Unicef i el Centre de Recerca Sociològica (CRES) han presentat els resultats de l’Observatori de la Infància 2018 amb la intenció de fer una fotografia de la situació actual dels infants a Andorra. D’aquí es desprèn que els menors en llars amb privacions materials severes representen un 4,1%, mentre que el 2016 eren  l’1,5%. A més, el 26% de les famílies amb menors de 17 anys no poden fer front a despeses imprevistes que superin els 400 euros, un 44,9% no pot pagar imprevistos per valor superior a 700 euros i quasi el 42% no es pot permetre una setmana de vacances fora de casa. Aquest últim indicador és el que més ha augmentat en l’últim any, ja que el 2016 era del 34%. Malgrat que els indicadors de menors en llars amb risc de pobresa han millorat, com s’observa en el gràfic, els que tracten sobre la privació de material han retrocedit. Els resultats s’han extret de l’actualització de 19 indicadors que valoren el benestar infantil en els països desenvolupats, basant-se, com a mínim, en quatre de les nou privacions materials que es demanen als enquestats. 

Pel que fa al risc de pobresa infantil relativa, les dades de l’Observatori mostren una lleugera millora. S’entén que les famílies amb una despesa per sota del 60% de la mediana nacional corren aquest risc i en els últims anys van disminuir del 13,1% el 2014 al 10,2% el 2015. 

La directora d’Unicef, Marta Alberch, va assegurar que, tot i que «no volem ser alarmistes», les dades indiquen que és evident que la recuperació econòmica «no arriba a totes les famílies per igual». Quant a les més perjudicades, són les monoparentals o les que tenen a un adult en situació de precarietat laboral o a l’atur. Tot plegat, segons Alberch, suposa que les condicions salarials del país no són les adequades, a banda de l’augment generalitzat dels lloguers que repercuteix a tota la població. 

Violència

En referència a l’indicador sobre la violència que pateixen els infants, s’ha duplicat l’últim any. Mentre que el 2016 es van atendre a 8 menors per patir violència a la llar, el 2017 en van ser 16. Per contra, les agressions físiques i/o verbals a l’escola han baixat de 13 a 19, a l’igual que els delictes contra la llibertat sexual que han passat de 10 a set. Tot i això, Alberch, va explicar que aquestes són dades difícils de valorar, ja que es tracta només dels casos que han arribat a la Policia. «Malauradament, estem convençuts que n’hi ha més», va dir.

Recomanacions polítiques

Tenint en compte les observacions fetes en la darrera comissió del Comitè de Drets de l’Infant, des d’Unicef, es va reclamar, d’una banda, la necessitat i el compromís de disposar de dades actualitzades anualment i, d’altra, un cop s’aprovi la nova llei sobre els drets dels infants i els adolescents, treballar en un pla nacional que permeti aprofundir en la situació dels més vulnerables i garanteixi les ajudes socials, com les prestacions universals per fills, la conciliació de la vida familiar i professional (ja prevista en el Llibre Blanc de la Igualtat i la futura llei de relacions laborals) i la protecció social, amb la sensibilització en tots els àmbits per prevenir qualsevol tipus d’abús o violència cap als menors. 

Centrant-se en la seva campanya d’enguany, #CadaVidaCompta, que té per objectiu millorar la supervivència dels nounats i les seves mares, l’ONG considera oportuna la creació de més mesures a favor de l’alletament infantil. En concret, Alberch va voler destacar la urgència de crear polítiques que permetin ampliar la baixa maternal dels quatre mesos actuals a sis; incrementar les pauses remunerades per alletament, recomanades per l’OMS, fins als dos anys i que actualment és fins als nou mesos; i la promoció de mesures públiques i privades per afavorir l’alletament matern. «Els beneficis de les empreses poden anar amb les polítiques de responsabilitat social i animem a les companyies andorranes que facin el pas, malgrat que la legislació no ho prevegi», va dir Alberch.

Unicef també demana més mesures polítiques contra l’absentisme escolar i les addiccions dels joves.