El Tribunal Constitucional (TC) ha desestimat el recurs d’empara de les defenses del cas BPA que demanava canviar la totalitat dels components del tribunal del judici. Els advocats defensors consideraven que Enric Anglada i Concepció Barón havien de ser recusats tal com ja ho va ser Josep Maria Pijuan, per tal de garantir «un tribunal plenament imparcial». El Constitucional, però, denega el recurs tot assegurant que en un país tan petit com Andorra els arguments utilitzats per les defenses es poden fer servir per bloquejar la justícia. 

En concret, l’aute del passat 11 de juliol al qual ha tingut accés aquest rotatiu, apunta que «en el sistema jurisdiccional d’un Estat petit com l’andorrà, les recusacions podrien conduir ràpidament a una paràlisi jurisdiccional del sistema, cosa que infringiria greument el principi de bona administració de la Justícia que deriva de l’article 10.1 de la Constitució».  «Aquest Tribunal ja ha declarat que la recusació té per objecte la garantia justiciable de ser jutjat per un tribunal imparcial i no d’obstruir, de retarda o de paralitzar l’exercici de la Justícia i el desenvolupament del procés; per aquest motiu, correspon als jutges ordinaris apreciar si la demanda de recusació no constitueix un abús de dret», afegeix l’aute. 

Segons el Constitucional, els arguments dels recurrents per demanar la recusació de tots els magistrats que integren el tribunal del judici de BPA no estan fonamentats, entre d’altres qüestions, perquè «la recusació d’un magistrat no deriva de manera mecànica i automàtica en una renovació dels magistrats que composen el tribunal que ha de jutjar una causa». És a dir, el TC entén que el fet que Pijuan hagi estat recusat no implica que Anglada i Barón també hagin de ser apartats del cas.

Fonts properes al cas van indicar que aquest revés del Constitucional a les defenses deixa més aprop la possibilitat que el 16 de setembre es reprengui de nou el judici. El fet que els dos magistrats poguessin també ser recusats hagués allargat la seva represa sine die, ja que el país no disposa de magistrats per substituir-los. Les mateixes fonts van indicar que la negativa del TC els deixa ja «poc marge» per intentar retardar l’inici de la vista oral. 

Sobre les qüestions prèvies

Els advocats de les defenses del cas BPA també van interposar un recurs d’empara demanant que es reprengui el judici des del punt en què Pijuan i el lletrat Josep Anton Silvestre van protagonitzar la discussió que finalment va deixar el president del tribunal fora del cas. Això implicaria repetir de nou bona part de les qüestions prèvies, l’únic punt que s’ha dut a terme del judici fins ara. De moment, l’Alt tribunal encara no s’ha pronunciat sobre aquest recurs. Amb tot, la incidència de la resposta no seria en la data de represa de la vista sinó en el seu punt d’inici. 

Corts desestima la petició de retirar bona part de les proves del sumari del cas

El Tribunal de Corts ha desestimat en un aute recent a la petició de les defenses d’eliminar bona part de les proves del sumari del cas BPA. La petició s’argumentava a partir de la darrera sentència del Tribunal Constitucional (TC) que afirmava que hi ha elements que s’han incorporat de manera indeguda a la causa. Agafant-se a aquesta sentència, part de les defenses van demanar a Corts que anul·lés tots els elements provinents de casos forans relacionats amb el del Principat. En concret, la sentència del TC esmentada retirava de la causa unes escoltes telefòniques fetes a Espanya, malgrat que en el seu lloc de gravació estaven emparades per la llei de l’Estat en qüestió. L’argument principal per no incorporar-les a les causes obertes a Andorra és que es vulneraven drets fonamentals. Per tot plegat, el Constitucional entenia que aquestes proves havien de ser retirades dels sumaris andorrans i deixava a la Fiscalia sense una de les principals proves d’acusació als processats.

El Tribunal de Corts, però, argumenta que la decisió del TC té a veure amb una persona –que no està processada en la causa– i unes escoltes en concret i que la decisió judicial no es pot extrapolar a la resta de proves incorporades al sumari. En l’aute, al qual ha tingut accés aquest rotatiu, es considera que en el cas de la resta de proves «no han estat obtingudes amb vulneració de cap dret fonamental dels acusats ni, conseqüentment, es poden considerar il·lícites», pel que rebutja retirar-les.