Gairebé cinc anys després, l’os bru ha tornat a fer acte de presència al Principat. A principis d’any, el cos de Banders va detectar a la parròquia de Canillo una petjada a la neu que correspon a les característiques del plantígrad, que actualment torna a ser motiu de debat i ha posat a prova la convivència amb els ramaders en diferents punts del Pirineu pels atacs a ramats. Si bé en altres indrets de Catalunya, de l’Aragó i de França se n’ha comptabilitzat una quarantena d’animals que viuen en aquestes zones, la presència de l’os bru al Principat no es detectava des del setembre del 2014, quan els tècnics van recollir restes de femta a la zona d’Ordino. El primer rastre al país datava del 2009.

El cap dels Banders, Miquel Rossell, explica que malgrat l’avís, no va ser possible detectar l’animal, i que el rastre de les petjades sobre la neu presentava una mica de desgast, que es pot produir o bé per la caiguda de neu verge, per pluja o bé pel desgel. Tanmateix, el cos especial en va tenir prou per determinar que l’empremta corresponia al plantígrad, que en els últims anys més aviat havia passat de llarg del Principat. Una major població a les valls i l’afluència de visitants són alguns dels motius que s’apunten pel fet que la seva presència sigui escassa.

«Els ossos acostumen a allunyar-se [de la presència dels humans]», diu Rossell, que apunta que Andorra pot ser més aviat un punt «de pas» i que, per tant, l’os evita quedar-s’hi. A més, el director del cos de Banders destaca la dificultat per poder seguir-ne el rastre i arribar a detectar l’animal físicament, atès que els plantígrads, malgrat la seva envergadura –el seu pes oscil·la entre els 150 i els 230 quilos-, poden arribar a recórrer fins a 80 quilòmetres o més en un dia. Més enllà de les mostres de femta i de petjades, els membres de l’equip tenen altres mètodes per detectar una possible presència de l’os bru, com ara la instal·lació de fils per extreure restes de pèl de l’animal als arbres, avisos per part de ramaders o dels cossos especials tant de França com d’Espanya, que també en fan un seguiment exhaustiu.

Circuits a tot el territori

Els circuits establerts pels Banders estan sobretot ubicats en parròquies altes, on la presència de l’os podria ser més probable, encara que des del cos asseguren que no hi ha motius per alarmar-se a l’hora d’anar a fer rutes per la muntanya. Rossell explica que els Banders que en aquest cas no fan un seguiment via GPS dels animals, com sí que es fa en zones amb més presència d’ossos. Segons el cens, que es realitza entre els equips de França, Andorra, la Vall d’Aran, Navarra, l’Aragó, Catalunya, en col·laboració amb la Fundación Oso Pardo, a finals de l’any passat hi havia 40 ossos detectats al Pirineu.

Els estudis apunten que la presència de l’os al Pirineu va començar a retrocedir a partir de la dècada dels 80 del segle passat per la persecució humana. Al 2010 va desaparèixer Camille, l’últim exemplar d’origen pirinenc. A partir de finals de la dècada dels 90 del segle passat, es va engegar un projecte pilot liderat per França i recolzat per Catalunya –i sota el paraigües d’ajuts de la Unió Europea- per reintroduir l’os al Pirineu. Un dels més coneguts és l’os Goiat, que va ser alliberat al 2016 a Catalunya procent d’Eslovènia, i que en tres anys es calcula que ha matat un centenar de caps de bestiar.

Els ramaders del Pirineu demanen aturar la reintroducció

La polèmica presència de l’os al Pirineu i els seus atacs a ramats genera cada any controvèrsies entre els partidaris i els seus detractors. En les últimes setmanes, la tensió ha crescut a banda i banda del Pirineu pels nous atacs del plantígrad. Centenars de ramaders es van manifestar dijous de la setmana passada a la localitat d’Ainsa, a l’Aragó, per rebutjar la reintroducció de l’os al Pirineu per la seva «incompatibilitat» amb l’activitat tradicional i la ramaderia extensiva.

Els participants a la protesta reclamen acabar amb la reintroducció de l’os. D’altra banda, contraris al plantígrad a la zona de l’Arieja van penjar cartells en diferents camins d’Auzat, a prop d’Andorra, en què s’alertava els excursionistes de la possible presència de trets que tenien per objectiu abatre els plantígrags. Fins i tot aconsellaven als excursionistes que lluïssin colors cridanders per evitar ser confosos amb l’os. El diari francès La Dépêche du Midi va alertar ahir d’un probable nou atac d’os a la zona d’Ustou, que es va saldar amb 45 ovelles mortes.