La població andorrana segueix creixent perquè hi ha més naixements que defuncions i també hi influeix el saldo migratori positiu. Tot i així, la seva taxa de natalitat és cada vegada més baixa i l’any passat ja va situar-se a la cua de la Unió Europea (UE) amb 7,86 naixements per cada mil habitants, només per davant d’Itàlia, on la xifra es va quedar lleugerament per sota amb un 7,6‰. Malgrat ser un dels països que registren menys naixements, la caiguda que Andorra experimenta any rere any va en consonància amb la de les societats de l’entorn.
El creixement vegetatiu és positiu perquè el nombre de defuncions segueix sent inferior al de nounats
Segons les dades d’Eurostat corresponents al 2017, Espanya va registrar 8,4 naixements per cada 1.000 habitants, igual que Portugal i per sobre d’Itàlia, Andorra i també Grècia, que en va comptabilitzar 8,2‰. De tota manera, el veí del sud va quedar lluny de la mitjana europea, que es va situar en el 9,9‰ després de perdre dues dècimes respecte a l’any anterior. França, en canvi, va registrar 11,4 naixements per cada 1.000 habitants, tot posicionant-se entre els països amb una major taxa de natalitat, només per darrere de Suècia i el Regne Unit –tots dos amb un 11,5‰– i Irlanda –que va ser el país amb més nounats durant el 2017: 12,9 per cada 1.000 habitants.
Envelliment progressiu
Seguint la tendència occidental i també del conjunt de la UE, la piràmide poblacional d’Andorra explica en bona mesura l’evolució negativa del nombre de naixements al Principat. Les dades del Departament d’Estadística reflecteixen que des del pic del 2008, amb 875 nounats, el descens ha estat ininterromput fins a situar-se per sota dels 660. Entre el 2013 i el 2016, la xifra va mantenir-se força estable en oscil·lar entre els 630 i els 660 naixements per any, però al 2017 va caure fins als 588, el que representa un descens del 7,3% respecte al 2016 –quan va haver-hi un total de 634 naixements– i el nombre més baix registrat en els últims vuit anys.
La disminució de dones en edat fèrtil explica en bona mesura els pocs naixements i la tendència a l’envelliment
Des del Centre de Recerca Sociològica (CRES), van destacar que des del 2007 cada vegada hi ha menys dones en edat fèrtil –entre els 15 i els 49 anys–, ja que en deu anys han passat de 22.462 a 19.573, el que representa una caiguda del 12,86%. I no només s’està escurçant la cohort dels 20 als 39 anys, quan les dones solen tenir els fills, sinó que també disminueix la taxa de fecunditat, que al 2017 ja va ser d’1,13 fills per dona al Principat.
Agafant el 2016 com a referència per a la comparativa, Andorra va registrar un índex sintètic de fecunditat d’1,19, dels més baixos de la UE tenint en compte que aquell mateix any, segons dades d’Eurostat, la mitjana comunitària es va situar en 1,60; a França, en 1,92; i a Espanya, en 1,34. «L’índex sintètic de fecunditat al Principat es troba per sota de la taxa de reemplaçament poblacional, que s’estableix entorn dels dos fills per dona i garanteix el creixement sostingut de la població en el temps», van apuntar des del CRES.
La menor taxa de mortalitat
La disminució de dones en edat fèrtil explica que cada vegada s’hagin registrat menys naixements a Andorra i que la tendència de la seva piràmide demogràfica sigui cap a l’envelliment progressiu. En aquest sentit, des del CRES van posar de relleu que «les franges de més edat s’estan expandint» i si al 2007 només hi havia 9.938 persones de més de 65 anys, al 2013 ja eren 9.969 i l’any passat ja havien ascendit fins a les 11.574. Tal com van subratllar des del Centre de Recerca Sociològica, «en tenir un percentatge més alt de gent gran, s’incrementen les defuncions anuals». De fet, la taxa de mortalitat d’Andorra al 2017 va situar-se en 4,32 morts per cada 1.000 habitants, vuit centèsimes més que al 2016 i fins a 39 més que al 2015. Tot i l’augment continuat en el nombre de defuncions, l’any passat el Principat va situar-se al capdavant del rànquing europeu amb la xifra més petita en aquest indicador, seguit d’Irlanda, amb un 6,3‰; Xipre, amb un 7‰; i Luxemburg, amb un 7,1‰.
Tant França com Espanya van registrar nou morts per cada 1.000 habitants, tot posicionant-se com el sisè i setè país amb menor nombre de defuncions. El diferencial amb la mitjana europea, però, és molt més significatiu, ja que la taxa de mortalitat al conjunt de la UE va ser de 10,3‰. A l’altre extrem del rànquing, no obstant, encara hi havia Bulgària, amb 15,5 morts per cada miler de persones; Letònia, amb 14,8; i Lituània, amb 14,2.
