L’Empresa Familiar Andorrana (EFA) se suma a les veus que reclamen aclariments pel que fa a la negociació de l’acord d’associació amb la UE. En un esmorzar amb la premsa, el president del col·lectiu, Francesc Mora, va lamentar que no hi ha hagut una reflexió prèvia als contingut de la negociació i va reclamar que es reforci «al màxim» l’equip negociador. «De l’acord se’n derivaran una sèrie d’obligacions i el primer que cal saber és que comportarà aquestes obligacions per a tots els sectors del país», va afirmar, afegint que «tot això tindrà un impacte i voldríem saber quin és».

En aquest sentit no es va mostrar preocupat, concretament, pel possible subsidi d’atur que s’hauria d’introduir, sinó «per saber què significarà econòmicament» associar-se amb la UE. «No sabem quines coses concretes hi ha ni quina és la capacitat de l’economia andorrana per assumir-ho», va advertir, recordant que tot i que els països membres «poden viure amb dèficit perquè tenen una gran capacitat de finançament, Andorra no pot». Segons Mora, «cal vigilar molt amb les obligacions, vigilar què fem i si ho podem pagar perquè les finances públiques d’Andorra són molt fràgils». Tot i així no es mullen sobre si cal aturar o no les negociacions com han demanat algunes formacions polítiques. «Nosaltres diem que cal fer una anàlisi d’impacte, si s’ha de parar o no, ho ha de decidir el Govern», va concloure Mora.

Una altra de les peticions que ha fet l’EFA al Govern és «saber quins són els escenaris alternatius a la negociació si és que n’hi ha» i «un anàlisi de l’impacte dels costos i beneficis, ja que els beneficis seran a mitjà i llarg termini i, en canvi, els costos són a curt termini». A més, el secretari general de l’EFA, Joan Tomàs, va admetre «sorpresa» perquè «l’acord va més enllà de l’Espai Econòmic Europeu que és el marc de referència en el qual es van iniciar les converses».

Comunicacions  

Amb tot, des de l’entitat es van mostrar convençuts que la negociació pot ser «un moment històric per posar sobre la taula les millores en competitivitat». Així, i en la línia del que havia expressat la CEA fa unes setmanes, segons Tomàs, «es poden demanar contrapartides importants en infraestructures per desenvolupar l’economia de serveis i les comunicacions».

En definitiva «arrencar un compromís per al desencallament geogràfic que passa per l’heliport, l’aeroport i també el tren». D’aquesta manera es va insistir en la necessitat de disposar d’un aeroport «reconegut per la UE com a aeroport internacional amb zona franca, que sigui operatiu i que pugui rebre vols de fora de l’espai Schengen. A preguntes dels mitjans, això sí, el president de l’agrupació empresarial va aclarir que si bé disposar d’una infraestructura d’aquest tipus «asseguraria la sobirania d’Andorra» i que qualsevol proposta en aquest sentit «tindrà el suport de l’EFA», ara la seva aposta és per l’aeroport de la Seu perquè és el que està més a punt per a ser operatiu.

De fet, la pròxima edició del Fòrum de l’EFA estarà dedicada íntegrament a analitzar el que pot comportar per Andorra aquesta infraestructura. De la mateixa manera van remarcar que també és necessari disposar d’un heliport nacional, en especial, per poder connectar amb l’aeroport de la Seu. Per aquest motiu van lamentar que la realització d’aquest projecte torni a estar en punt mort i van apuntar que malgrat que confien que des de l’Executiu es continuï treballant en la proposta. 

D’altra banda i en el marc de l’acord d’associació proposen una reflexió sobre el model d’immigració tenint en compte que es necessita gent preparada. 

L’ens reclama rebaixar la pressió fiscal i fer «un pas endavant» perquè el PIB creixi

 La trobada amb la premsa va servir també per analitzar la situació econòmica del Principat. En aquest punt es va recordar que des del 2010 fins al 2017 la pressió fiscal ha anat a l’alça (ha passat d’un 19,6% a un 24,5%), fet que pot comportar una disminució de la competitivitat, ja que se supera, per exemple, la d’alguns països membres de la UE, com Irlanda. Una situació que consideren que tampoc acompanya per fer créixer l’economia. Mora va detallar que el PIB no ha recuperat encara els nivells en què se situava els anys 2006 i 2007 i que a més Andorra està creixent per sota del que ho fan els països veïns, una situació que no es donava. Així doncs, un dels objectius és corregir aquesta situació. Des de l’EFA tenen en el punt de mira els creixements registrats per països com Malta (6,6%) o Irlanda (7,8%), si bé admeten que en cap cas es podria arribar a aquestes xifres. «Un creixement del 3% seria suficient», van assegurar. Una de les claus, però, ha de ser frenar la pressió fiscal. «Cal que augmentin els ingressos, però no els impostos, el què s’ha de fer és activar l’economia», va apuntar Mora, remarcant que «si les empreses van millor, el pressupost de l’estat també anirà millor i es podran fer més polítiques públiques».