contra el blanqueig de diners o valors i el finançament del terrorisme que DA va presentar dijous al matí, en la comissió legislativa de Finances i Pressupost, van ser retirades ahir pel matí després que la majoria dels advocats  defensors del cas BPA demanessin, durant el transcurs de la tarda de dijous, recusar al fiscal general, Alfons Alberca, i l’adjunt, Borja Aguado, per presumptament intercedir, a través d’un grup de consellers generals, en una modificació legislativa que beneficiés al ministeri públic en la resolució de l’afer.

Finalment, doncs, DA, L’A i CC van decidir ahir sotasignar un document en el qual van acordar l’entrada a tràmit d’una proposició de llei per modificar el Codi de procediment Penal «per debatre més àmpliament, sense condicionar i retardar l’aprovació de la llei del blanqueig». En aquest sentit, L’A va ser l’única de les formacions que integren la coalició que va voler atendre a aquest mitjà i ho va fer a través del seu president de grup parlamentari, Ferran Costa. «Tots els consellers generals parlen amb tots els sectors que tenen afectació quan legislen la llei. És una pràctica habitual», va afirmar Costa, qui va defensar que des del seu partit «no s’ha fet res incorrecte» i va lamentar la voluntat de «barrejar els interessos». 

«S’ha optat per una feina legislativa molt més depurada. Aquestes esmenes entraran igualment», va exposar el dirigent liberal, qui va admetre que les modificacions «no les veiem amb mals ulls però penso que cal canviar certes coses». Respecte a la petició de recusació d’Alberca, Costa va mostrar-se prudent «sobre temes judicialitzats» i va expressar el seu respecte «total i absolut» als mecanismes de defensa que disposa l’Estat a l’hora de presentar al·legacions. 

El PS demana informació

Per la seva banda, el conseller del PS i vicepresident de la comissió legislativa, Roger Padreny, va demanar informació respecte a les presumptes reunions d’Alberca amb consellers generals per esbrinar si s’ha comès alguna infracció al respecte. «Pel que sabem la trobada no ha quedat oficialment registrada. Ens agradaria conèixer amb exactitud què ha succeït i ens estem informant per saber si aquests fets s’evidencien», va sostenir Padreny, qui va recordar que quan un fiscal general s’ha de reunir en seu parlamentària s’ha de posar en coneixement a Sindicatura i a tots els membres de la comissió. 

En relació amb la retirada d’esmenes, el conseller socialdemòcrata va assegurar que «l’explicació que hem rebut és que no era la millor tècnica legislativa i que s’havien precipitat». De totes maneres, Padreny va insistir que, «independentment de com s’han negociat aquests canvis», el principi de retroactivitat «s’ha de respectar», en al·lusió a la represa de la vista oral de la primera causa de BPA prevista per al proper 2 de desembre.

Quant a terceravia, el seu president, Josep Pintat, també va declinar fer declaracions a aquest mitjà. No obstant això, sí va trascendir que Pintat va adreçar-se per carta a la síndica general, Roser Suñé, per consultar si efectivament s’havia produït una reunió entre el fiscal general i consellers de la majoria. Segons va poder saber EL PERIÒDIC, la resposta de Suñé a la missiva va ser negativa, ja que en el registres del Consell General no s’ha trobat constància d’intercanvi de comunicacions amb el Ministeri Fiscal relatives a aquesta qüestió. Per tant, de produir-se, aquesta trobada s’hauria efectuat de manera informal i sense el coneixement de la Sindicatura, tal com estableix la llei. 

La inclusió d’aquestes esmenes permetrien incloure una sèrie de proves que el Tribunal Constitucional (TC) va deixar fora fa uns mesos amb l’anomenada sentència Campos, quelcom que deixaria una escletxa oberta per deixar la causa BPA sense gran part de les proves acusatòries. Tot i això, la versió oficial és que les converses entre el fiscal general i els grups s’haurien emmarcat en els canvis que exigeix el Moneyval.