L’avortament també és motiu de debat al principat de Mònaco. Aquest microestat, que negocia conjuntament amb Andorra per l’acord d’associació amb la Unió Europea (UE), despenalitzarà a mitges l’avortament més enllà dels tres supòsits bàsics. El govern d’aquest país va anunciar dilluns al vespre que donarà suport a la proposta de llei aprovada recentment pel Consell Nacional –l’equivalent al Consell General- per modificar l’article 248 del Codi Penal i abolir, per tant, les sancions penals previstes per a les dones que decideixin interrompre l’embaràs abans de complir la dotzena setmana.

Tot i això, els avortaments que no estiguin justificats per un dels tres supòsits bàsics s’hauran de continuar fent a l’estranger, ja que la proposta sí que preveu mantenir les sancions als metges que duguin a terme aquesta pràctica. Només estan autoritzats a fer-ho en cas de malformació del fetus, violació i riscos greus per a la salut física i psíquica de la mare.

En el comunicat, el govern de Mònaco explica que després d’analitzaxr la proposta dels diputats aprovada el passat mes de juny i després d’haver consultat el Comitè per la promoció i la protecció dels drets de les dones, «la despenalització només es pot aplicar a la dona embarassada». Segons l’executiu d’aquest microestat, la proposta «permetrà aportar una resposta apropiada al patiment de la dona embarassada, que no seria més condemnada, però sí entesa i acompanyada», encara que al mateix temps afirma que amb aquesta fórmula «es preserven els valors també fonamentals» com ara «el dret a la vida de l’infant a nèixer i als principis de la religió de l’Estat».

De fet, la influència i el pes de l’església catòlica és un dels motius pels quals els passos en la despenalització de l’avortament han anat a pas lent. Precisament, els 24 consellers nacionals van redactar una declaració conjunta en què precisen que «la religió catòlica, apostòlica i romana forma part de les disposicions constitucionals i entenem que cal defensar la Constitució en el seu conjunt».

Es preveu que l’aprovació de la modificació del codi penal es dugui a terme després de les vacances d’estiu, tot i que encara no hi ha data concreta, segons van apuntar fonts del govern de Mònaco a l’agència France-Presse. Actualment, les dones que volen interrompre l’embaràs sense al·legar cap dels tres supòsits bàsics s’enfronten a una pena de presó que pot anar dels sis mesos als tres anys i a una multa d’entre 9.000 i 18.000 euros. Per la seva banda, el projecte de llei també preveu mantenir les penes d’entre cinc i deu anys entre reixes per als metges que practiquin un avortament no autoritzat. Al mateix temps, el nou text permetrà alhora que els professionals del sistema sanitari puguin orientar les pacients per anar a interrompre l’embaràs en un centre hospitalari a l’estranger.

La despenalització de l’avortament en els tres supòsits bàsics a Mònaco va tenir lloc l’any 2009, però mantenia les sancions en cas d’interrompre l’embaràs més enllà d’aquestes situacions, encara que es produíssin a l’estranger. En cas que una dona hagi d’avortar dins del país per un dels tres supòsits bàsics, es crea un comitè format per tres metges, dos dels quals han de formar part de la plantilla de l’hospital públic. Un quart metge escollit per la dona pot formar part d’aquest comitè, encara que no té potestat per prendre cap decisió.