PUBLICITAT

Escaldes-Engordany

El Tribunal de Corts deixa més a prop el desnonament del Punt de Trobada

La justícia arxiva la querella dels Cachafeiro que afirmava que el contracte amb Pyrénées era simulat

Per Lídia Raventós

L’exterior del centre comercial Punt de Trobada.
L’exterior del centre comercial Punt de Trobada. | MARICEL BLANCH

El Tribunal de Corts ha confirmat l’arxiu de la querella que els Cachafeiro havia interposat contra la família Mallol i la societat Pyrénées en considerar que el contracte que havien signat pel terreny on està ubicat el Punt de Trobada –i que obligava els Cachafeiro a marxar d’allà– era simulat o fraudulent. Cal recordar que l’històric contracte d’arrendament entre els Cachafeiro i la família Mallol va expirar al desembre del 2015. Malgrat tenir prioritat a l’hora de renovar-lo i disposar d’una clàusula al seu favor que els permetia continuar explotant l’establiment si igualaven l’oferta d’un possible nou llogater, els arrendataris van trobar-se ja amb un acord de lloguer entre els propietaris i el Grup Pyrénées que ascendia fins als 2,4 milions d’euros anuals. El valor fixat estava molt per sobre dels 254.000 euros que ells paguen a l’any, per tant, van entendre que el contracte havia estat simulat i van decidir interposar una querella i acusar les dues parts d’un delicte major d’estafa en grau de temptativa i d’estafa processal. 

Amb tot, segons l’aute de Corts que ahir es va notificar a les parts no hi ha cap indici de frau en l’acord signat entre la família Mallol i Pyrénées que indiqui que el preu estipulat pel lloguer de la zona és massa elevat amb la pretensió que l’empresa de la família Cachafeiro no pugui arribar a igualar l’oferta.
 

Ara és el Superior qui ha de decidir sobre el desnonament, que ja va ser estimat en primera instància

La Batllia ja va arxivar la querella dels Cachafeiro el setembre de l’any passat sense practicar cap de les proves que la família havia sol·licitat, com una de pericial que havia de determinar el valor objectiu del lloguer. Per això, els actuals arrendataris van decidir interposar un recurs a Corts en què van al·legar aquest defecte. El desnonament del Punt de Trobada estava aturat a l’espera que Corts es pronunciés. Ara que ja ho ha fet, la sala civil del Tribunal Superior haurà de decidir sobre el desnonament promogut pels Mallol i que ja va ser estimat en primera instància. 

Els arguments de Corts 

El Tribunal de Corts desestima tots els punts interposats per la defensa per evitar el desnonament del centre comercial de Sant Julià de Lòria. En l’aute al qual ha tingut accés aquest rotatiu s’especifica que «el dictamen pericial aportat per les querellants sols fa un estudi genèric de la situació econòmica en matèria d’arrendaments i no pot desvirtuar l’existència i realitat d’un contracte d’arrendament entre parts concretes i determinades i, per tant, resulta irrellevant dins de l’àmbit penal l’estipulació i l’estudi relatiu a si la renda pactada entres les querellades, Cosp [pertanyent als Mallol] i Pyrénées, és o no massa alta i si aquesta pot ser o no assumible, doncs, no sols és una qüestió de mercat, sinó i especialment de voluntat de les parts plasmada en un contracte, que en l’àmbit civil, i això no es pot desconèixer, ni obviar, té força vinculant inter partes».

En el mateix sentit, Corts afegeix que «ha quedat corroborat pel contracte d’arrendament i pel manifestat en tot moment pels aquí querellats, quines són les condicions econòmiques del referit arrendament, les quals han estat acceptades per ambdues parts contractants, per a tot el procés de formalització d’un nou arrendament de la finca La Prada, que es va basar, com així recull la batlle instructora, en el contingut de l’informe elaborat al seu dia per l’empresa Gaudit, el qual ha estat degudament protocol·litzat, encara que sigui uns anys després de la seva emissió. En aquell moment consta que la part querellant tenia ja coneixement del mateix i no queda acreditat que hagués formulat cap retret ni oposició respecte de ‘invocat import exagerat de la renda fins que van ser demandats civilment per l’entitat arrendadora, objecte de la present querella, interessant el desnonament de la finca de referència». 

També afirma que el fet que no s’hagi pagat a Pyrénées les indemnitzacions suposadament pactes en el contracte d’arrendament «no significa que dita clàusula sigui falsa i/o simulada», sinó que és perquè encara no s’ha formalitzat l’entrega dels llocs arrendats. 

PUBLICITAT
PUBLICITAT