L’exmàxim accionista de BPA, Higini Cierco, va interposar ahir una querella criminal contra l’excap de Govern, Toni Martí, i els exministres de Finances, Jordi Cinca, i d’Economia, Competitivitat i Innovació, Gilbert Saboya, en què els acusa de «prevaricació continuada» en el marc de l’afer BPA. Segons van informar des del Grup Cierco a través d’un comunicat, la querella també va dirigida a d’altres funcionaris: l’exdirectora de l’INAF, Maria Cosan, el president de l’AREB, Albert Hinojosa, així com el director del mateix organisme, Òscar Gelabert, i no descarten que es pugui fer extensible a d’altres components de l’administració, sigui l’actual o l’anterior, en funció de com vagi evolucionant la instrucció.

Concretament, la querella engloba les decisions que s’han pres i les accions que s’han emprès contra l’antic consell d’administració de BPA des d’abans de la publicació de la nota del FinCEN del 10 de març del 2015, que qualificava l’entitat bancària com una institució de risc, fins a la recent reclamació de l’AREB de més de 400 milions d’euros als exmembres del consell d’administració de BPA. 

L’acusació, segons el Grup Cierco, podria fer-se extensible a d’altres components de l’actual o anterior administració

Més enllà de l’escrit, Cierco va adjuntar-hi un munt de documentació per tal de demostrar tots els fets a què fa referència. Segons va especificar a través del comunicat, «totes aquelles decisions arbitràries i omissions malintencionades que van tenir un efecte devastador per a BPA». Per exemple, recorda que els comptes i els mecanismes de funcionament de l’entitat bancària van ser sempre auditats per organismes independents i que van rebre l’aprovació dels organismes de supervisió estatal, en concret, l’INAF i la Uifand. 

D’altra banda, l’exmàxim accionista de BPA ha volgut posar de relleu que ni l’entitat bancària ni l’Associació de Bancs van ser informats sobre la nota verbal que les autoritats americanes van emetre l’agost del 2014 per fer notar «el suposat mal funcionament en relació amb l’efectiu de les entitats bancàries andorranes». I retreu que els casos que el FinCEN va citar com a origen de la seva actuació ja havien estat reportats a les autoritats judicials andorranes o espanyoles i se n’estava fent el seguiment corresponent, uns fets que, segons considera Cierco, «els querellats van ometre en gran part».

«Pla premeditat»

Tal com van indicar des del Grup Cierco, «el temps ha anat demostrant que les autoritats andorranes haurien participat d’un pla preconcebut i que, en major o menor mesura, tenia una vinculació amb l’Operació Catalunya i els diners que la família Pujol havia tingut a BPA». De fet, el comunicat no parla únicament d’un pla premeditat, sinó que també acusa el Govern anterior d’actuar arbitràriament a l’hora d’aprovar un llei exprés i ad hoc a l’afer BPA que, segons el Grup Cierco, «incloïa una discriminació incomprensible i inacceptable en deixar els accionistes amb menys d’un 10% del capital del banc exonerats de l’obligació d’haver d’amortitzar i recapitalitzar l’entitat que va declarar-se inviable sense ni tan sols contemplar-ne en cap moment la seva possible reestructuració». 

L’escrit de la querella sol·licita l’informe que recollia els comptes o clients que haurien blanquejat

Entre d’altres accions, el comunicat també fa èmfasi en la venda dels actius denominats bons de BPA a JC Flowers i en el fet que «l’AREB, que és qui va substituir-se en l’accionariat i va expulsar i espoliar els accionistes de BPA, avui pretengui reclamar als espoliats el valor d’aquesta». A banda de mencionar tots aquests fets, Cierco també ha decidit adjuntar a la querella les diverses resolucions judicials espanyoles que han exculpat BPA, la seva filial Banco Madrid i els seus responsables de moltes de les acusacions que s’havien formulat en un inici.

Diverses peticions

L’escrit que l’exmàxim accionista de BPA va lliurar ahir a la Batllia, segons especifica la nota de premsa publicada, sol·licita que es prengui declaració a tots els querellats, tant l’excap de Govern com els dos exministres i la resta d’alts càrrecs, però també apunta la necessitat de demanar als organismes competents les comunicacions que van dur a terme amb el FinCEN, les autoritats espanyoles i entre ells mateixos. Finalment, requereix que l’Executiu o la institució que correspongui, inclús la consultora internacional PricewaterhouseCoopers, aportin l’informe que recollia l’existència de prop d’un miler de comptes o clients que haurien blanquejat.