Els professionals de la sanitat que van arribar a Andorra atrets per la Llei d’inversió estrangera i pel projecte d’un clúster de salut que convertís el país en un centre per a teràpies mèdiques del sud d’Europa lamenten ara la paràlisi del projecte. «Al principi anava bé però ara no estic segur de si el turisme mèdic continua sent un tema prioritari per a Andorra», va explicar el Dr. Ludger Hanneken, un reputat oftalmòleg a nivell mundial que va instal·lar la consulta al país el 2014 atret pel pla de turisme mèdic i el suport que oferien les institucions. Ara es queixa  que està tot parat, de que no s’ha creat una infraestructura d’especialistes al país que hauria de facilitar aquest destí de salut i d’una gran «descoordinació entre les administracions implicades». Hanneken ha invertit milions d’euros en una clínica amb les tècniques més innovadores del món que a països com França i Espanya es compten amb els dits d’una mà. 

D’altra banda, el director tècnic del Laboratori Echevarne a Andorra, Joel López, mai va cedir als cants de sirena del clúster de salut, encara que va capitanejar el projecte d’inversió estrangera de l’empresa espanyola al Principat, on s’hi va instal·lar el 2016: «Jo ja sabia que el clúster no tiraria endavant i des del laboratori n’érem plenament conscients però hi havia altres aspectes que ens interessaven». 

Des d’Actua, l’agència de promoció econòmica del país, admeten que no hi ha novetats i, per aquest motiu, declinen fer declaracions sobre l’estat actual del clúster mentre asseguren que el projecte segueix endavant i que «aviat» hi haurà novetats. 

Possibilitats i obstacles 

Tant Hanneken com López pensen que la idea del clúster de salut és bona però creuen que, paradoxalment, les institucions fallen a l’hora d’implementar-la i, en ocasions, deliberadament. «Hi ha una bicefàlia important en el país en aquest tema, com en molts d’altres. Hi ha una Andorra innovadora i una altra conservadora. Des d’Actua hem rebut un suport total però si el Ministeri de Salut no col·labora amb la proposta, hi ha poc per fer», va assenyalar López  qui va explicar que els laboratoris tot i ja tenir el local al país van pensar en una retirada perquè els permisos per obrir van trigar deu mesos: «Si no haguessin comptat amb una persona andorrana a l’equip com jo que els assegurava que tot acabaria sortint, haurien marxat. Va arribar a ser insostenible, sobretot els últims quatre mesos quan tot estava muntat, la maquinària i el personal contractat però no podíem obrir tot i haver de fer front a les despeses i el pagament de les nòmines». 

Aquesta descoordinació en l’objectiu com a país segueix perjudicant el Dr. Hanneken tot i que la seva clínica ja està plenament establerta: «Els costa coordinar-se a perquè la burocràcia s’ha de fer amb diferents institucions i no hi ha una coordinació clara, però és que ni tan sols entre la CASS el i l’Hospital Nostra Senyora de Meritxell», va assegurar l’especialista.

Per a Hanneken és contradictori també que el país es vulgui posicionar en destí de turisme de salut però que Andorra Turisme no faci cap campanya en aquest sentit: «El màrqueting és necessari perquè si només fas, però no ho expliques no pots pretendre que algú a Rússia o al Marroc sàpiga que pot venir aquí». 

L’ecosistema 

Joel López assenyala la creació d’un ecosistema al voltant del que hauria de ser el clúster de salut per assegurar-ne l’existència. I tot i que pessimista sobre que el projecte prosperi alguna vegada al país, apunta que caldria reforçar les bases econòmiques del pla i que una sèrie d’institucions orbitessin al voltant d’aquest. 

El Dr. Hanneken encara és professor d’oftalmologia a Alemanya i entén la importància del sector universitari en el projecte. Per a això va intentar establir relacions amb la Universitat d’Andorra que van fracassar perquè no es va arribar al número mínim d’alumnes pel que plantejava, segons ell «pel mateix motiu, aquesta incapacitat d’establir connexions, vincles i sinergies entre les institucions del país però també amb les de fora». 

Centenars de milers d’euros 

L’oftalmòleg assegura haver provat davant del Govern en diferents reunions que els seus clients desembutxaquen «cada any, centenars de milers d’euros al país: tots s’han comprat ulleres de sol, venen en família i s’estan en hotels, mengen i fan regals». A més, s’enduen l’experiència vital d’haver arribat al país veient malament i sortint-ne amb bona visió, un efecte emocional que Hanneken creu que el país podria explotar més. 

Horaris de quiròfan 

Segons Hanneken, els horaris que l’Hospital Nostra Senyora de Meritxell permet utilitzar el quiròfan són massa restringits. «Els meus pacients paguen sumes de diners importants, no els puc obligar a operar-se quan a l’Hospital li va bé, hauria de ser en la data que el pacient té la disponibilitat de viatjar fins a aquí». Per al metge, aquest és un altre exemple que el turisme mèdic no és una prioritat. «Tinc pacients de tot arreu: d’Alemanya, Suïssa, Polònia, Suècia, Regne Unit, Dinamarca, Macedònia i França sobretot, però també de sud-amèrica», recorda. 

Inversions volàtils 

Després que  s’anunciés la instal·lació de diferents centres mèdics reconeguts com la Clínica Teknon, l’Institut Baselga o l’Institut Marquès, mai confirmada pels interessats, els projectes estan ara i, des de fa anys, congelats.  

Malestar per l’IGI en les activitats sanitàries

Tant el Dr. Hanneken com Joel López van expressar la seva disconformitat amb el fet que Andorra gravi amb l’IGI els serveis sanitaris. Tots dos professionals van assegurar: «És l’únic país al món on això passa». No obstant això, Jaime Mesas, Assessor Fiscal, matisa: «És aventurat dir que Andorra és l’únic país al món que grava la sanitat, s’hauria d’analitzar quin servei, qui els presta i qui els rep». La llei de l’IGI només exclou els casos on el professional té conveni amb la CASS, el pacient hi està afiliat i els serveis són reemborsables parcialment. «Hi ha pacients que s’enfaden», va compartir Hanneken.