PUBLICITAT

Andorra la Vella

Espot està disposat a debatre si cal aprovar la llei de capitalitat

Tarrado acusa PS i L’A de no confiar en el país i nega que hi hagi «una societat fracturada»

Per Meritxell Prat

Xavier Espot acompanyat dels membres de la capital de la candidatura de DA que van participar en la reunió d’ahir.
Xavier Espot acompanyat dels membres de la capital de la candidatura de DA que van participar en la reunió d’ahir. | Xavier Pujol

El candidat a cap de Govern de DA, Xavier Espot, considera que durant la pròxima legislatura serà el moment d’afrontar el debat de si cal o no una llei de capitalitat. Així ho va expressar moments abans de començar la reunió de poble a la sala Consòrcia del Centre de Congressos d’Andorra la Vella, on el número dos de la territorial, Marc Pons, tampoc es va oblidar de citar aquesta normativa com un dels objectius pendents.


«Al programa no portem el compromís de fer la llei de capitalitat, però sí que és un debat que tocarà afrontar en la propera legislatura de comú acord amb les altres parròquies per decidir si convé o no reconèixer amb una norma legal i les conseqüències que se’n derivin, la condició de capitalitat», va exposar. El cap de llista dels demòcrates va deixar clar, però, que caldrà un debat extens i molt consens. «És cert que Andorra dona un pes específic al seu territori i l’equilibri s’ha de mantenir. És un debat que de ben segur tindrem, però s’haurà d’afrontar de forma pausada i sense anticipar determinades qüestions que ens podrien complicar el debat», va dir. En aquest sentit, va deixar clar que «si es vol que la capital compti veritablement en la nova majoria parlamentària, és important comptar amb els dos futurs consellers».


La importància d’Andorra la Vella en les llistes de DA es va voler escenificar ahir amb una posada en escena diferent que la de la resta de reunions. Els onze membres de la capital que formen part de la candidatura (tant nacional com territorial), van poder pujar a l’escenari per presentar-se, explicar un dels punts del programa i demanar el vot a les més de cent persones (entre elles els integrants de la corporació local i els encara ministres en funcions Eric Jover i Jordi Cinca). Espot també va citar el compromís per fer un pàrquing a darrere de la Casa de la Vall que podria acollir una altra infraestructura a sobre, com el museu nacional.

Europa

Un dels darrers a parlar va ser el cap de llista de la territorial, Enric Tarrado, que va confessar que malgrat que fa uns anys «era euroescèptic», la seva experiència com a ambaixador li ha permès veure «les oportunitats que Europa pot representar per a nosaltres». 


Tarrado va tenir un record per a dos dels adversaris polítics, PS i L’A. «Sembla que a Andorra tot vagi malament i tot sigui un desastre. Com poden defensar els interessos a fora si no ho fan aquí? Si confien poc en el país i en les persones, què aniran a defensar a Brussel·les?», es va preguntar, per afegir: «jo ja no soc euroescèptic, però mai he estat escèptic amb el país». Així, va continuar, «el problema de socialistes i liberals és que són escèptics amb Andorra. Parlen d’una societat fracturada, de gent oprimida i jo no sé on ho veuen, jo no ho veig».


El seu company a la candidatura, Marc Pons, va treure pit de la feina feta des de la corporació per «renovar la parròquia i recuperar l’orgull». De fet, va assegurar que una de les claus ha estat «la bona sintonia entre el comú i el Govern, una bona sintonia que volem que continuï». Tot i així, també va admetre que hi ha objectius no assolits. «Abans que ningú m’ho digui, és cert, no tenim el The Cloud, tampoc el casino, la llei de capitalitat o el museu nacional. Però queda feina per fer i tots els candidats hi treballarem», va garantir.


Abans de deixar pas a Espot per tal que exposés les bases d’un programa basat en «la sostenibilitat», també va parlar la número dos de la llista nacional, Roser Suñé. L’exministra d’Educació també va negar la fractura social i va destacar que «Andorra és un país integrador i acollidor». Suñé va recordar que els seus pares no eren andorrans, «però jo he arribat a ministra!», i va lamentar que es faci «bandera de la separació perquè és una imatge que no es correspon a la realitat». 

PUBLICITAT
PUBLICITAT