Els drets de les dones seran, sens dubte, un dels punts clau de la campanya electoral. Els darrers mesos, els grups feministes han tornat a posar sobre la taula la legalització de l’avortament, obligant a tots els partits a posicionar-se al respecte. A més de no deixar de banda la lluita contra la bretxa salarial o la necessitat de conciliar la vida familiar i laboral. Sobre el paper totes les formacions polítiques estan a favor dels drets de les dones. Per arribar a un canvi real, però, calen accions concretes. 

Quotes

La creació de quotes de gènere a les empreses per assegurar la presència femenina especialment en llocs de responsabilitat és un debat recorrent. Des de Liberals creuen que aquesta opció és una «possibilitat» que en alguns casos pot servir per arribar a l’objectiu d’igualtat desitjat. Amb tot, consideren que «és millor premiar que obligar». En aquest sentit, proposen incentivar els empresaris amb «deduccions fiscals, reconeixements en forma de premis o bé tenint més punts en concursos públics». 

Els socialdemòcrates són més contundents: «Fins que no sigui una cosa normal que hi hagi dones en els càrrecs de responsabilitat seran necessàries les quotes», afirma Susanna Vela. El contrari pensen des de la terceravia, que creuen que poden ser «contraproduents» i aposten per «programes educatius per reforçar l’autoestima». Des d’SDP aposten per una llei per a la igualtat efectiva que aposti per l’educació, més que no pas per quotes. Per la seva banda, Eusebi Nomen, líder d’Andorra Sobirana, creu que «és molt trist haver d’acabar posant quotes d’igualtat. Cal més educació de base, però mentre no arriba, està bé que s’obri el debat i s’apliquin les quotes». 

Des de DA, Xavier Espot indica que no hi ha un posicionament de partit però que per part seva entén les quotes com una solució «sempre i quan tingui un caràcter transitori per pal·liar una situació de discriminació». 

Maternitat i Paternitat

Recentment el Consell General va aprovar el nou Codi de Relacions Laborals que estipulava, entre d’altres, l’allargament de la baixa per maternitat i paternitat, ara de cinc i un mes respectivament. Preguntats sobre si cal igualar la baixa entre homes i dones, el liberal Ferran Costa va deixar clar que hi estan d’acord com a «objectiu final» però de manera «progressiva» i prioritzant que la baixa per maternitat i paternitat s’allarguin més. Una proposta que també comparteixen els demòcrates. Clavera, en canvi, creu que s’han d’igualar. Des d’Andorra Sobirana únicament es va indicar que «s’ha de trobar l’equilibri que porti igualtat», sense concretar. 

El PS aposta per «reduir el marge de diferència en els terminis dels permisos entre homes i dones». Des de la terceravia afirmen que «calen estudis d’impacte econòmic» i que «tota la resta és populisme».

Conciliació familiar

Una de les principals crítiques al recent aprovat Codi de Relacions Laborals era la manca de mesures per afavorir la conciliació familiar i laboral. Des de la terceravia, però, entenen que la llei ja ho contempla i aposten per buscar mecanismes dins de la mateixa per fer-ho efectiu. Des d’Andorra Sobirana asseguren que faran «propostes de creació econòmica per tenir més riquesa social i que la conciliació no sigui un problema».

De forma més concreta, els liberals proposen, a tall d’exemple, potenciar el teletreball. Així mateix, els progressistes són partidaris d’ampliar les modalitats d’excedències i permisos, com el de la lactància. També volen cercar fórmules per fer efectiva la flexibilitat dins la jornada laboral, proposta compartida pel PS. Per últim, els demòcrates aposten per un programa específic de conciliació de la vida laboral, personal i familiar. 

Avortament

L’avortament és, sens dubte, el tema més polèmic amb un debat més extens sobre el model d’Estat. Els liberals tenen clar que no volen renunciar al coprincipat però malgrat això entenen que cal fer una consulta per conèixer la voluntat de la població perquè «en democràcia, la sobirania és del poble». Per la seva banda, Andorra Sobirana té clar que l’avortament no s’ha d’utilitzar com «una eina per destruir el coprincipat». Amb tot, Nomen afirma que està a favor de la despenalització «amb respecte i fora del soroll electoral». Des de la terceravia tenen clar que volen conservar el model d’Estat actual i aposten per acompanyar a les dones a avortar fora del país.

Tant el PS com SDP han sigut molt clars sempre en aquest punt defensant la despenalització en els tres supòsits. Qui té una visió oposada clarament definida és el partit liderat per Clavera que deixa clar que «defensem el dret a la vida en totes les seves fases».

Per la seva banda, DA va anunciar ahir que la seva proposta electoral serà «la creació del servei integral d’atenció a la dona». La mesura contemplaria l’acompanyament de la dona fora de les fronteres d’Andorra a centres amb els quals el SAAS establiria convenis de salut sexual reproductiva. Aquest procés, que s’adscriuria al Ministeri d’Afers Socials, també preveuria «ajudes econòmiques puntuals» i oferiria a les dones i als professionals de la salut «un assessorament jurídic sobre el marc legal».

Bretxa salarial

Pel que fa a la bretxa salarial, Costa va indicar que volen fer «plans d’igualtat entre homes i dones» que posin especial atenció a les graelles salarials.

Per Nomen, es tracta d’un «problema de cultura i educació. Ens hem de fixar en les societats nòrdiques que tenen igualtat i equilibri i justícia social». Per part seva, UPA aposta per «mesures legals per fer obligatòria la igualtat salarial», tant a les empreses privades com públiques. El PS i SDP també vol obligar a les empreses a donar el mateix salari per una mateixa feina. 

Des de la terceravia afirmen que «no hi ha estudis exhaustius que demostrin que hi ha una bretxa salarial» i que, en tot cas, calen sancions per evitar-ho.