PUBLICITAT

Andorra la Vella

Més de 700 persones tornen a sortir al carrer per reivindicar millores socials i laborals

La crida ciutadana esdevé molt plural amb queixes que van dels minsos salaris i pensions a la mercantilització de l’habitatge

Per Lara Ribas, Victoria Gómez Pérez

Gabriel Ubach fa el seu discurs davant dels centenars d’assistents a la protesta pacífica.
Gabriel Ubach fa el seu discurs davant dels centenars d’assistents a la protesta pacífica. | Maricel Blanch

Més de 700 persones van concentrar-se ahir al vespre davant de la plaça que havia d’acollir l’edifici de The Cloud per denunciar les retallades de l’actual Govern en l’àmbit social i laboral i reivindicar millores en aquest sentit. Tal com havien reclamat des del sindicat convocant, el SEP, i els altres col·lectius que van donar-hi suport, la protesta va complir amb l’objectiu de la transversalitat i va aplegar gent de totes les edats, perfils i ideologies. «Al final totes les lleis, siguin de funcionaris o del sector privat, ens afecten d’una manera o altra als que estem a dins d’aquest país», va remarcar el secretari general del SEP, David Garcia, tot instant la ciutadania a anar avui al Consell General durant el debat de la Llei de la Funció Pública i assegurant que encara veurem més mobilitzacions abans de les eleccions.

Els sindicats insten els manifestants a anar avui al Consell General i no descarten noves mobilitzacions fins a les eleccions

Els sindicats van celebrar l’èxit de la convocatòria i si bé des del Sipaag, el seu president, Lluís Anguita, va apuntar que «havia vingut molta gent; calculo que un miler de persones», Garcia va assegurar que «és difícil de pronosticar un nombre exacte, però està clar que hi havien tantes o més persones que en la darrera concentració». Just a les set, eren pocs els ciutadans concentrats a l’indret de la convocatòria, de manera que els parlaments es van retardar prop de vint minuts i la gent va seguir arribant esglaonadament al llarg de tot l’acte que es va allargar fins ben entrades les vuit. Entre ells, cares polítiques del PS, SDP o Podem Andorra, d’empresaris, i d’altres de més sorprenents com l’exconseller delegat de BPA, Joan Pau Miquel, o l’exdirector financer de l’entitat bancària, Santiago de Rosselló. 

Discursos aclamats

Només pujar dalt del petit escenari muntat per a l’ocasió, el secretari general del SEP va exclamar que tenia una visió «impressionant» i de seguida va llançar-se a manifestar una indignació que és àmpliament compartida. «Podríem ser el Mònaco de les muntanyes però al final ens quedarem amb res perquè el Govern fa cas omís de les nostres reivindicacions i ens respon amb unes minúcies que no ens satisfan», va lamentar Garcia. L’activista de Podem Andorra, Adrià Ortún, va reprendre el seu fil tot declarant que «estem vivint dies tristos i negres, un regrés democràtic». El jove va interpel·lar el públic demanant als assistents «si vivim en una democràcia feudal o actual» i va ser àmpliament aplaudit quan va retreure al Govern que «miri per a l’estranger de fora però no per al que viu a dins». «Els nostres drets no els atropellarà ningú», va reivindicar Ortún.

Continuïtat dels actes

Malgrat la transversalitat de la concentració, el motiu de rerefons era la Llei de la Funció Pública que, amb tota probabilitat, s’aprovarà a la sessió plenària d’avui. «Confiem que se’ns tingui en compte al Consell General, que el Govern escolti el carrer d’una vegada per totes i no entri la llei dels funcionaris, ja que no ha estat consensuada», va expressar el secretari general de l’USdA, Gabriel Ubach. De fet, el representant sindical va dirigir-se directament als polítics: «No és que no l’hàgim entès com ells diuen; sinó que l’hem entès, però no la volem, són ells qui no ho entenen».

Tot i la dificultat d’aplegar avui un nombre significatiu de persones a la seu de la sobirania del país, des del SEP van convidar la gent a acudir-hi a títol informal. «A l’hora que es debatrà la gent està treballant, de manera que és complicat deixar la feina per anar a la plaça del Consell General», va justificar Anguita. Tot i així, ni ell ni els altres representants sindicals van descartar més protestes d’aquí a les eleccions. «No ens aturem aquí, convocarem les vegades que calgui per demostrar als polítics que les coses estan canviant», va etzibar Ubach tot acomiadant-se «fins a la pròxima». 

Entre el públic, hi havia extreballadors del sector bancari com Joan Pau Miquel, empresaris i polítics

El sindicalista també va parlar de convertir la campanya política en social i Garcia va explicar que aprofitaria aquest període per recordar al poble «què ens ha aportat aquest Govern». Des del Sipaag, Anguita va insistir en el camí cap al Consell Europeu: «Aquesta institució té una imatge irreal de com es viu a Andorra i la nostra intenció és anar allà a explicar el que està passant». 

L’acte no va finalitzar sense abans representar l’enterrament de la democràcia. Amb espelmes a la mà o la llum del mòbil encesa, els assistents van dedicar un minut de silenci a la classe mitjana pel regrés social que viu en l’actualitat. «Ha estat un moment de reflexió en què s’ha donat un espai als assistents perquè puguin pensar el que desitgen fer a les properes eleccions, a qui votar o no votar», va aclarir el representant del SEP. 

DA respecta la manifestació, «però no canviarà res»

Mentre més de 700 persones es manifestaven contra la reforma de la llei dels funcionaris, DA celebrava la seva executiva mensual, en la qual va reunir els seus càrrecs electes per definir els eixos de la cursa electoral de cara al 7 d’abril. El secretari general del partit, Esteve Vidal, va admetre que en la trobada no es va parlar de la protesta, però sí que van estar-ne «pendents». «És una manifestació legítima que respectem al màxim», tot i que «no canviarà res», ja que des del Govern estan convençuts que és un «bon projecte de llei, encara que alguns funcionaris no ho hagin percebut així», va considerar Vidal.

El ministre Portaveu, Jordi Cinca, en la roda de premsa posterior al Consell de Ministres i, per tant, abans de la concentració, va apuntar que la modificació del text és «molt concreta» i que afecta un nombre significatiu de ciutadans, però que «res té a veure» amb «les altres preocupacions» que té «la moltíssima gent que legítimament» es manifestaria.

 

 

PUBLICITAT
PUBLICITAT