Si bé el desnonament del Punt de Trobada estava pendent de la resolució que la sala civil del Tribunal Superior havia d’emetre sobre el recurs d’apel·lació que la defensa de la família Cachafeiro –l’actual arrendatària del centre comercial– havia presentat contra la decisió de l’alt tribunal, ara ha quedat en suspens sense que s’hagi resolt ni favorablement ni en sentit desfavorable. Tal com va confirmar l’advocat de la defensa, Xavier Jordana, a EL PERIÒDIC, «el Superior va decidir suspendre el judici de desnonament fins que no es determini si el contracte entre la família Mallol –propietària del terreny on es troba el centre comercial– i el grup Pyrénées és vàlid». 

Sense acord previ

La defensa té clar que recorrerà al Constitucional si el TS acaba desestimant el recurs presentat

La sentència que obligava els propietaris a deixar el terreny en un termini de 15 dies –emesa el passat mes de gener per la Batllia– responia a la denúncia interposada per la família Mallol ja fa més d’un any i mig contra els Cachafeiro. El 31 de desembre del 2015 va finalitzar el contracte d’arrendament del terreny on s’ubica el Punt de Trobada, que quan va signar-se va fer-se per un període de 27 anys i una de les clàusules especificava que les dues parts tenien un període de dos anys per renovar el contracte i tornar a negociar les condicions. En aquest sentit, com va recordar Jordana, l’actual família arrendatària tenia dret d’arrendament preferent sobre la propietat un cop acabat el període del contracte. 

Tot i així, les dues parts van anar deixant passar el temps sense entaular cap diàleg fins que els Cachafeiro van trobar-se una denúncia sobre la taula. Paral·lelament, els Mallol haurien estat negociant un contracte alternatiu amb el grup Pyrénées perquè passés a explotar el centre comercial. L’oferta hauria vingut d’aquest últim i els propietaris del Punt de Trobada ja van qualificar-la de «desorbitada i irreal» en el moment que van tenir-ne coneixement. 

Aquest contracte és ara mateix objecte d’una causa per la via penal que es troba en procés d’instrucció per determinar si és o no realment vàlid. I fins que no se celebri el judici corresponent i s’emeti una sentència que resolgui el cas no es podrà reprendre per la via civil «el judici de desnonament que ja estava pràcticament tancat», com va constatar l’advocat de la defensa. 

Defecte de forma

La família Cachafeiro havia interposat el recurs d’apel·lació contra la sentència de la Batllia al·legant que «s’estava produint un frau a la competència i que s’estava vulnerat la propietat comercial de la família». Segons la defensa, veient les magnituds del centre comercial i de tot el que integra, la denúncia no es podia tractar sota sumari i basant-se en la llei d’arrendament de finques urbanes, «ja que aquesta legislació s’empra en processos molt més simples, com el lloguer d’un pis, però no en infraestructures de tant alta envergadura com és un centre comercial de grans magnituds». «El procés que s’hauria d’haver seguit és el d’un judici ordinari», va apuntar. 

Jordana està convençut que si el Superior desestima el recurs d’apel·lació i dicta una sentència favorable a la família Mallol acabaran recorrent al Tribunal Constitucional, ja que –com ja havia explicat anteriorment– hi ha molts factors a tenir en compte, «per exemple que el 30% dels treballadors són majors de 50 anys o que la gran majoria porta més de 25 anys a l’empresa».